No netegen gaire i tampoc mimen els colors
Els detergents líquids per a rentadora o automàtica són al mercat europeu des de principis dels vuitanta. Tanmateix, mai no han assolit les xifres de vendes dels tradicionals detergents en pols. Aquesta anàlisi pot explicar en part el perquè d’aquesta situació.
Perquè, ningú no ho dubta, els detergents líquids tenen els seus avantatges davant els que es comercialitzen en pols: es dissolen més ràpidament a l’aigua, permeten un rentat a mà més ràpid i no queden residus sense dissoldre a la roba quan aquesta surt de la rentadora.
S’han analitzat vuit detergents líquids per a rentadora (Vial, Gior, KH color, Colon, Wipp, Dixan, Micolor i Ariel), tot i que alguns també es poden fer servir per rentar a mà tal com assenyala la seva etiqueta. KH és l’únic indicat específicament per a roba de color. Tots es presenten en envasos de dos litres, llevat de KH (un litre) i Ariel (1,75 litres). El preu de productes detergents líquids oscil·la entre les 324 pessetes per litre de Colon i les 611 pessetes per litre d’Ariel.
Les conclusions principals de l’anàlisi són que aquests detergents renten poc, bastant menys que els detergents en pols, i que cada un respon de forma diferent davant els diferents tipus de brutícia. No és casualitat que només dos mereixin un “bé” com a valoració general, que cinc s’hagin de conformar amb un discret “acceptable” i que un, Micolor, es quedi en un mediocre “regular”. Els millors, els més eficaços davant qualsevol tipus de taques, són Ariel i Gior. Per a taques de greix en teixits de cotó i taques proteíniques i amilàcies (sang, cacau, herba o llet) el millor és Ariel, mentre que davant taques de greix en teixits sintètics destaca Gior i davant taques oxidables (cafè, vi i fruita) Ariel, Gior i Dixan. Quant a l’efecte sobre el color, Wipp, Vial i Gior són els que menys transfereixen el color a una peça blanca i Mikolor i KH són els que més respecten el color de les peces. En general, com ja s’ha dit, els millors d’entre els comparats són Ariel i Gior. Com que Gior (352 pessetes el litre) costa molt menys que Ariel i els resultats són similars, la millor relació qualitat-preu correspon a Gior, tot i que hauria de substituir els fosfats en la seva fórmula, considerats contaminants.
S’ha provat l’eficàcia de rentat de les vuit mostres sobre taques grasses (oli mineral, oli vegetal, greix, amaniment, salsa i mantega) en teixits de cotó i en teixits sintètics de polièster i polièster/cotó (pintallavis, oli vegetal, oli de cacauet, greix animal, greix, maquillatge). També s’ha assajat amb taques proteíniques i amilàcies (sang, cacau, sang/llet, herba, llet/cacauet i midó) relacionades amb l’activitat enzimàtica del detergent. I, finalment, amb taques oxidables (cafè, vi i fruita) per conèixer l’eficàcia de blanqueig del detergent.
Ja a les conclusions, els millors en el rentat de taques grasses, tant en teixits de cotó com sintètics, van ser Ariel i Gior, amb un 44% i un 41% d’eliminació en teixits de cotó i un 41% i un 47% en els teixits sintètics, respectivament. Les altres mostres no arriben a un 40% d’eliminació d’aquest tipus de taques. Aquestes dades d’eficàcia de rentat davant taques tan comunes com les d’origen gras ens donen una idea de les prestacions mediocres d’aquests detergents líquids.
Amb les taques de sang, cacau, sang, llet, herba o midó, els millors resultats s’obtenen amb Ariel i Gior (és a dir, tenen la millor activitat enzimàtica). Amb aquests detergents s’aconsegueix un 63% i 55% d’eliminació de la brutícia, mentre que Colon, Vial i Dixan proporcionen al voltant d’un 50% d’eliminació i la resta de les mostres no arriba al 50%. Els pitjors davant aquestes taques són KH i Micolor per la seva ineficaç activitat enzimàtica, els quals eliminen només un 28% i 33% d’aquesta brutícia, respectivament.
