Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Los datos, informaciones, interpretaciones y calificaciones que aparecen en esta información corresponden exclusivamente al momento en que se realizaron y tienen, por tanto, una vigencia limitada.

: Cada queixalada deixa una petjada al planeta

QUALSEVOL ACCIÓ QUOTIDIANA DEIXA UNA MARCA AL MÓN QUE ENS ENVOLTA. I, EN CONCRET, ELS NOSTRES HÀBITS ALIMENTARIS ESTAN “DEVORANT” EL PLANETA. PETITS CANVIS EN LES NOSTRES OPCIONS DE COMPRA ENS AJUDARAN A PORTAR UNA DIETA MÉS RESPECTUOSA AMB EL MEDI AMBIENT.

Pot semblar una recepta senzilla: bescuit, xocolata i nata. Però, si tenim en compte les matèries primeres (cacau, farina, ous, sucre…) que fem servir a la cuina juntament amb l’aigua i l’energia necessària per a produir cada ingredient, un simple tros de coca necessita més recursos dels que podríem arribar a imaginar. Però no sempre en som conscients: qualsevol producte o acció quotidiana –des de menjar fins a anar a la feina o vestir-nos– requereix una gran quantitat de recursos i deixa un rastre en el món que ens envolta. Per a calcular-ho es fa servir la petjada ambiental, un concepte ampli que mesura l’impacte general que una activitat té sobre el medi ambient, ajudant a definir si és sostenible o no. El concepte de “petjada” engloba diverses categories d’impacte en el medi ambient.

  • Petjada ecològica. Mesura la superfície productiva de cultius, pastures, boscos, zones pesqueres i àrees d’infraestructures necessàries per a produir els recursos que consumim, i l’àrea requerida per a assimilar els residus que generem. Per exemple, la superfície que es fa servir per a generar les pastures necessàries en la producció d’un litre de llet (inclòs l’envàs) és una part de la petjada ecològica d’aquest producte.
  • Petjada de carboni. Avalua la quantitat d’emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, mesura en tones de CO2 equivalent (inclou tots els gasos causants de l’efecte d’hivernacle, com el metà, l’òxid nitrós, els hidrofluorocarburs…), que emetem directament o indirecta com a conseqüència del desenvolupament de cada activitat que fem. Continuant amb l’exemple de la llet, durant tota la producció d’un litre de llet (des de la ramaderia fins a la indústria i el transport) s’emeten 1,6 kg de CO2 equivalent a l’atmosfera.
  • Petjada hídrica. Calcula el consum d’aigua dolça que s’utilitza en la producció dels béns i serveis que consumim. Segons dades de l’organització Water Footprint Network, per a produir aquest litre de llet s’utilitzen 1.020 litres d’aigua. Aquesta xifra inclou no només l’aigua incorporada al producte, sinó la que s’ha contaminat, la retornada a una altra conca o al mar i, fins i tot, l’evaporada en tots els processos.
  • Petjada ambiental. Les dues anteriors s’inclouen en la petjada ambiental, que valora l’impacte global que tenen la producció i el consum sobre el medi ambient. Es consideren diferents indicadors, com el consum d’aigua, d’energia o les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle. Per exemple, la petjada ambiental d’aquest litre de llet engloba des de l’aigua, la superfície de sòl o l’electricitat que es fan servir en la seva producció, fins a la crema de combustibles fòssils per a transportar-los o els residus dels seus envasos.

La petjada del que mengem

Com hem vist, tota acció deixa una marca concreta en el planeta, que es pot traduir en l’escalfament global originat per l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle (petjada de carboni), en termes d’esgotament de recursos o amb paràmetres com la degradació de la capa d’ozó, entre d’altres. Si ho tenim en compte per separat, cada impacte pot oferir una perspectiva parcial de la petjada ambiental global d’un aliment. És a dir, si considerem només la petjada de carboni o la petjada hídrica podríem estar obviant impactes rellevants en un altre punt de l’ecosistema. Per poder tenir una visió més àmplia, la UE treballa en el desenvolupament d’una metodologia harmonitzada per a calcular la petjada ambiental, incloent-hi tot el cicle de vida, des de l’extracció de les matèries primeres fins als residus després del seu consum, així com 15 categories d’impacte diferents.

“El seu càlcul requereix una gran quantitat de dades”, afirma Saioa Ramos, investigadora d’Azti, un centre tecnològic especialitzat en la cadena de valor de l’alimentació. “Si parlem de iogurt, per exemple, cal que coneguem les dades de totes les granges on l’empresa làctia compra la llet, i el tipus i origen de les matèries primeres dels pinsos. També, la distància i els models de camió que es fan servir per a transportar-la. Un cop a la fàbrica, cal tenir en compte l’electricitat, el gas natural, l’aigua… i els envasos. Sense oblidar els quilòmetres que recorren fins al supermercat i fins a casa nostra”, explica l’experta.

De la dificultat per a recollir aquestes dades sorgeix el projecte ElikaPEF –liderat per Eroski i coordinat per Azti –, un sistema avançat per al càlcul, la informació i la verificació de la petjada ambiental de productes alimentaris al País Basc. “Consisteix en una eina que facilita a les empreses la recopilació de les dades per a calcular l’impacte ambiental dels seus productes”, comenta Ramos. Conèixer aquests impactes permet a les empreses dissenyar mesures i estratègies per a reduir-los, incloent-hi processos més eficients i amb menys petjada ambiental.

Per a guiar els consumidors, el desenvolupament de la petjada ambiental de la UE també planteja la creació d’un etiquetatge similar a Nutri-Score, el sistema que mesura la qualitat nutricional d’un aliment. Aquesta etiqueta ambiental ens ajudarà a prendre eleccions de compra responsables tenint en compte aspectes que van més enllà de l’origen o del material de l’envàs i que tenen un gran pes en la petjada que generen.

Quanta aigua és necessària per a produir aliments?

Des de l’obtenció de matèries primeres fins a arribar al consumidor final, tot el procés de producció d’un aliment provoca una despesa d’aigua dolça. Però la petjada hídrica no és igual en tots els productes.

  • Tomàquet: 217 l/kg
  • Enciam: 237 l/kg
  • Patates: 287 l/kg
  • Poma: 822 l/kg
  • Pa: 1.608 l/kg
  • Pasta: 1.849 l/kg
  • Arròs: 2.497 l/kg
  • Vedella: 15.415 l/kg
  • Xocolata: 17.196 l/kg

 

Font: Water Footprint Network.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions