Fa menys d’una dècada, els ciutadans majors de 65 anys representaven un 16% de la població espanyola i d’aquí a 20 anys assoliran el 20%, amb la qual cosa seran ja uns 9 milions de persones.
Algunes han de millorar, però la majoria estan bé
No sorprèn, per tant, que el nombre de residències d’ancians creixi cada any al nostre país, per molt que altres formats d’atenció a la gent gran (centres de dia, teleassistència, assistència domiciliària) també reivindiquin el seu protagonisme. Aquesta tendència s’explica per algunes conjuntures socials, entre les quals destaquen la longevitat cada vegada més gran de la població i, sobretot, la incorporació de la dona al treball assalariat, que ha deixat molta gent gran sense la protecció i les cures que els dispensaven tradicionalment les dones de la família. No s’ha de reflexionar gaire per constatar que les llars on conviuen tres generacions, tan comuns antany, són cada vegada menys freqüents. Segons un estudi de l’IMSERSO realitzat fa quatre anys, el 16% dels majors de 65 anys viuen sols.
A Espanya, estan registrades legalment (en realitat en són més) unes 3.700 residències que disposen d’un total de 190.000 places. D’aquestes residències, només una quarta part són de titularitat pública. La resta són privades i concertades. Però el desplegament resulta insuficient: al nostre país només hi ha 2,5 llits de residències per cada cent persones majors de 65 anys, mentre que a la UE la proporció és del doble. És evident que moltes persones grans necessiten atencions específiques quotidianes; no en va, el 35% dels majors de 65 anys afirmen que es troben malament o molt malament de salut.
Ara bé, quan parlem de residències, no podem obviar que els seus possibles llogaters veuen aquests centres com l’última opció i, gairebé sempre, amb temor i incertesa. El que desitgen la majoria d’ells és gaudir de la seva vellesa i suportar els problemes que la tercera edat acaba portant envoltats dels seus fills i néts. En altres paraules: que siguin els seus parents qui els atenguin i cuidin, i que ho facin en un entorn conegut i normalment amable, la seva pròpia llar. Segons van confirmar a CONSUMER els geriatres i diversos especialistes consultats, l’objectiu de les residències hauria de ser reproduir, en la mesura possible, l’ambient i les condicions de vida que aquestes persones troben a casa seva. Molt en especial, pel que fa a la cura assistencial, a les atencions i a l’afecte que reben, a la dignitat personal i a la preservació de certa intimitat, a la higiene del centre i als serveis que se’ls ofereix.
L’informe realitzat per aquesta revista va estudiar un total de 100 residències d’ancians, totes amb un mínim de 15 hostes i ubicades a CAV, Navarra, Cantàbria La Rioja, Catalunya, Madrid, Comunitat Valenciana, Andalusia i Múrcia. De totes elles, 27 eren públiques, 49 privades i les altres estaven concertades amb l’Administració. Les públiques són les més freqüentades (127 persones grans de mitjana), seguides de lluny per les concertades (79) i les privades (68). Cada residència acull una mitjana de 86 persones, si bé les diferències són enormes: n’hi ha, en aquest informe, que atenen més de 500 hostes i altres que no arriben a la vintena.
CONSUMER va sol·licitar una sèrie prolixa de dades als directors de cada una de les residències. A més, tècnics d’aquesta revista (en qualitat de clients ficticis: al·legaven que volien ingressar un familiar) van visitar les residències, al llarg de tot el mes de desembre de l’any passat, amb la finalitat de comprovar in situ l’estat de les instal·lacions i el grau de conservació, la lluminositat, l’espai hàbil per a les persones grans i la higiene i netedat de cada establiment. En total, es van acarar un total de 89 característiques diferents a cada residència.
Com en altres ocasions, CONSUMER ha establert un sistema propi de puntuació i ponderació per a cada una de les característiques i prestacions de les residències. I, com a complement, es van entrevistar 200 familiars de persones grans allotjades en aquestes residències. L’estudi va oferir una grata sorpresa: es va trobar una residència modèlica (9,9 punts sobre 10 possibles a la valoració final), ja que oferia el que aquesta revista entén com a essencial perquè les persones grans se sentin gairebé com a casa seva i perquè estiguin atesos perfectament pel que fa a la seva salut i altres necessitats físiques i psicològiques.
