Totes les novetats normatives que porta el 2020

Totes les novetats normatives que porta el 2020

Europa s’enfronta el 2020 a un període de transformació. En matèria legislativa, Espanya deixa enrere un exercici marcat per la dificultat per a formar Govern, motiu pel qual les novetats normatives d’aquest primer any de la nova dècada procedeixen en la major part de Brussel·les. Gairebé totes aquestes mesures sorgeixen del mateix full de ruta, l’Horitzó 2020, el programa marc de la Unió Europea orientat a l’excel·lència científica, industrial i social. Aquest pla serà l’instrument decisiu per a afrontar la política comunitària del lustre vinent, que està marcada per tres reptes: el canvi climàtic, les guerres comercials i la desacceleració econòmica. Arriben els bojos anys 20.

Medi ambient

Ja no es podran lliurar bosses formades per materials fragmentables. El Reial Decret 293/2018, conegut com de reducció de bosses de plàstic, continua avançant. Ha servit per a establir la prohibició, des de 2018, del lliurament gratuït de bosses de plàstic en comerços, amb l’excepció de les bosses lleugeres (habituals per a pesar les fruites i hortalisses) o d’aquelles que estan compostes per més d’un 70% de plàstic reciclat.

A partir de l’1 de gener no es poden lliurar bosses formades per materials fragmentables (amb additius que es transformen en microplàstics i que són especialment perjudicials per al medi ambient). També s’estableix que totes les que superin les 50 micres de gruix han de procedir, almenys en un 50%, d’elements reciclats. La normativa preveu que, el 2021, les úniques bosses que es proporcionaran als consumidors seran les compostables (es degraden biològicament i produeixen diòxid de carboni, aigua, compostos inorgànics i biomassa a la mateixa velocitat que la resta de matèria orgànica).

Les grans ciutats endureixen la lluita contra la contaminació. Aquest 2020 serà un any decisiu per a la qualitat de l’aire a Barcelona. L’Ajuntament llança la zona de baixes emissions i restricció del trànsit d’automòbils (ZBE) a la ciutat. Un pla ambiciós que comprèn 97 quilòmetres quadrats i inclou els municipis de Barcelona –llevat de la zona Franca, Vallvidrera, Tibidabo i les Planes–, l’Hospitalet de Llobregat i les seves zones limítrofes.

A partir de l’1 de gener, i en horari de 7.00 a 20.00, de dilluns a divendres, cap cotxe o furgoneta sense l’etiqueta mediambiental de la DGT (en vigor des d’abril de 2019) pot accedir a aquesta àrea. Queden exempts d’aquesta norma els serveis mèdics o funeraris, la protecció civil, els bombers, la policia i els vehicles de persones amb mobilitat reduïda. En el cas de Madrid, l’Ajuntament continua l’ordenança de 2018 sobre els vehicles autoritzats en la flota de taxis, incentivant l’adquisició dels menys contaminants. Des de l’1 de gener, només poden prestar servei els automòbils amb les etiquetes ECO, ZERO i dièsel Euro 6 de models posteriors al 14 de desembre de 2012.

Medi ambient (II)

Nou etiquetatge per a les tovalloletes i el paper higiènic humit. La intensificació de l’ús de les tovalloletes humides –desmaquillants o higièniques– i la seva acumulació en desguassos és un problema ambiental greu. Les acumulacions de residus conegudes com fatberg, extensions de centenars de metres als sistemes de clavegueram de diverses tones de pes, han causat sagnies econòmiques a les arques dels ajuntaments i han impactat en els sistemes de depuració d’aigües a totes les ciutats del món.

Espanya estrena la norma UNE 149002:2019, pionera a la UE, que marca amb un cercle verd els empaquetats de tovalloletes i paper higiènic humit que es puguin llençar al vàter, i amb un distintiu vermell els que hagin d’anar al cubell de les escombraries. Per a obtenir el logotip verd i comprovar la rapidesa i qualitat de la seva biodegradació a través del WC, aquests materials han de passar cinc proves de laboratori. El nou etiquetatge arribarà abans del mes de setembre.