Contra les taques de cafè, vi i fruita els millors han estat novament Ariel i Gior, per la seva superior eficàcia de blanqueig, tot i que aconsegueixen només un 30% i un 29% d’eliminació. Els pitjors van ser KH i Micolor, que eliminen un 19% i un 21% d’aquest tipus de brutícia, respectivament.
En definitiva, els millors detergents líquids davant qualsevol tipus de taques són Ariel i Gior. Per la seva part, Wipp, Colon, Vial i Dixan van obtenir una valoració global acceptable, mentre que KH i Micolor són una mica pitjors i s’han de conformar amb un “regular”. Especificant una mica més, cal dir que davant taques de greix en teixits de cotó el millor és Ariel, mentre que per a taques de greix en teixits sintètics el més eficaç és Gior. Seguint amb aquestes eleccions, davant taques proteíniques i amilàcies sobresurt Ariel, i davant taques oxidables els més eficaços tornen a ser Ariel i Gior.
En primer lloc, una precisió: per realitzar aquesta anàlisi s’ha provat l’eficàcia dels detergents davant les pitjors i més temibles taques amb les quals el consumidor pugui trobar-se en la seva bugada quotidiana (cafè, sang, pintallavis, vi, herba o cacau), per la qual cosa és relativament lògic que els resultats siguin una mica decebedors. Ara bé, no sembla una expectativa desmesurada esperar que el millor d’aquests detergents aconsegueixi eliminar una mica més que una mitjana del 50% de la brutícia. Tot i que encara s’ha d’inventar el detergent que aconsegueixi netejar del tot aquestes taques difícils, els detergents en pols milloren notablement la capacitat de neteja dels líquids (vegeu l’anàlisi de detergents en pols i en pastilles a CONSUMER núm. 20, març 1999).
Les taques més difícils d’eliminar amb els detergents líquids són les de cafè (taca oxidable), seguides de les de greix animal en teixits sintètics (polièster) i les d’amaniment en teixits de cotó. Convé saber-ho abans d’utilitzar aquests productes. Al contrari, les que millor es van netejar van ser les de sang i greix en teixits de cotó i sintètics (polièster) i, en una barreja de polièster/cotó, les de cacau, llet/cacauet i d’oli de cacauet.
S’ha analitzat també l’efecte dels detergents sobre el color. Per això s’han efectuat proves de transferència de color en teixit blanc després d’un rentat (que mesura la transferència de color a un teixit blanc) i de descoloriment o destenyit d’un teixit vermell després de 25 rentats (que mesura la pèrdua o degradació del color d’un teixit vermell). Els rentats es van realitzar en una rentadora Miele W 723 a 60 graus de temperatura, amb una aigua de 40ºTH de duresa i 135 mil·lilitres de detergent a cada rentat. Naturalment, convé que un detergent netegi sense que la solidesa del color de les peces que s’han de rentar es vegi afectada i sense que se’n tenyeixin d’altres amb les que comparteixen rentat.
Després d’un rentat, la transferència de color als teixits blancs de cotó i de polièster/cotó netejats amb Wipp, Vial i Gior ha estat la més baixa i, per tant, la millor. El resultat menys satisfactori ha correspost a Micolor (aconsella de rentar a part les peces de colors poc sòlids). Així mateix, Colon, Dixan, Ariel i KH color van aconseguir un bon resultat, però lluny dels tres millors.
Micolor i KH són els que menys color resten a la peça després del rentat, tal com van demostrar després de 25 rentats. KH és un producte específic que segons la seva etiqueta “protegeix el color i li dóna vida gràcies a la seva fórmula sense blanquejants”. Els altres sis detergents van obtenir pitjors resultats ja que van descolorir més la peça, malgrat que l’etiqueta de Vial anunciï “suau amb els colors”. Per tant, en resum, el millor detergent líquid pel que fa a l’efecte sobre els colors de la peça és KH color. Micolor transfereix color al teixit blanc i en la resta es va produir el descoloriment o destenyit del teixit de color.