Conclusions de l'informe
La primera constatació és que les residències públiques, a més de ser més barates, són normalment millors (8,1 punts de mitjana) que les privades (6,1 punts) i que les concertades (7 punts). En general, les residències estan bé (6,9 punts de mitjana) encara que es van registrar grans diferències entre unes i altres, la qual cosa dóna fe al fet que el 16% de les estudiades suspenen l’examen de CONSUMER, que ha mesurat i comparat aspectes essencials d’aquests centres, com el nombre de persones grans que correspon a cada assistent, el grau d’intimitat de què gaudeixen els residents, el desplegament de l’atenció mèdica que reben, el preu per l’allotjament, els diversos serveis (podologia, fisioteràpia, perruqueria…) que s’ofereixen, o la seguretat i netedat de les instal·lacions. Els suspensos són molt més freqüents a les privades (el mereixen el 22% de les comparades) i a les concertades (suspèn el 18%) que a les públiques (només el 4%). De tota manera, una de cada quatre privades estan realment bé.
Malgrat que aquests resultats són més que acceptables, el sector encara pateix carències importants: la principal és el dèficit de places, representat a les llistes d’espera vigents a la majoria dels centres. Un altre aspecte negatiu és l’escassa intimitat que es permet a moltes persones grans, plasmada en el fet que encara hi ha poques habitacions individuals i en queden massa (fins i tot compartides) sense cambra de bany completa. Seguint amb el que és millorable, encara són minoria les residències que ofereixen servei de dia per a la gent gran i només en una de cada tres hi ha metge permanent. Finalment, a l’11% dels centres analitzats és insuficient la implantació de mesures de seguretat i el 6% comptava amb menys empleats dels que es necessiten, segons el parer dels especialistes, per atendre adequadament les persones grans. Dues realitats més que són criticables: en dues de cada deu residències no hi ha servei de fisioteràpia i rehabilitació i, en una proporció similar, les persones grans no tenen claus (de la pròpia habitació o d’algun calaix) per guardar les seves pertinences més preades.
Quant a l’opinió que als familiars suscita l’atenció que ofereixen les residències a les persones grans preval clarament la satisfacció encara que alguns parents es queixen de l’escassetat de personal a les residències i d’altres (el 24% de les persones enquestades) qualificaven la higiene només de regular.
Una de les poques conclusions preocupants de l’estudi és que l’11% de les residències no aprova en seguretat. Es va preguntar per l’existència de plans d’emergència documentats (el 22% de les residències no en tenen), per la instrucció específica dels empleats per atendre un incendi (a l’11% no estan alliçonats sobre això), si s’han realitzat simulacres d’incendi (al 53% de les residències) i si hi ha sistema de detecció i alarma d’incendis (al 14% de les residències no n’hi ha).
D’altra banda, només una de cada deu residències (cap d’elles pública) pateix defectes d’importància a l’estat de les instal·lacions, que inclou la netedat, la conservació, la lluminositat i l’amplitud de les diverses estances del centre. Per tant, en aquest aspecte els resultats han estat bastant bons. Centrant-nos en el fonamental, la higiene imperant al centre, el 17% de les privades i el 21% de les concertades van presentar alguns problemes de netedat (tot i que no importants), mentre que en el moment de la visita totes les públiques es trobaven en perfecte estat de revista.
Dotació de personal: suficient, però amb excepcions
Un altre paràmetre que parla de la qualitat d’una residència és la seva dotació en personal d’assistència directa (metges, psicòlegs, infermeres, auxiliars, gerocultors…). El desplegament es pot qualificar, en general, de satisfactori, ja que de mitjana corresponen 3,6 persones grans a cada assistent, una cobertura correcta, si bé el 6% de les residències funcionen amb una dotació de personal curta (en una d’elles, per a persones vàlides, pública i ubicada a La Rioja, a cada assistent se li assignaven ni més ni menys que 18 persones). A les d’assistits i mixtos, com és lògic, la cobertura és superior (un assistent per cada dues persones) que a les de vàlids (5,7 persones grans). La dotació més generosa s’ha registrat a les concertades (un assistent per cada 3 persones grans), mentre que a les privades i a les públiques les dades han estat una mica més pobres.