Els habitatges reduiran el consum energètic i baixaran les factures. En l’última dècada, la Unió Europea (UE) ha dut a terme una estratègia dirigida a implementar la sostenibilitat en el sector de la construcció. Ja en les consideracions de la Directiva 2010/31 UE s’afirmava que la construcció d’habitatges al continent representa un 40% del consum energètic i produeix un 35% dels gasos d’efecte d’hivernacle.

Per aquest motiu, el 31 de desembre de 2020 entrarà en vigor el nou Codi Tècnic d’Edificació (CTE), vigent per als edificis públics des de 2018. Aquesta normativa inclou un Document Bàsic d’Estalvi d’Energia (DB-HE) que busca reduir el consum energètic i incorporar energies verdes als nous habitatges i rehabilitacions. El CTE representa l’actualització de la definició d’Edifici d’Energia Gairebé Nul, amb la fixació d’una quantitat mínima d’energia renovable per a la producció d’aigua calenta, la reducció d’energies no renovables en un 38% per a edificis i d’un 60% per a habitatges unifamiliars a les zones més adverses a l’hivern.

A més, el Codi s’obre a altres fonts d’energia sostenible, no només les solars tèrmiques o fotovoltaiques. Les mesures afavoriran el planeta, però també la butxaca. Les estimacions del sector indiquen que les factures de l’electricitat i de l’aigua disminuiran en aquest tipus d’immobles entre un 60 i un 75%.

Arriba la normativa d’emissions Euro 6D per a turismes i furgonetes. S’emmarca dins de la norma europea de RDE (Real Driving Emissions, per les sigles en anglès) i només afecta la fabricació de vehicles lleugers, com ara turismes i furgonetes.

En vigor des de l’1 de gener, és obligatòria per als tipus M, N1 i Classe I, i limitarà les emissions dels dièsel i gasolina, des dels 126 mg/km i el 168 mg/km que establia la norma anterior (Euro 6D TEMP EVAP ISC, vigent des de setembre de 2019 com a mesura de transició) fins als 60 mg/km (gasolina) i 80 mg/km (dièsel).

Des de l’Associació Espanyola de Fabricants d’Automòbils i Camions (ANFAC) assenyalen que “és la primera prova que es fa directament en carretera a escala mundial i que té com a objectiu mesurar i controlar les emissions contaminants de NOx i partícules en condicions reals de conducció”. A més, es tracta de “la normativa d’emissions més exigent del món”, comenten, i només Europa ha implementat controls d’aquesta mena. Fonts del sector de l’automòbil afirmen que és difícil precisar si aquesta mesura comportarà una pujada dels preus d’aquests vehicles.

Salut

Deixar de fumar serà una mica més fàcil a partir del maig. El 2017 va entrar en vigor la Directiva europea sobre productes del tabac i productes relacionats, per la qual s’obligava que la indústria oferís una informació més clara al consumidor sobre la composició dels cigarrets i els seus riscos, a més de prohibir algunes varietats de tabac d’embolicar.

L’últim pas d’aquesta directiva entrarà en vigor el 20 de maig de 2020, amb la prohibició del tabac mentolat. Organismes com la Fundació Espanyola del Cor (FEC) adverteixen que es tracta d’una mesura insuficient i reclamen la prohibició del cigarret electrònic o vaporeig, una modalitat il·legalitzada recentment a la ciutat de San Francisco i subjecta a un debat intens entre els experts que defensen aquesta pràctica dins de la reducció de riscos –igual que es va plantejar la metadona com a tractament de deshabituació de l’heroïna– i la quantitat d’estudis cada vegada més nombrosos que alerten sobre la seva perillositat per l’exposició a metalls com el plom o el zinc amb, almenys, cinc casos registrats de mortalitat per la seva inhalació.

