Cal limitar el consum de peix pel mercuri?
Segons l’Agència Europea del Medi Ambient, la major exposició al mercuri a Europa es produeix a través de la dieta, fonamentalment a partir dels productes de la pesca, en els quals s’acumula com a metilmercuri, la forma més tòxica. De tota manera, les concentracions varien segons les espècies: els peixos grans, longeus, depredadors i migratoris –com el bacallà, l’agullat o el marlí– en tenen els nivells més elevats. L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) calcula que només els grans consumidors d’aquests productes (és a dir, els que en consumeixen diàriament 100 g) podrien superar la ingesta setmanal tolerable; però, d’altra banda, reconeix que menjar entre una ració i quatre de peix a la setmana aporta beneficis per al desenvolupament neurològic dels nens i la salut cardiovascular dels adults. Per a poder aprofitar aquests efectes positius i, al seu torn, controlar els riscos, l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) ha establert limitacions en la ingesta de quatre espècies (luci, peix espasa, tauró i tonyina vermella) només per als grups vulnerables: en dones embarassades, dones que planegen estar-ho o que estan en període de lactància i nens menors de 10 anys es recomana evitar el consum d’aquestes 4 espècies. En nens d’entre 10 i 14 anys es recomana limitar-les a 120 grams al mes.