Continuant amb la qualitat de l’atenció personal (la mesurable, perquè l’afabilitat, el respecte i l’afecte en el tracte són difícilment objectives), només el 36% de les residències ofereixen cobertura mèdica permanent, moltes més a les públiques i concertades que a les privades. Quant a l’especialitat del metge, la idònia (geriatre o internista) és més habitual (al voltant del 55%) a les públiques i concertades que a les privades.
Però no tot és la salut. Les persones grans també necessiten distreure’s, passar-s’ho bé, mantenir alt l’ànim, fer una mica d’exercici i entaular relacions amb la resta de companys. Sobre això, tot i que totes les residències organitzen activitats recreatives per ocupar el temps lliure de les persones grans, en dues de cada deu (a les privades, pitjor) les activitats no estan dissenyades d’acord amb un programa amb objectius i un calendari, que és el desitjable.
La podologia, per la seva part, és afortunadament un servei generalitzat. Són moltes les persones grans que concedeixen gran importància a aquesta prestació, a causa dels problemes freqüents relacionats amb els peus que sofreixen les persones grans. Una vegada més, aquest servei és més comú a les públiques (el 96% d’aquestes residències hi compten) que a les privades i concertades. D’altra banda, fisioteràpia i rehabilitació també hi són habituals: n’hi ha en tres de cada quatre residències, més a les concertades i públiques que a les privades, i, lògicament, més als centres per a assistits i mixtos que als de vàlids.
El grau d’intimitat que ofereixen aquestes residències a les persones grans no és satisfactori: són encara molt poques aquelles on les habitacions individuals són majoritàries. En aquest apartat, només aproven de mitjana (i sense cap folgança) les públiques, mentre que, també de mitjana, les privades i concertades no assoleixen la proporció d’habitacions individuals estipulada pels tècnics de CONSUMER com a acceptable, el 40% del total. I això malgrat que un dels principals barems de qualitat d’una residència és que obri a les persones grans la possibilitat d’una mica d’intimitat personal. En contra del que es podria pensar, la cambra de bany completa en totes les habitacions (ja siguin individuals o compartides) és molt més freqüent a les públiques que a les privades. Altres prestacions relacionades amb la intimitat, com la possibilitat amb què compten les persones grans de rebre visites a la seva pròpia habitació, d’oferir-los alguna beguda o aperitiu o la possessió de claus personals per guardar les seves pertinences, són freqüents (però no comuns), i més a les públiques que a les privades. El que sí que està del tot estesa és la possibilitat que els residents continuïn amb les seves pràctiques religioses habituals al propi centre.
Els preus depenen de molts factors: la titularitat de la residència (privada, concertada o pública), les característiques de la persona gran i l’atenció que requereixi (vàlid o assistit), la qualitat de l’habitació i (només a les públiques i concertades) també de la capacitat econòmica del resident. Als centres privats la mitjana que es paga al mes va ser, en aquest informe, de gairebé 150.000 pessetes, encara que cal distingir les que funcionen amb ànim de lucre (unes 175.000 pessetes mensuals de mitjana per persona) i les altres (normalment, de titularitat religiosa), que cobren al voltant de la meitat que les anteriors. A les públiques, l’habitual és que s’estableixi un preu de referència, que en aquest estudi ha suposat 116.750 pessetes al mes de mitjana, si bé a les persones grans que no poden fer front a aquest cost se’ls apliquen altres tarifes, en concret un percentatge (de l’ordre del 75%) sobre els seus ingressos, normalment la pensió. Als centres concertats (a les places concertades, no en totes) els preus són similars als de les residències públiques, però aconseguir una plaça en una de pública o concertada és difícil: s’han de complir uns requisits economicosocials d’admissió. Ara bé, l’escassetat de l’oferta afecta tot el sector: al 71% de les residències estudiades hi havia llista d’espera per als sol·licitants i només són una mica més freqüents a les públiques que a les privades. Destaca el fet que totes les residències guipuscoanes i navarreses estudiades tenien llista d’espera. Ja en un altre tema, una opció interessant per a moltes famílies és que les residències acullin les persones grans només durant el dia i que aquestes puguin dormir a la seva pròpia llar. Així, reben atenció assistencial durant la major part del dia hàbil i poden gaudir de l’ambient familiar durant la resta de la jornada. Però només el 29% de les residències ofereix servei de dia. Aquesta prestació és molt més habitual a les públiques que a les privades i concertades. Destaquen les analitzades a Barcelona (totes les públiques, dues de les tres privades i una de les dues concertades ofereix aquest servei) i Àlaba (totes les públiques i la meitat de les privades).