D’altra banda, el Ministeri de Sanitat d’Espanya adverteix sobre els vaporitzadors en la campanya “Fumar lliga i et mata”, presentada el mes de setembre passat. Aquesta institució ha anunciat diverses vegades la intenció d’endurir la llei de tabac vigent, prohibint-ne l’ús i el consum en terrasses i parcs públics, un mateix paquet de mesures que també pretén reduir el consum d’alcohol a Espanya i que és possible que vegi la llum al llarg de 2020, després d’haver sofert dilacions per les cites electorals.

De moment, el Ministeri finança a partir de l’1 de gener i per a tot el territori espanyol l’administració de dos principis actius per a deixar de fumar: el bupropion i la vareniclina, el fàrmac de Pfizer de marca comercial Champix. Algunes comunitats com ara Navarra o el País Basc ja fa anys que financen aquests medicaments.

Més transparència sobre la procedència dels aliments. Amb la publicació el maig de 2018 del Reglament d’execució (UE) 2018/775, Brussel·les va estendre als ingredients primaris la indicació del país d’origen, una qüestió que fins llavors només succeïa amb alguns productes concrets, com la carn de boví i processats, les carns de porc, d’oví, de caprí i d’aviram, la mel, la fruita i la verdura, les hortalisses, el peix o l’oli d’oliva.

Des de l’1 d’abril de 2020, caldrà que a l’etiqueta s’indiqui la procedència dels ingredients primaris d’un aliment (si aquesta no coincideix amb el lloc d’origen de tot el producte). La mesura pretén evitar enganys al consumidor i donar-li més poder en la decisió de compra.

Economia

Menys impostos per a premis de loteries i apostes. Es tracta d’una baixada de la fiscalitat de què poden gaudir els agraciats en el sorteig de Reis, el 6 de gener. Ja el 2019, la rebaixa fiscal va deixar exempts de tributar com a IRPF les quantitats iguals o inferiors a 20.000 euros obtingudes en els sortejos de Loteries i Apostes de l’Estat. L’any nou ha portat alegries extra als qui obtinguin un premi igual o inferior a 40.000 euros. I els qui en rebin més, tributaran a partir aquesta xifra. En el cas que la participació fos compartida, la quantia exempta de gravamen es prorratejarà entre els cotitulars segons la quota que els correspongui.

Aquest règim fiscal només és vàlid per als premis de les loteries i apostes organitzades per la Societat Estatal de Loteries i Apostes de l’Estat, els Òrgans o entitats de les Comunitats Autònomes, els sortejos que organitza Creu Roja Espanyola i les modalitats de jocs autoritzades a l’Organització Nacional de Cecs Espanyols.

Tecnologia i consum

Comprar per Internet sense donar dades sobre les targetes de crèdit. La UE pretén reforçar la seguretat dels compradors a Internet. Amb aquest objectiu, la Comissió Europea ha efectuat diversos canvis per a facilitar a tercers l’accés a la infraestructura dels bancs a través de la norma PSD2. Es tracta d’una acció possible gràcies a eines com els API (Application Programming Interface), un mecanisme de programari que permet accedir a multitud de plataformes o sistemes operatius estalviant en costos d’R+D i que ha permès l’expansió d’empreses com Netflix. Els API revolucionen el sistema de pagaments eliminant intermediaris, com ara la connexió del venedor amb la companyia responsable de la targeta de crèdit, fet que augmenta la seguretat dels usuaris.

A partir d’aquesta llei, els consumidors podran autoritzar el comerç perquè executi pagaments en nom seu mitjançant el compte bancari. A més, el sistema exigirà combinar dues o més eines que abans no es requerien (com ara el telèfon vinculat, la clau personal o determinats paràmetres biomètrics) per a garantir la seguretat i evitar operacions fraudulentes. Entitats com el BBVA afirmen que això comportarà el sorgiment de nous mètodes de pagament i de comerç electrònic. La data esperada per a posar-ho en marxa ha patit diversos retards per tal de garantir que els bancs s’hi adaptin plenament. Tanmateix, el període de l’actual moratòria expira el 31 de desembre de 2020.

