Veritat o mentida: un brindis a l’any també fa mal

Veritat o mentida: un brindis a l’any també fa mal

 

Una copa al dia no perjudica / Fals

• La quantitat mínima d’alcohol que podem consumir sense perjudici per a la salut és zero.

Aquesta és la conclusió principal del principal estudi sobre els efectes de l’alcohol (Alcohol use and burden for 195 countries and territories, 1990-2016). Des de 2008, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) no estableix un consum mínim recomanable d’alcohol.

Per què la llei permet conduir amb 0,5 mg/l d’alcohol en sang (l’equivalent a una cervesa i mitja en els homes i una per a les dones)? Una cosa és establir l’estat d’embriaguesa, és a dir, conèixer el límit a partir del qual els efectes de l’alcohol comencen a afectar una persona (per sota del límit legal ja s’observen alteracions en les capacitats) i una altra és assenyalar la quantitat d’alcohol que necessitem perquè ens faci mal a la salut. Segons les últimes evidències científiques, cada gram d’alcohol que entra al nostre cos és nociu, ja que una vegada accedeix al torrent sanguini arriba a tots els òrgans i sistemes de l’organisme. Aquest estudi, publicat a The Lancet , assenyala que els possibles efectes protectors que s’associen amb el consum d’alcohol s’anul·len davant d’un risc més alt de desenvolupar diferents tipus de càncer.

Beure cervesa o vi és més sa que beure un rom o una ginebra / Fals

Les begudes fermentades (cervesa i vi) tenen quasi sempre menys graduació que les destil·lades (rom, ginebra, whisky, licors…). L’absorció de l’alcohol també és més lenta quan prenem alguna de les primeres. Però, en termes de salut, el que importa és la quantitat d’alcohol que cada beguda aporti a l’organisme, és a dir, la suma d’alcohol pur que ingerim.

L’alcohol en cada beguda es mesura per la graduació; és a dir, pel percentatge d’alcohol pur que conté (la concentració per cada 100 ml). Aquests grams d’alcohol es calculen amb aquesta equació: quantitat d’alcohol ingerida (ml) x graduació de la beguda x o,8 (coeficient que correspon al pes específic de l’alcohol) dividit entre 100. Si una persona beu 100 ml d’un vi de 13 graus, la quantitat d’alcohol absolut que ingerirà seria la següent:

100 ml x 13 x 0,8 / 100 = 10,4 g d’alcohol pur

Una copa de whisky o brandi (50 ml) té uns 20 grams d’alcohol pur, el doble que una copa de vi. Però, si bevem una ampolla de vi (750 ml), consumirem uns 75 grams d’alcohol pur. Com més alcohol pur prenguem, molt pitjor serà per a la nostra salut.

Les dones metabolitzen pitjor l’alcohol / Vertader

En general, la composició corporal dels homes –tenen més aigua en els teixits, més múscul i menys greix– és diferent de la de les dones. D’aquesta composició depèn que l’alcohol afecti (emborratxi) més o menys, a més del pes corporal (com més quilos, serà més difícil) i de tenir l’estómac ple.

L’alcohol es dilueix en el cos en proporció a la quantitat d’aigua que tingui l’organisme. El cos femení, com que té menys proporció d’aigua i més greix, fa que l’alcohol quedi més concentrat, per això el nivell d’alcoholèmia serà més alt que en els homes.

També hi ha diferències pel que fa a la capacitat per a produir l’enzim alcohol-deshidrogenasa (encarregat de metabolitzar l’alcohol). Les dones, en general, presenten una quantitat més baixa d’aquest enzim, per això és possible que, fins i tot amb el mateix pes i quantitat d’alcohol ingerit, s’emborratxin més de pressa.

Un mica de vi negre al dia és bo per al cor / Fals

Aquest mite neix amb la publicació d’alguns estudis que durant anys han destacat l’efecte beneficiós que tenen certs components del vi negre, com els polifenols i el resveratrol. Els primers, substàncies responsables del color i de l’estructura dels negres, com que són antioxidants, ens protegeixen de l’oxidació que pot acabar fent mal a les nostres cèl·lules. El consum de resveratrol podria estar relacionat amb un risc més baix d’inflamació i coagulació de la sang, i això tindria un efecte protector en malalties cardíaques. Altres estudis també asseguren que el vi negre podria baixar la tensió dels hipertensos.

Tot això s’ha desmentit amb nova i més precisa (i independent) literatura científica que assegura que, perquè una persona es beneficiï del que li podrien aportar aquestes substàncies, hauria de beure centenars de copes de vi al dia, i això, evidentment, destrossaria el fetge i provocaria una cirrosi. Senzillament, si es volen prendre antioxidants, és més fàcil acudir a una dieta rica en fruites i verdures.

Un consum moderat de cervesa té algunes propietats nutricionals / Fals

Una llauna de cervesa de 330 ml conté, sobretot, aigua (307 ml), i ens aporta 140 kcal: d’aquestes, només 46 provenen dels hidrats de carboni dissolts i de les seves proteïnes escasses. La resta, s’obtenen després de la metabolització de l’alcohol. A més, durant anys molts estudis han emfatitzat els efectes beneficiosos de la composició del suc d’ordi: font d’àcid fòlic, vitamina B, fluor, silici i polifenols.

Els especialistes aconsellen que, si això és el que es persegueix amb el seu consum, altres aliments com el cacau, la fruita seca, les verdures de fulla verda, els aliments integrals, espècies com el clau o el pebre negre, les olives o l’oli d’oliva verge, tots tenen un contingut molt més elevat de vitamines i antioxidants, sense aportar ni un gram d’alcohol a l’organisme.

La beguda blanca no engreixa / Fals

Al contrari: totes les begudes alcohòliques són fortament calòriques, tot i tenir un poder nutricional baix (calories buides). Per cada gram d’alcohol, el nostre cos obté 7 kcal, una quantitat relativament elevada si la comparem amb les 4 kcal/g que obtenim dels hidrats de carboni o les proteïnes. Això vol dir que, com més grams d’alcohol pur contingui una beguda (i les destil·lades són les que tenen més graduació), més calories aportarem a l’organisme.

Si barregem la beguda destil·lada amb un refresc, a les calories de l’alcohol cal afegir les que aporta el sucre d’aquests productes. La ginebra, per exemple, depenent de la marca, té una graduació d’uns 40 graus per cada 100 ml i uns 32 grams d’alcohol pur, que cal multiplicar per les 7 kcal que aporta cada gram d’alcohol. En total, per 100 ml de ginebra, s’aportaria a l’organisme unes 224 kcal, a les quals caldria sumar les 30-35 kcal d’una tònica (100 ml).

Fonts: Ricardo Franco Vicario, president de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Bilbao, i Pablo García, cardiòleg. ‘Alcohol use and burden for 195 countries and territories, 1990-2016, publicat a The Lancet’.