CONSUMER i les residències
Amb l’informe que publica aquest mes, CONSUMER no pretén pontificar sobre el que han de ser les residències ni com s’han de gestionar. Tanmateix, i després de les consultes pertinents amb experts en geriatria i en aquest tipus de centres, sembla evident que hi ha aspectes bàsics desitjables en tots aquests centres, independentment del seu finançament, de l’òrgan gestor o de la tipologia dels seus residents. Per exemple, una residència no pot estar bruta ni desprendre olors indesitjables i les persones no han d’estar apinyades. A més, es presumeix inicialment millor que la residència compti amb un metge permanent o disposi de bany a les habitacions. Aspectes com aquests, o el preu que cobren les residències, són susceptibles de mesurar-se i comparar-se, però d’altres com l’experiència i la perícia dels seus professionals o el tracte humà que es dispensa a les persones grans resulten gairebé impossibles de calcular objectivament i de manera que resultin comparables. Per això, els aspectes valorats són únicament els objectius i tangibles. Si se n’haguessin pogut comparar d’altres, com l’afecte que reben les persones grans o la qualitat del menjar, potser els resultats haurien estat diferents. Cada residència és un món i cada persona allotjada té les seves pròpies preferències i necessitats: per tant, els resultats s’han d’entendre com a relatius, en la mesura que només aborden determinades prestacions i característiques d’aquests centres.
De l’enquesta realitzada el desembre de l’any passat a 200 familiars de les persones grans allotjades a les residències, la primera constatació és que va resultar molt difícil fer-la perquè les persones grans amb prou feines reben visites. Altres conclusions: s’informa bé sobre les incidències dels residents, la netedat dels centres genera satisfacció i sobre el tracte humà dispensat a les persones grans tampoc no hi ha gaires crítiques. Sí que es registren algunes queixes (poques) referent a infraestructures, algunes més quant a la dotació de personal i bastants respecte de l’amplitud de les estances de les residències concertades. Molt pocs familiars es queixen, finalment (i qui ho fa, gairebé sempre és a les privades i concertades), pel fet que les residències cobrin massa pel servei que ofereixen. Però vegem-m’ho amb una mica més de detall:
- Les residències informen bé sobre l’evolució de la persona gran. El 90% dels familiars afirma que se sent ben informat, millor encara a les concertades (el 95% es mostra satisfet).
- En matèria d’higiene, més satisfets els de les privades. El 45% dels entrevistats en residències privades asseguren que aquestes es troben perfectament en qüestió d’higiene. A la resta, els resultats són també satisfactoris, tot i que cal assenyalar que el 24% dels familiars de les residències concertades qualifiquen la higiene només de regular.
- Satisfacció amb la netedat de les residències. Només el 7% dels enquestats va qualificar la neteja de “regular”. La resta, bé o molt bé. I cap malament.
- Algunes queixes per les infraestructures. El 94% afirma que la infraestructura de les residències és bona o molt bona. Un 6% va emetre queixes: persones barrejades i amuntegades, falta d’un bon jardí, absència de servei de rehabilitació, manca d’assistència mèdica i escassa amplitud de les estances.
- L’amplitud de les residències concertades, criticada. El 30% dels entrevistats en centres concertats afirmen que no són prou àmplies. A les públiques i privades amb prou feines es van registrar queixes en aquesta qüestió.
- En bastants, el personal és escàs. Un de cada quatre enquestats considera que falta personal per atendre les persones grans. A les residències públiques ho han considerat així el 13%, mentre que a les privades i concertades els insatisfets assoleixen el 33%.