La implantació de la tecnologia 5G exigirà posar-se al dia. Es preveu que arribarà a les acaballes de l’any i serà un dels esdeveniments tecnològics més destacats. L’innovador sistema de comunicacions 5G permetrà velocitats de descàrrega inusitades. També facilitarà la intervenció en remot en catàstrofes (com ara incendis o explosions nuclears) o accidents en carretera. A més, possibilitarà que es facin cirurgies dirigides des d’un hospital i s’executin en una UVI mòbil o en un hospital de campanya. La primera xarxa que s’estendrà serà la de l’estàndard NSA (Non Standard Alone), que fa servir el mateix nucli de xarxa que el 4G. Però un dels capítols més esperats vindrà amb l’arribada d’un altre estàndard, l’SA (Standard Alone), que incorpora els nuclis d’última generació que desvincularan aquesta tecnologia del 4G, un fet que, per qüestions de costos i R+D, es farà realitat el 2021. D’altra banda, perquè la revolució sigui televisada haurem de resintonitzar els televisors. El 5G impactarà en els canals de la TDT, que hauran de migrar de les freqüències actuals després de la subhasta dels 700 MHz, prevista per a començament de 2020. Les comunitats de veïns podran sol·licitar les subvencions públiques estipulades en el Segon Dividend Digital, que cobriran els imports de les antenes i la instal·lació d’equipament addicional de fins a sis múltiples digitals.

Les sol·licituds s’han de fer només per via telemàtica mitjançant la web de Ministeri d’Economia i Empresa (sede.mineco.gob.es). L’organisme disposa per a aquesta finalitat de dues línies telefòniques d’atenció al ciutadà (901 20 10 04 i 910 88 98 79) i una web (televisiondigital.gob.es).

Tecnologia i consum (II)

Fer papers des de casa amb l’Administració ja és (gairebé) una realitat. Després d’uns anys de pròrrogues, el Reial Decret Llei 11/2018, amb la seva disposició final en la Llei 39/2015, permetrà l’inici el 2 d’octubre de 2020 de l’Administració digitalitzada. Aspira a crear un punt de trobada d’empreses i ciutadans amb aquesta institució de l’Estat a través de mitjans electrònics. La informació oficial fixa com a finalitat el “registre electrònic d’apoderaments, registre d’empleats públics habilitats, punt d’accés general electrònic de l’Administració i arxiu únic electrònic”. Manuel Márquez, soci de la consultoria del sector públic EY, assenyala que l’objectiu “ha de ser la simplificació, amb prioritat en els serveis de més demanda per als ciutadans, com els relatius a subvencions i ocupació”. Així mateix, la consultora EY adverteix sobre les grans diferències en el grau de digitalització que hi ha entre comunitats autònomes en l’estudi L’Administració Digital a Espanya, una qüestió que Márquez no creu que se solucionarà amb l’entrada en vigor d’aquesta modalitat.

També tocarà familiaritzar-se amb noves eines, més enllà de la signatura electrònica. “Diverses administracions treballen per buscar mecanismes més simples, com el sistema Chave365 de la Xunta de Galícia, que permeten dur a terme operacions d’identificació i signatura a través d’un codi únic enviat al mòbil del ciutadà”.

L’adeu definitiu al suport tècnic de Windows 7. Microsoft es desconnecta del sistema operatiu Windows 7 el 14 de gener. El primer pas del procés va tenir lloc el 2015, amb la finalització del suport estàndard –el que rep actualitzacions, correccions i permet reclamacions–. En aquest moment, la companyia va establir per als seus usuaris una mena de pròrroga –coneguda com a suport estès– que els permetia rebre pegats de seguretat. Es tracta d’una via que deixarà de funcionar aquests primers dies de l’any i deixarà a la intempèrie els usuaris d’un sistema operatiu tan vell com habitual –amb una quota de mercat del 36,9%, segons el portal Xataka–, sobretot en el sector empresarial, els processadors dels quals quedarien exposats a problemes de malware que incidirien en la seguretat. Per aquesta raó, Microsoft permet una extensió addicional del suport estès fins al 2023 mitjançant el pagament d’una quota anual que anirà augmentant l’import de cada actualització cada any que s’estengui.