Quina és la situació actual del tabaquisme a Espanya?
S’està produint un descens progressiu en el nombre de fumadors. Tanmateix, l’evolució del tabaquisme en les dones joves planteja problemes seriosos que ens obliguen a no baixar la guàrdia. El 1993, les joves fumadores representaven el 21 % del total dels fumadors i en l’actualitat ronden ja el 27 %. El gran problema del tabaquisme és que les grans campanyes publicitàries de la indústria tabaquera van dirigides al sector jove. De fet, el 90 % dels fumadors actuals han començat a fumar abans dels vint anys. És indubtable que els milers de milions de dòlars que es gasten en publicitat directa i indirecta fan efecte entre els joves. I, tenint en compte l’augment del tabaquisme que s’endevina entre els joves als Estats Units, molt em temo que aviat arribarà a Europa. Encara, i per exemple, és molt vendible la idea que fumar està associat a la rebel·lia.
Es parla tant del tabac… Podria concretar les principals conseqüències negatives del fet de fumar?
Almenys hi ha catalogades unes vint-i-quatre malalties relacionades directament amb el tabaquisme. Els tres grans blocs de mals que engloben aquestes patologies són les malalties cardiovasculars, els càncers i les broncopaties. Vull recalcar que el tabaquisme és una de les grans causes de la mortalitat en el món; en concret, el 15 % de les morts es deuen al tabac, igual que el 90 % dels càncers de pulmó diagnosticats. Tampoc no s’ha d’oblidar el fumador passiu, que, sense menjar-lo ni beure’l, inhala el fum d’altres; s’estima que el 30 % d’aquestes persones corren el risc de patir càncer de pulmó. No es tracta d’alarmar la població, sinó de contrarestar amb dades objectives totes les imatges positives del tabac que promouen sistemàticament les grans multinacionals.
Deixar l’hàbit és realment dur per als fumadors. Quin és el seu consell?
Reconec que és molt difícil. Estem parlant d’una droga que crea una forta addicció. La diferència entre altres drogues i el tabac és que fumar està admès socialment i que, per tant, pot estimular-se’n el consum. A més, l’Administració tampoc no pot dur a terme grans programes que incitin a deixar de fumar perquè el tabac és una gran font d’ingressos per a les seves arques. Cal ser conscients que el tabac té una gran capacitat d’enganxament; hi ha estudis que demostren que deixar de fumar és més difícil que desenganxar-se de la cocaïna i, fins i tot de vegades, de l’heroïna. Tanmateix, amb una forta voluntat s’aconsegueix deixar de fumar. Sobren exemples eloqüents. D’altra banda, en molts centres sanitaris públics funcionen unitats de tabaquisme que atenen les persones enganxades al tabac. Seria convenient que hi hagués més unitats d’aquest tipus per tot el país. També estic segur que si tots els metges apliquessin el que anomenem consell mínim -que cada facultatiu aconsellés als seus pacients deixar el tabac-, molts fumadors deixarien de ser-ho.
És correcte o improcedent l’enfrontament entre fumadors i no fumadors?
La filosofia del Comitè de Prevenció del Tabaquisme evita entrar en enfrontaments. Ja s’encarreguen d’això la indústria tabaquera i els seus líders socials afins, recompensats àmpliament, que fan sortir de manera frívola en tertúlies radiofòniques, premsa i televisió les excel·lències de fumar i l’atac que suposa a la seva llibertat el fet de no poder fer-ho. Nosaltres respectem aquesta llibertat sempre que no es gaudeixi en detriment del dret dels no fumadors a no rebre el fum indesitjat. Aquest és un cas semblant al de qui beu alcohol perquè és major d’edat i té la suficient informació de les seves conseqüències; que begui, però que després no agafi el seu cotxe i provoqui un accident mortal. El que defensem és que la societat disposi d’una informació correcta i real de què significa fumar… Que conegui, en resum, els perills del tabac. També posem èmfasi en l’educació i la informació als adolescents. És tanta la publicitat que dirigeix la indústria tabaquera als joves, que els nostres esforços es dilueixen. Quant al tema de l’enfrontament entre fumadors i no fumadors, m’agradaria assenyalar que com més es ridiculitza i es frivolitza el tema, millor per a la indústria tabaquera. Quan alguns líders socials anomenen intolerants els qui optem per aquesta postura, el lector ha de saber que aquesta crítica, del tot falsa, està orquestrada perfectament. Només cal anar a Internet i buscar els papers secrets de la Phillips Morris. Alguns se sorprendran i comprendran de què estem parlant.
Com contraresten l’al·luvió de publicitat i informacions positives sobre el tabac?
És molt difícil. Tenen molts mitjans al seu abast. La indústria tabaquera és, al costat de la de fabricació de vehicles i la de cert refresc de cola, la que més gasta en publicitat en el món. Nosaltres no disposem d’aquests mitjans i els èxits que obtenim es basen en la força de la raó. És tan evident que fumar és perjudicial per a la salut (és la causa de mort més important que pot prevenir-se), que el nostre missatge arriba a contrarestar, de vegades, les grans sumes de dòlars invertides en publicitat. Per la seva part, el Ministeri de Sanitat fa el que pot, i nosaltres ho alabem, però sempre tindrà a l’aguait el Ministeri d’Hisenda, que li recordarà els milers de milions de pessetes que produeix el tabac per a Espanya. Igual ocorre amb els grans mitjans de comunicació: no es poden elaborar moltes informacions sobre aquest tema perquè la indústria tabaquera és un dels seus grans clients publicitaris.
Finalment, quin missatge llança a la societat el Comitè de Prevenció del Tabaquisme?
El missatge seria: «Deixi de fumar! Aprofiti qualsevol excusa: el començament d’un suposat nou mil·lenni l’any que ve, el de l’any 2000, que arriba la primavera, el que sigui, però deixi de fumar. Es pot viure molt millor sense fumar i amb més qualitat de vida, més sa i sense dependre de res.» El 70 % dels fumadors volen deixar-ho; doncs, molt ànim i sort. Ah!, i els que no fumin, sobretot els joves, que no tinguin curiositat perquè no es perden res.