Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

: “Però només en menjo de tant en tant”

Al cim de la majoria de les piràmides alimentàries hi ha un grup d’aliments sota el títol de “consum ocasional”. Sabem que són productes que s’han de prendre amb poca freqüència, però, amb quanta, exactament? Un cop a la setmana? Al mes? Quantes vegades és possible menjar patates fregides perquè els experts ho considerin un consum ocasional? Javier Aranceta, president del comitè científic de la Societat Espanyola de Nutrició Comunitària, l’organisme responsable d’edificar la Piràmide de l’Alimentació Saludable, ho té clar: tres vegades al mes, com a màxim. Segons ell, si en fossin quatre ja es tractaria d’un consum setmanal. “I, sempre, de manera moderada”, afegeix aquest professor de Nutrició Comunitària de la Universitat de Navarra, sense voler precisar un nombre determinat de grams, ja que aquesta dada concreta –argumenta–, només la pot proporcionar un professional de la salut en funció de l’edat o l’estil de vida de la persona en qüestió. Però Aranceta encara hi afegeix una cosa més: no hi ha cap necessitat de consumir els productes que s’observen al cim de la piràmide alimentària per a estar ben alimentat. “Per això s’especifica que el seu consum és opcional”, conclou.

Què tenen en comú aquests aliments.

Però, en virtut de quins criteris recomanen els experts el consum ocasional? Segons Iva Marques i Susana Menal, nutricionistes i professores de la Facultat de Ciències de la Salut i l’Esport de la Universitat de Saragossa, l’evidència científica assenyala que un excés de greixos saturats, greixos trans, sucres afegits o sal allunyen la població de seguir una dieta sana òptima i augmenta el risc de certes malalties (com ara diabetis tipus 2, hipertensió, patologies cardiovasculars…). Les dues investigadores són autores d’un estudi d’alt impacte publicat aquest mateix any a la revista Nutrients sobre el consum ocasional. “L’ocasionalitat fa referència a aliments que contenen algun tipus de nutrient que, si es consumeixen per sobre d’uns límits, poden ser perjudicials per a la salut”, explica Susana Menal.

“Aquests punts de tall els fixen entitats supranacionals com l’Organització Mundial de la Salut (OMS) o l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) a partir d’estudis de cohorts (investigacions observacionals), assajos d’intervenció i metanàlisis”, afegeix Iva Marques. Per exemple, hi ha l’evidència que ingerir al dia més d’un 8-10% de greix saturat o un 2% de greix trans respecte del total de calories augmenta la possibilitat de desenvolupar una malaltia cardíaca. Es pot dir el mateix de consumir més de 25 grams de sucre al dia o de superar els 5 grams de sal. Quan hi ha constància del perill de consumir en excés un nutrient determinat, hi ha grups d’experts que assessoren els governs perquè compleixin l’objectiu de salvaguardar la salut pública.

Aquests criteris determinen quins aliments es consideren de consum ocasional. Per exemple:

  • Derivats carnis i formatges grassos: com el xoriço, la botifarra, la mortadel·la, el fuet o la lloganissa.
  • Greixos animals: mantega, llard de porc.
  • Productes de rebosteria: ensaïmada, croissant, galetes digestives, magdalenes…
  • Postres làcties a les quals s’afegeix sucre: flam d’ou, arròs amb llet, natilles…
  • Snacks i brioixeria industrial: patates fregides, crispetes, xocolatines, ulleres…
  • Alguns aliments preparats: salsitxes de Frankfurt, croquetes de pollastre, pizza, peix arrebossat, lasanya de carn…

I les begudes?

Una pregunta relacionada amb els productes ocasionals és per què la piràmide espanyola hi situa vora el cim, tot i que fora del perímetre, una copa de vi i una gerra de cervesa. Quina és la raó d’aquest matís? Segons Aranceta, el motiu és que les begudes alcohòliques, a més de ser líquids, no es consideren un aliment. Les seves col·legues Marques i Menal manifesten que el fet d’incloure’ls-hi, encara que sigui al costat de la piràmide, és un tema polèmic, pels perjudicis que ocasiona consumir alcohol. A més del fet que les begudes alcohòliques no les poden consumir totes les franges de població. “Encara que cal fer tot el possible perquè no sigui així, una pasta dolça la pot ingerir un nen de quatre anys i un adult de 80, però una beguda alcohòlica, no”, revelen les dues expertes alhora.

La piràmide nutricional que es fa servir a Ekilibria

Una piràmide de l’alimentació saludable és un instrument educatiu. Es basa en els coneixements científics sobre nutrició més actuals, però té com a objectiu mostrar aquesta informació d’una manera senzilla i comprensible perquè tots puguem incorporar-la a la nostra vida quotidiana. Per aquesta raó, hi ha diversos models i, també, actualitzacions: a mesura que es descobreixen noves facetes de l’alimentació, les piràmides es reajusten i s’adapten. La majoria coincideixen en moltes de les recomanacions. Així, per exemple, EROSKI té la seva pròpia: es tracta de la piràmide de l’alimentació saludable.

CONSUM OCASIONAL

  • Embotits i productes carnis
  • Dolços, snacks, pastes dolces o salades, mantega, salses i begudes dolces

CONSUM SETMANAL

  • Carns vermelles i pernil: fins a 2 racions a la setmana

CONSUM DIARI

  • Lactis: 2-4 racions al dia
  • Peix, carn blanca, ous, llegums: 1-2 racions al dia (alternant-ne el consum)
  • Oli d’oliva: 4-6 racions al dia
  • Fruita seca: un grapat cada dia
  • Cereals integrals i patates: 4-6 racions al dia
  • Fruites: mínim 3 racions al dia
  • Hortalisses: mínim 2 racions al dia

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions