Estratègia NAOS: el pla per a combatre l’obesitat a espanya

Estratègia NAOS: el pla per a combatre l’obesitat a espanya

L’excés de pes forma part de la vida d’uns 1.900 milions de persones adultes, vora el 39% de la població mundial. D’aquestes, més de 650 milions són obeses. La xifra s’ha triplicat des de 1975, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

A Espanya, els registres no són gaire més optimistes. S’estima que el 39,3% dels adults espanyols de 25 i 64 anys té sobrepès, mentre que el 21,6% pateix d’obesitat. També destaca la diferència entre sexes: mentre que l’excés de pes afecta el 32,1% de les dones, el 46,1% dels homes espanyols en pateix, segons les dades de l’Estudi ENPE (Estudi Nutricional i d’Hàbits Alimentaris de la Població Espanyola), impulsat per la Fundació Eroski.

Aquestes xifres il·lustren un problema seriós: darrere d’aquests quilos de més s’amaguen nombroses malalties cròniques, com ara problemes cardiovasculars, diabetis de tipus 2 o alguns tipus de càncer. Tan alta és la seva incidència que l’OMS estima en 2,8 milions el nombre de defuncions anuals arreu del món causades per l’obesitat o el sobrepès.

Es pot prevenir?

Malgrat una previsió de futur poc esperançadora, la bona notícia és que es tracta d’un problema que es pot prevenir. El 2005, diversos organismes sanitaris internacionals van començar a desenvolupar propostes polítiques per a crear entorns més saludables. La seva implantació a Espanya es va traduir en l’Estratègia NAOS (Estratègia per a la Nutrició, Activitat Física i Prevenció de l’Obesitat), depenent del Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social. Per a prevenir el sobrepès i l’obesitat, la iniciativa facilita opcions d’una alimentació variada i equilibrada alhora que promou la pràctica d’activitat física.

L’accés a una informació adequada també és clau per a ajudar el consumidor a prendre decisions i estils de vida més saludables, insisteixen des del Ministeri. Per a aconseguir-ho, aquesta estratègia fomenta la col·laboració de tots els agents implicats, des del sector públic fins al privat, on hi ha la participació de la indústria d’aliments i begudes o els sectors de la restauració. Amb la finalitat de monitorar si funciona correctament, des de 2013 es disposa de l’Observatori de la Nutrició i d’Estudi de l’Obesitat, un sistema de seguiment i d’avaluació de l’eficàcia de les actuacions.

Des de l’Acadèmia Espanyola de Nutrició i Dietètica, el nutricionista Manuel Moñino valora aquesta estratègia: “Els objectius, les accions, les activitats i els indicadors estan ben plantejats, però cal fer un pas més en la línia de regular i harmonitzar estratègies per part de les autonomies”. Com a exemple, Moniño fa referència a les recomanacions per a menjadors escolars: “Són molt diferents entre regions, ja que, per exemple, en unes s’admeten edulcorants i en d’altres es prohibeixen”. A més, segons aquest expert, les campanyes emmarcades en aquesta estratègia “són de gran interès, però haurien de ser adoptades o adaptades en totes les comunitats autònomes”.

Entre altres àmbits de millora, Moñino també esmenta l’Observatori de l’Obesitat, una bona eina que, al seu parer, necessita actualitzar-se. “Avui es mostren les dades de l’Enquesta Nacional de Salut de 2014, quan els de la de 2017 fa dos anys que estan disponibles”, lamenta.

La població més vulnerable

L’OMS situa l’obesitat infantil com un dels problemes més greus del segle XXI. A edats primerenques, les xifres són alarmants. Segons diverses estimacions d’aquest organisme el 2016, 41 milions d’infants menors de cinc anys tenien sobrepès o eren obesos. A Espanya, més d’un terç dels nens i adolescents (34,9%) pateix de sobrepès o obesitat, segons l’últim Estudi Passos de la Fundació Gasol.

Els nens amb sobrepès tenen moltes probabilitats d’esdevenir adults obesos i de patir-ne les malalties associades a edats més primerenques. Però, quines són les causes d’aquest greu problema? Per a Miguel Ángel Royo-Bordonada, cap de l’Àrea d’Estudis de l’Escola Nacional de Sanitat de l’Institut de Salut Carlos III, molta culpa rau en la disponibilitat de productes processats o ultraprocessats altament energètics, als quals podem accedir en qualsevol moment a preus assequibles; i per les potents campanyes de publicitat. Es tracta, per tant, de dos factors fàcilment aplicables en nens. A més, està comprovat que l’entorn influeix molt en l’alimentació de les persones. “Els menors són molt vulnerables per la seva manca de capacitat crítica”, adverteix Royo-Bordonada. “Fins a 6-7 anys no saben distingir el que és publicitat del que no, i fins a 12-13 anys no són capaços d’adonar-se de la seva finalitat persuasiva”, afegeix.

No només són més susceptibles que els adults a la publicitat, sinó que els seus hàbits de vida hi afavoreixen la seva exposició: els nens espanyols veuen una mitjana de 2 hores i mitja diàries de televisió, fet que comporta que, durant aquest període, un menor d’entre 4 i 12 anys assisteix a uns 54 anuncis, segons el Ministeri de Sanitat. Per tant, sembla clar que un dels fronts on cal lluitar és la publicitat.

La lluita contra el sobrepès en 5 accions

Per a promoure una alimentació saludable i prevenir l’obesitat, 15 investigadors de diferents institucions de salut pública espanyoles han dissenyat un pla format per cinc mesures.

1) PUBLICITAT. Regulació de la publicitat d’aliments i begudes no saludables adreçada a menors per tots els mitjans i prohibició de patrocinis de congressos o esdeveniments esportius i avals d’associacions científiques o professionals de la salut.

2) OFERTA. Promoció d’una oferta 100% saludable en màquines expenedores de centres educatius, sanitaris i esportius.

3) DEMANDA. Implantació d’un impost, almenys del 20%, a les begudes ensucrades, acompanyat de subvencions o baixades d’impostos a aliments saludables i disponibilitat d’aigua potable a cost zero en tots els centres i espais públics.

4) ETIQUETATGE. Aplicació efectiva del Nutri-Score mitjançant l’ús d’incentius, regulació i mecanismes de contractació pública.

5) REFORMULACIÓ. Replantejar els acords amb la indústria amb objectius més ambiciosos i d’obligat compliment.

Font: Polítiques alimentàries per a prevenir l’obesitat i les principals malalties no transmissibles a Espanya: voler és poder. Publicat a Gaceta Sanitaria.

Així es controlen els anuncis

Dins de l’Estratègia NAOS s’inclou una eina per a controlar com es promocionen els aliments poc saludables: el Codi de corregulació de la publicitat d’aliments i begudes dirigida a menors (PAOS) estableix un conjunt de normes ètiques, d’adopció voluntària, per a millorar la qualitat i el contingut dels anuncis d’aliments i begudes dirigits a infants. Entre els compromisos hi ha la implantació d’informació nutricional que sigui comprensible o la regulació de la publicitat de productes alimentaris per a menors de 12 anys. Després d’una dècada de vida, el balanç que en fa el Ministeri és positiu: “S’ha millorat objectivament la qualitat i la pressió d’aquesta mena d’anuncis”.

Tot i les bones intencions, els experts identifiquen fallades en aquesta eina. “Avui podem veure en horari infantil anuncis d’aliments i begudes el consum habitual dels quals s’associa a l’obesitat”, assegura Moñino. Al seu parer, el Codi PAOS hauria de ser obligatori per a totes les empreses que anuncien aquest tipus de productes.

Coincideix amb aquest plantejament l’investigador Royo-Bordonada, que el considera “insuficient i amb un dèficit de disseny”. Per a l’expert, el més important és regular que els productes que es publiciten adreçats a menors tinguin una qualitat nutricional acceptable. “Això ni tan sols ho preveu, així que de partida va néixer defectuós i inservible per al que pretenia”, matisa.

És a dir, el Codi PAOS no diferencia entre productes més o menys sans, sinó que proposa unes normes ètiques, com ara no aprofitar-se de la innocència o la credibilitat dels menors o no fer servir personatges famosos. “Aquests aspectes ja estaven regulats en la major part i hem comprovat en diverses recerques que no es compleixen”, explica Royo-Bordonada. Tant és així que “un 65% dels anuncis incompleixen una norma o més del Codi PAOS”, assegura. “Però és que, encara que es complissin, seguirien sense servir, perquè la immensa majoria de publicitat adreçada a menors està protagonitzada per productes poc saludables: dos de cada tres anuncis a les cadenes generalistes i el 100% a les cadenes infantils”. Aquests incompliments, segons el parer de Francisco José Ojuelos, advocat expert en dret alimentari, són massius, però no així les sancions, “molt escasses i sempre per la quantitat mínima”.

El repte de millorar la composició dels aliments processats

El Ministeri de Sanitat i gairebé 400 empreses de la indústria alimentària han acordat un pla per a millorar la composició dels aliments que afecta més de 3.500 articles. El seu objectiu és reduir els sucres afegits, la sal i els greixos saturats dels productes processats. Aquest pla constitueix un primer pas important per a millorar nutricionalment aquests aliments.

Plats preparats. Percentatge de reducció: 10% sal / 10% greixos saturats. Com es tradueix, en la pràctica, aquesta reducció: Una lasanya passaria de 0,89 g de sal a 0,80 g; i de 2,5 g de greixos saturats a 2,25 g.

Aperitius salats. Percentatge de reducció: Fins a 13,8% de sal / 10% greixos saturats. Com es tradueix, en la pràctica, aquesta reducció: Patates fregides, de 1,3 g de sal a 1,12 g; i de 3 g de greixos saturats a 2,7 g.

Begudes refrescants de llima-llimona. Percentatge de reducció: 10% sucres afegits. Com es tradueix, en la pràctica, aquesta reducció: Un refresc de llima-llimona amb 7,3 g de sucre es quedaria en 6,6 g.

Gelats. Percentatge de reducció: 5% sucres afegits . Com es tradueix, en la pràctica, aquesta reducció: Un polo passa de 25 g a 23,75 g de sucre.

Galetes. Percentatge de reducció: 5% sucres afegits / 5% greixos saturats. Com es tradueix, en la pràctica, aquesta reducció: Unes galetes farcides, de 31 g a 29,5 g de sucre; i de 5,7 a 5,4 g de greixos saturats.

Productes lactis. Percentatge de reducció: Fins a 10% sucres afegits. Com es tradueix, en la pràctica, aquesta reducció: Unes natilles passarien de 18 g de sucre a 16,2 g. Un arròs amb llet de 15,8 g es quedaria amb 14,2 g de sucre.

Salses. Percentatge de reducció: Fins a 18% sucres afegits / Fins a 16% de sal. Com es tradueix, en la pràctica, aquesta reducció: Un pot de quètxup, que conté 23,7 g de sucre per cada 100 g, es quedaria en 19,4 g. De 1,2 g de sal passaria a 1 g.

Derivats carnis. Percentatge de reducció: 10% sucres afegits / 5% greix total / Fins a 16% sal. Com es tradueix, en la pràctica, aquesta reducció: Unes salsitxes passarien de 2 g a 1,8 g de sucre; de 7,7 a 7,31 g de greix saturat; i de 2 g a 1,7 g de sal.

Pastisseria i forn. Percentatge de reducció: 5% sucres afegits / 5% greixos saturats. Com es tradueix, en la pràctica, aquesta reducció: Unes magdalenes passarien de 32 g a 30,4 g de sucre; i de 2,9 a 2,76 g de greixos saturats.

Cereals infantils de l’esmorzar. Percentatge de reducció: 10% sucres afegits. Com es tradueix, en la pràctica, aquesta reducció: Una capsa de cereals amb 28,8 g de sucre per 100 g es quedaria amb 25,92 g.

Nèctars de fruites. Percentatge de reducció: 10% sucres afegits. Com es tradueix, en la pràctica, aquesta reducció: Un nèctar amb 11,8 g de sucre per cada 100 g en tindria, amb aquesta reducció, 10,62 g.

Pa especial envasat. Percentatge de reducció: 5% sucres afegits. Com es tradueix, en la pràctica, aquesta reducció: Un pa de motlle blanc amb 3,8 g de sucre es quedaria amb 3,61 g.

Cremes. Percentatge de reducció: 6,7% sal. Com es tradueix, en la pràctica, aquesta reducció: Una crema de verdures amb 1 g de sal per 100 g passaria a tenir-ne 0,93 g.

Dades per cada 100 g de producte / Font: Pla de col·laboració per a la millora de composició dels aliments i begudes i altres mesures (2017-2020) i elaboració pròpia.