- El tracte humà a la persona gran, més que correcte i una mica millor a les privades i concertades. Més del 43% dels enquestats valoren el tracte als residents com a molt bo.
- Valen el que costen: la percepció de la relació qualitat-preu a les residències és positiva en gairebé tots els casos. Els familiars d’usuaris de les públiques es mostren més satisfets. A les concertades i privades, gairebé un de cada quatre opina que aquesta relació és regular.
La residència ideal existeix
Una residència pública ha obtingut 9,9 punts sobre els 10 possibles, la qual cosa suggereix que tant les característiques i prestacions que s’han tingut en compte en aquest informe com el sistema de ponderació aplicat són realistes i s’ajusten a les possibilitats del sector. En altres paraules, que una residència, per poc que faci bé les coses, pot aprovar l’examen de CONSUMER i fins i tot aconseguir nota: el 40% de les analitzades ha obtingut més de 8 punts.
Vegem com és el centre que ha complert pràcticament totes les expectatives d’aquesta revista. Destaca, d’entrada, el fullet informatiu, que conté una descripció detallada dels serveis i les instal·lacions, a més dels principis que defineixen la filosofia de la residència i la seva forma d’actuar: “La residència és un establiment públic destinat a servir d’habitatge alternatiu per a totes les persones grans l’estat personal particular de les quals requereix suport específic i professionalitzat. No és un hospital, tampoc un hotel; és un lloc per viure”.
Està situada en un lloc cèntric de la ciutat i les seves comunicacions són bones; compta amb aparcament propi per a les visites i disposa d’un jardí molt ben cuidat per a l’ús i el gaudi de les persones grans. Es tracta d’un edifici de construcció nova, inaugurat el 1993. El seu estat és impecable, tant pel que fa a la netedat i conservació com pel que fa a la lluminositat de les sales i a l’amplitud de les estances. No existeixen barreres arquitectòniques, cosa que permet una gran mobilitat als seus usuaris. Totes les habitacions disposen de bany amb WC, lavabo i dutxa, i tenen un dispositiu de trucada per a qualsevol emergència que funciona dia i nit i està connectat a un lloc de control. Hi ha servei de biblioteca i premsa diària a disposició de l’usuari. També compta amb una sala de rehabilitació i amb servei de perruqueria, podologia i atenció psicològica. Existeix un butlletí mensual d’activitats recreatives, que s’exposa en taulers anunciadors. Se celebren tots els aniversaris dels residents amb una petita festa. Compta amb capella i hi ha missa diària. Respecten la llibertat de cultes i opinions i posen a disposició del resident el servei d’un capellà. Disposa de cafeteria i es poden rebre visites a l’habitació. Hi ha òrgans de participació per a les persones grans i les seves famílies, a qui es convida a intervenir en la vida de la residència, i qualsevol queixa o reclamació es pot exposar a la bústia de suggeriments.
El metge que atén les persones grans és especialista en geriatria i la dotació de personal és gairebé immillorable: en corresponen només dues persones grans a cada assistent d’atenció directa i, a més, es compta amb una plantilla independent per al centre de dia de què també disposa aquesta residència. El 84% de les habitacions són individuals i la resta dobles. A més, els mateixos residents les poden decorar amb estris i mobles personals, com aparell de TV, vídeo, butaca, etc., sempre que s’adeqüin a l’espai disponible. Tots els llits són articulats i els residents disposen de claus per guardar les seves pertinences a l’habitació. Existeix cuina al mateix centre i s’ofereix la dieta adequada per a cada resident, suggerida per un metge internista, i es pot escollir menú. Quant a la seguretat, el centre sembla irreprotxable: hi ha pla d’emergència, el personal està instruït per a casos d’incendi, s’han realitzat ja quatre simulacres d’incendis i les instal·lacions compten amb sistema de detecció d’incendis i llums d’emergència.
El preu és de 120.982 pessetes mensuals per resident. Si no les pot pagar, ha de satisfer cada mes el 75% de la dotzena part dels seus ingressos anuals, sens perjudici de reconèixer el deute corresponent (acceptació de deute). S’ha d’assegurar que a la persona gran li quedin almenys 180.000 pessetes anuals per a les seves despeses personals.