Sense moure's de casa i aprofitant cada segon

Sense moure's de casa i aprofitant cada segon

/imgs/20000201/informe01.jpg
El temps és un bé escàs i els moviments, la logística necessària per accedir convencionalment als continguts acadèmics, es perceben cada dia més com un «lladre de temps». És a dir, com un greu inconvenient. No és casualitat la tendència incipient de moltes professions al teletreball, a no comparèixer diàriament a l’oficina i a realitzar les obligacions laborals des de la pròpia casa de l’empleat o directiu o des de punts informàtics habilitats ex professo i allunyats de l’empresa, però sempre propers al domicili del treballador. Es tracta d’aprofitar el temps. En el nostre cas, estem parlant de la teleformació o teleeducació. Des que va sortir a la llum a Berlín fa ja més d’un segle, el 1851, l’ensenyament a distància ha viscut una evolució permanent que, amb el pas dels anys, ha anat incorporant al material didàctic tradicional els últims avenços tecnològics -fax, videoconferència, correu electrònic, CD-ROM, Internet, etc.- per facilitar l’aprenentatge de l’alumne i encaminats sempre a compensar l’absència física i l’escassa disponibilitat del professor. Donen bona mostra de la importància i els avenços de l’educació a distància les prop de 1.500 institucions repartides per tot el món que imparteixen els seus cursos a trenta milions d’estudiants que segueixen la seva formació a través de l’educació a distància. I, no podia ser d’altra manera, s’ha convertit en un negoci en el qual diverses empreses especialitzades competeixen pel favor dels clients.

En el nostre país, l’ensenyament a distància fins i tot no ha complert cent anys (el primer centre es va crear el 1903) i, amb un grau de maduresa aparentment notable, assoleix ja tots els nivells educatius, inclosa la universitat. El nombre d’estudiants ha anat creixent imparablement i avui més de 800.000 persones estudien a distància a Espanya. La major part d’aquestes persones, prop del 82 %, ho fa en algun dels més de vuitanta centres privats adscrits a l’Associació Nacional de Centres d’Ensenyament a Distància (ANCED). L’oferta de cursos impartits per entitats de titularitat pública i privada és àmplia i variada -hi ha prop de mil programes diferents, segons diverses fonts consultades per Consumer-, i el preu dels cursos oscil·la entre la gratuïtat i el milió de pessetes, depenent de característiques molt diverses, però fonamentalment de la titularitat del centre (privat o públic) i del tipus de curs, de la durada d’aquest i dels recursos didàctics que s’ofereixen a l’alumne. Amb una edat mitjana que se situa entre els divuit i els trenta-cinc anys, els perfils dels estudiants varien molt: des del que necessita formar-se per a una feina o reciclar-se per adequar-se a les necessitats de la seva empresa o per promocionar, fins al que vol aprofundir en un hobby determinat, com la fotografia o la pintura, o el qui té simplement inquietuds culturals i busca, per exemple, cultivar-se més en temes d’arqueologia o perfeccionar els seus coneixements sobre història de l’art contemporani. Ara bé, gairebé tots aquests estudiants a distància comparteixen una circumstància: la impossibilitat de cursar estudis presencials de format convencional compareixent a les aules, i això a causa fonamentalment d’imperioses raons de feina, de residència o similars.

El títol, millor oficial i si no, homologat

El títol, millor oficial i si no, homologat L’ensenyament a distància que depèn del Ministeri d’Educació -preuniversitari (en procés d’extinció), universitari i d’idiomes- és reglat, condueix a un títol oficial equivalent al que s’obté en l’ensenyament presencial tradicional. Com se sap, no passa el mateix amb la immensa majoria de les titulacions expedides pels centres educatius privats que operen a distància, malgrat que alguns d’aquests insinuen que els títols que emeten estan homologats. Això no és cert, ja que la formació que donen és exclusivament ocupacional perquè està dirigida a un lloc de treball en concret. Aquesta (està homologat el títol per les autoritats educatives?) és una qüestió que l’usuari ha de concretar amb la màxima precisió quan va a un centre privat d’educació, sigui a distància o sigui presencial. Cada alumne concedeix a aquesta homologació el seu propi valor, però un títol homologat té normalment més categoria en el mercat de treball que un que no ho està. No obstant això, amb títol homologat o no, la qualitat de l’ensenyament privat a distància sembla assegurada relativament, ja que els centres han de comptar amb professors titulats i afrontar supervisions periòdiques per part d’una comissió de qualitat acadèmica que controla l’Administració.

Universitaris sense aules

Creada el 1972, la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED) imparteix ensenyament universitari a prop de 150.000 alumnes que no poden anar a les aules tradicionals per raons de feina, de residència o altres. L’estructura i l’organització general de la UNED són idèntiques a les de la resta de les universitats públiques espanyoles i les titulacions que concedeix tenen la mateixa validesa que les de qualsevol altra universitat de l’Estat. No obstant això i a causa del seu caràcter, té algunes peculiaritats, tant pel que fa a l’àmbit nacional i la seva implantació internacional com a la metodologia. El sistema d’ensenyament és de caràcter multimèdia i inclou material escrit i audiovisual, suport informàtic i altres recursos tecnològics. Al llarg del curs es combinen les proves d’avaluació a distància i els exàmens presencials que tenen lloc en les convocatòries i dates que es determinin en cada cas. A fi de facilitar la relació entre la universitat i els alumnes, i atès l’àmbit estatal de l’organisme docent esmentat, la UNED disposa d’una xarxa de gairebé seixanta centres associats a tota Espanya, cobertura que permet als alumnes assistir a tutories, utilitzar els serveis de biblioteca i mediateca, adquirir material didàctic, fer les proves d’avaluació a distància i les pràctiques i corregir exercicis. Però l’oferta universitària no es limita només a les llicenciatures i diplomatures impartides per la UNED. Altres universitats espanyoles també faciliten l’accés a la formació acadèmica a través de la teleformació. Segons apunten els més proclius a les noves tecnologies, el futur de l’ensenyament a distància són les aules virtuals, que utilitzen totes les possibilitats d’Internet tant per a la transmissió de continguts com per a la comunicació entre alumnes i entre aquests i els professors. Entre altres, la Universitat Politècnica de Catalunya ofereix cursos per Internet -Creació de Models de Simulació en Gestió d’Empreses, Creació de Models d’Ecologia i Medi Ambient- en els quals l’alumne és tutoritzat de forma molt personal en el domini del programari (programes informàtics) de modelatge i simulació.

Avantatges - Inconvenients