Són compostos de tensoactius, que permeten de millorar el poder humectant de l’aigua i millorar la penetració a les fibres tèxtils, arrencant la brutícia i mantenint-la en suspensió a l’aigua per eliminar-la després a l’esbandida. També inclouen a la seva fórmula agents segrestadors, que “segresten” els ions de calci i magnesi de l’aigua i redueixen la duresa de l’aigua impedint que aquests ions intervinguin en el rentat. El segrestador més habitual en els detergents líquids és el fosfat de sodi; en menor proporció s’usen fosfonats, citrats o EDTA. Els enzims, per la seva part, s’usen per eliminar alguns tipus de taques: les proteases actuen sobre taques d’origen proteic (sang, llet, ous), les amilases sobre taques amilàcies (que contenen midó), les lipases sobre greixos (oli, greix) i les cel·lulases sobre fibres de cotó. Finalment, els blavets òptics absorbeixen part dels rajos ultraviolats de la llum i generen un efecte visual amb el qual s’observa un blanc lleugerament blavós a la roba blanca. Aquestes substàncies no figuren en els detergents destinats exclusivament a roba de color.
Els vuit productes analitzats presenten un pH lleugerament bàsic i un tacte viscós. Colon, Ariel, Vial i KH llueixen una viscositat feble; Wipp, Dixan i Micolor la presenten més elevada; i Gior les supera totes. Per tant, Gior és el producte més viscós, el més espès, el que pot fer que la dosificació sigui més complicada. Colon, Ariel, Vial i KH són els més lleugers i fàcils de dosar.
La matèria activa del detergent és responsable de l’eliminació de les taques. Per això, com més gran és la seva concentració, millor són els resultats. Així, Ariel (48% de matèria activa, el que més) és el més eficaç, mentre que KH (21%, el que menys) és el que menys neteja. La matèria orgànica, o tensioactius, s’encarreguen del rentat, de la brutícia general de la peça. Ariel (el de millor eficàcia de rentat) és també el que conté més quantitat (42%) de tensoactius. Per contra, el de menys tensoactius (13%) és Gior, els resultats del qual són tan bons com els d’Ariel. La diferència entre l’extracte sec (matèria activa) i la matèria orgànica (tensoactius) és la matèria mineral, el segrestador. Aquesta diferència és molt important a Gior, de manera que aquesta és la mostra que més quantitat de segrestador conté, concretament fosfats. Aquestes substàncies es consideren contaminants, per la qual cosa els detergents amb fosfats representen cada vegada més una proporció inferior dels que es comercialitzen.
En totes les mostres es va detectar blavet òptic, excepte en KH color ja que és un producte destinat exclusivament al rentat de roba de color. Micolor gel, com indica la seva etiqueta, serveix tant per a roba de color com per a roba blanca i per això incorpora blavet.
Les etiquetes de tots els detergents analitzats assenyala el contingut net del producte, el nom i l’adreça del fabricant, la dosificació recomanada, alguns dels components i frases d’advertència com “No l’ingeriu. Mantingueu-lo fora de l’abast dels nens. En cas de contacte amb els ulls, renteu-vos-els immediatament amb aigua abundant. En cas d’ingestió accidental, consulteu el Servei Nacional d’Informació Toxicològica”.
Comparant les quantitats declarades de cada component amb els valors sorgits de l’anàlisi, es pot dir en general que els valors es troben dins del límit declarat, si bé en alguns casos la realitat no coincideix amb el que es declara, tot i que la diferència no és important. Tanmateix, cal assenyalar que Wipp té un 5,1% de tensoactius aniònics malgrat que la seva etiqueta no indica la utilització d’aquest tipus de tensoactiu.
En síntesi
En síntesi
- S’han analitzat vuit detergents líquids per a rentadora (Vial, Gior, KH color, Colon, Wipp, Dixan, Micolor i Ariel), tot i que alguns es poden utilitzar per rentar a mà. KH és l’únic indicat específicament per a roba de color. Gairebé tots es presenten en envàs de dos litres. El preu va de les 324 pessetes per litre de Colon a les 611 pessetes per litre d’Ariel.
