Som uns incultes?
Un estudi de la Societat General d’Autors ha tocat el punt feble: si per cultura s’entén llegir diaris i llibres, assistir a concerts de música clàssica, funcions de teatre o representacions d’òpera, exposicions en museus o anar al cinema de tant en tant, som uns incultes. Això sí, uns incultes perfectament al dia: seguim al peu de la lletra el corrent, perquè la TV, la música predigerida i els ordinadors els hem incorporat decididament al nostre modus vivendi.
La meitat dels nostres conciutadans reconeix que no llegeix mai i que mai no va al cine. Però hi ha dades encara més desoladores: per al 90% la música clàssica simplement no existeix i dues de cada tres persones no han gaudit mai de cap representació de teatre. I el col·lectiu més addicte a la TV, a més de la gent gran, són els joves menors de 19 anys, la qual cosa indica que la tendència és a perpetuar-se en el temps.
No direm res nou, però integrar la cultura a les nostres vides és imprescindible per a dues comeses fonamentals: per ser una mica més savis i independents (coneixem millor perquè passen les coses al nostre voltant, ens entenem millor a nosaltres mateixos i als altres, comprenem una mica més la realitat i podem aspirar a tenir opinió pròpia sobre més temes) i, en segon lloc, per gaudir de certs plaers la degustació dels quals exigeix un cert entrenament, com l’art (literatura, pintura, escultura, música, videoart…) i el món dels coneixements (història, ciència, filosofia, ecologia…). Per tant, ens ajuda a ser més lliures, a escollir millor i a diversificar el que fem amb el nostre temps lliure.
Per tant, assumim que el nostre creixement com a persones requereix dedicació i esforç i que, fins i tot per passar-ho bé, cal que posem una mica de la nostra part. No podem acceptar el paper passiu i submís que la TV i, en general, el món d’avui semblen entossudits a assignar-nos. Hem d’intervenir més en l’esdevenir de les coses i reivindicar la nostra vàlua com a interlocutors. Segurament, tots som conscients (malgrat que una mica de frivolitat i desentesa ens permet d’afrontar amb humor la rutina i alguns contratemps de la vida, i fins i tot defugir-ne) que l’ésser humà també té una identitat transcendental, que es fa preguntes i pensa, i que l’hem de nodrir amb una dieta equilibrada d’estímuls i coneixements.