: Estratègia NAOS: el pla per a combatre l’obesitat a espanya

L’excés de pes forma part de la vida d’uns 1.900 milions de persones adultes, vora el 39% de la població mundial. D’aquestes, més de 650 milions són obeses. La xifra s’ha triplicat des de 1975, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

A Espanya, els registres no són gaire més optimistes. S’estima que el 39,3% dels adults espanyols de 25 i 64 anys té sobrepès, mentre que el 21,6% pateix d’obesitat. També destaca la diferència entre sexes: mentre que l’excés de pes afecta el 32,1% de les dones, el 46,1% dels homes espanyols en pateix, segons les dades de l’Estudi ENPE (Estudi Nutricional i d’Hàbits Alimentaris de la Població Espanyola), impulsat per la Fundació Eroski.

Aquestes xifres il·lustren un problema seriós: darrere d’aquests quilos de més s’amaguen nombroses malalties cròniques, com ara problemes cardiovasculars, diabetis de tipus 2 o alguns tipus de càncer. Tan alta és la seva incidència que l’OMS estima en 2,8 milions el nombre de defuncions anuals arreu del món causades per l’obesitat o el sobrepès.

Es pot prevenir?

Malgrat una previsió de futur poc esperançadora, la bona notícia és que es tracta d’un problema que es pot prevenir. El 2005, diversos organismes sanitaris internacionals van començar a desenvolupar propostes polítiques per a crear entorns més saludables. La seva implantació a Espanya es va traduir en l’Estratègia NAOS (Estratègia per a la Nutrició, Activitat Física i Prevenció de l’Obesitat), depenent del Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social. Per a prevenir el sobrepès i l’obesitat, la iniciativa facilita opcions d’una alimentació variada i equilibrada alhora que promou la pràctica d’activitat física.

L’accés a una informació adequada també és clau per a ajudar el consumidor a prendre decisions i estils de vida més saludables, insisteixen des del Ministeri. Per a aconseguir-ho, aquesta estratègia fomenta la col·laboració de tots els agents implicats, des del sector públic fins al privat, on hi ha la participació de la indústria d’aliments i begudes o els sectors de la restauració. Amb la finalitat de monitorar si funciona correctament, des de 2013 es disposa de l’Observatori de la Nutrició i d’Estudi de l’Obesitat, un sistema de seguiment i d’avaluació de l’eficàcia de les actuacions.

Des de l’Acadèmia Espanyola de Nutrició i Dietètica, el nutricionista Manuel Moñino valora aquesta estratègia: “Els objectius, les accions, les activitats i els indicadors estan ben plantejats, però cal fer un pas més en la línia de regular i harmonitzar estratègies per part de les autonomies”. Com a exemple, Moniño fa referència a les recomanacions per a menjadors escolars: “Són molt diferents entre regions, ja que, per exemple, en unes s’admeten edulcorants i en d’altres es prohibeixen”. A més, segons aquest expert, les campanyes emmarcades en aquesta estratègia “són de gran interès, però haurien de ser adoptades o adaptades en totes les comunitats autònomes”.

Entre altres àmbits de millora, Moñino també esmenta l’Observatori de l’Obesitat, una bona eina que, al seu parer, necessita actualitzar-se. “Avui es mostren les dades de l’Enquesta Nacional de Salut de 2014, quan els de la de 2017 fa dos anys que estan disponibles”, lamenta.