- Són menys eficaços davant les taques que els detergents tradicionals en pols.
- Els més eficaços davant qualsevol tipus de taques són Ariel i Gior.
- Ariel és el millor davant taques de greix (oli mineral i vegetal, greix, amaniment, salsa i mantega) en teixits de cotó i davant taques proteíniques i amilàcies (sang, cacau, llet, herba o midó). Gior és el millor amb les taques de greix en teixits sintètics. Els que més netegen les taques oxidables (cafè, vi, fruita) són Ariel, Gior i Dixan.
- Tots menys un (KH) van evidenciar problemes amb el color. Els detergents han de respectar els colors de les peces i no tenyir-ne d’altres amb les quals comparteixen rentat. Els més satisfactoris en la transferència de color a teixits blancs són Wipp, Ariel, Vial i Gior, si bé són els pitjors en el descoloriment del teixit, junt amb Colon. Micolor obté el millor resultat en pèrdua de color, però és el pitjor en transferència de color al teixit blanc.
- La millor relació qualitat-preu (malgrat contenir fosfats, que hauria de substituir) correspon a Gior: és un dels més barats i els seus resultats són similars als d’Ariel, el més car i el millor junt amb Gior.
Una per una
Detergents líquids, un per un
Gior
- 2 litres. Surt a 352 pessetes el litre, molt barat. És la millor relació qualitat-preu.
- És, junt amb Ariel, el més eficaç davant qualsevol tipus de taques. Té fosfats (considerats contaminants i substituïbles), no utilitzats per altres marques. Destaca (47% d’eficàcia netejadora) en les taques grasses en teixits sintètics.
- Destenyeix teixits de colors.
- Qualificació global: bé.
Ariel
- 1,75 litres. 611 pessetes el litre, el més car.
- És, junt amb Gior, el més eficaç davant qualsevol tipus de taques. Destaca en les taques grasses en teixits de cotó i en les taques proteíniques i amilàcies (sang, cacau, herba, llet-cacauet, midó).
- Destenyeix teixits de colors.
- Qualificació global: bé.
Colon
- 2 litres. 324 pessetes el litre, el més barat.
- “Acceptable” en la seva eficàcia general en l’eliminació de les taques. Destaca (50% d’eficàcia), davant taques proteíniques i amilàcies.
- Destenyeix els teixits de colors.
- Qualificació global: acceptable.
Vial
- 2 litres. 328 pessetes el litre, molt barat.
- “Acceptable” en la seva eficàcia general en l’eliminació de les taques. Destaca davant taques proteíniques i amilàcies.
- Destenyeix els teixits de colors.
- Qualificació global: acceptable.
KH
- 1 litre. 495 pessetes el litre, car.
- Només “regular” en l’eficàcia de rentat i la pitjor davant la majoria de taques. Però el millor, l’únic bo en realitat, en el respecte als colors.
- Es declara d’ús exclusiu per a peces de color.
- Qualificació global: acceptable.
Dixan
- 2 litres. Surt a 400 pessetes el litre.
- “Acceptable” en la seva eficàcia general en l’eliminació de les taques. Destaca davant les taques proteíniques i amilàcies, però és el pitjor (només el 34% d’eficàcia) davant els greixos en teixits sintètics.
- Destenyeix els teixits de colors.
- Qualificació global: acceptable.
Wipp
- 2 litres. Surt a 448 pessetes el litre.
- “Acceptable” en la seva eficàcia general en l’eliminació de les taques. No destaca (ni positivament ni negativament) davant cap taca.
- Destenyeix els teixits de colors.
- Qualificació global: acceptable.
Micolor
- 2 litres. 388 pessetes el litre.
- Només “regular” en l’eficàcia general en l’eliminació de les taques i un dels pitjors davant la majoria de les taques.
- La peça gairebé no perd color (no destenyeix), però transfereix color a un teixit blanc.
- Qualificació global: regular, el pitjor.