Telèfon mòbil: un preu més alt no significa més utilitat
La compra encertada d’un telèfon mòbil, ja sigui per a regalar-lo o bé per a l’ús personal, no és una tasca senzilla. La varietat de models i de preus és tan àmplia com canviant. La majoria dels consumidors es decanten pels mòbils subvencionats que ofereixen les operadores de telefonia, amb la qual cosa el cost, en aparença, és més baix. En realitat, però, les subvencions de les companyies telefòniques s’assemblen als crèdits dels bancs, i no surten barats. Quan adquirim un terminal subvencionat, ens comprometem a romandre amb l’operadora durant almenys un any i mig, i si les seves tarifes són molt altes -encara que no ho semblin a simple vista-, és probable que el mòbil ens acabi sortint més car que si haguéssim optat per un terminal lliure de compromisos. De fet, una tarifa de mòbil barata surt més a compte que el millor dels terminals de regal.
Convé no deixar-se endur per les modes i escollir sistemàticament el model més car, o el més popular; però tampoc no hem de pensar que, en l’actualitat, un telèfon mòbil només serveix per a fer trucades. El més recomanable és, abans de fer la compra, pensar quines funcions ens agradaria que tingués el nostre telèfon mòbil ideal. Amb aquest punt de partida és més fàcil anar al venedor perquè ens assessori i ens ofereixi el model més indicat. Sempre, això sí, sense obviar la capacitat de la nostra butxaca.
Cada usuari té unes necessitats molt concretes, determinades per l’edat, la formació tecnològica, les capacitats físiques, les necessitats professionals o d’oci, les possibilitats econòmiques i les inclinacions estètiques. A una persona gran que desconegui les noves tecnologies, el més probable és que no li compensi un aparell de les característiques d’un iPhone o una Blackberry, terminals molt complets, molt cars i amb multitud de funcions. Potser serà millor pensar en un terminal enfocat exclusivament a telefonar i a enviar missatges SMS. En canvi, un professional que tingui un treball que li obligui a una mobilitat contínua, necessitarà un telèfon molt complet que li permeti enviar i rebre correus electrònics, fotografiar i gravar vídeos, a més de navegar per Internet. I entre aquests dos perfils es troben, de segur, la majoria de les persones.
Un mòbil d’última generació pot tenir moltíssimes funcions, i de fet només una minoria d’usuaris les aprofiten en la totalitat en el cas dels aparells més complexos. A continuació es descriuen les més populars, amb una valoració dels pros i els contres que tenen i amb una indicació dels perfils d’usuaris per als quals poden ser més aconsellables.
- Fer trucades i rebre’n: És l’essència del telèfon mòbil, encara que està deixant de ser la seva funció més important. En el mercat, hi ha solucions específiques per a la gent gran o per a qui no vol complicar-se la vida, com ara el telèfon Emporia Life o la línia Vodafone Simply que comercialitza l’operadora del mateix nom. El més important en aquests aparells és que el procés de fer trucades i rebre’n sigui ràpid i simple, igual que l’acte d’afegir contactes a la llista.
- Missatges de text: Els SMS són la segona funció més popular en el mòbil, ja que, ben utilitzats, permeten un estalvi important en les comunicacions i han generat fins i tot una subcultura juvenil amb un llenguatge propi. Per a poder fer servir aquesta funció és important que el teclat sigui el més gran possible. Si es pot optar per un teclat QWERTY (amb totes les lletres, com el dels ordinadors), molt millor. Si no, cal mirar que les opcions d’escriptura i d’esborrament no siguin gaire complicades. Els teclats tàctils aporten molts avantatges en simplicitat, però no són especialment precisos.
- Fer fotografies: La majoria dels mòbils actuals permeten fer fotografies, però això no vol dir que a la majoria dels usuaris els interessi aquesta possibilitat. Un bon terminal per a capturar imatges ha de tenir una càmera fotogràfica amb més de tres megapíxels de resolució, que incorpori un flaix. Però, a més, ha d’anar acompanyat d’una targeta de memòria suficient per a guardar-hi diverses fotos (per sobre d’un giga) i ha de disposar de connexions per a passar les imatges a altres dispositius, com ara l’ordinador. És interessant que disposi de connectivitat Bluetooth o accés a Internet, ja sigui per Wi-Fi o bé per xarxes 3G. En qualsevol cas, una càmera d’un mòbil de tres megapíxels obtindrà fotos d’una qualitat molt inferior a una càmera digital de la mateixa resolució, perquè en la nitidesa d’imatge influeixen molts altres aspectes, com ara l’òptica de l’objectiu.
- Gravar vídeos: També necessita una bona targeta de memòria i connectivitat. De totes maneres, de moment no es poden esperar resultats de qualitat.
- Sentir música: igual que amb les fotos, el terminal ha de tenir una targeta de memòria almenys d’un giga, perquè hi càpiguen unes cent cançons, i una bona connectivitat per a poder rebre i enviar els arxius multimèdia. Però el més important és que tingui sortida d’àudio “normal” (jack de 3,5mm) per a poder usar cascs de qualsevol marca i no estar lligats als del fabricant del mòbil.
- Gravar veu i sons: El terminal ha de disposar d’una entrada d’àudio i d’un programa que gestioni la gravació. És una prestació que només serà d’utilitat en àmbits professionals molt concrets.
- Enviar i rebre correu electrònic: L’essència és la mateixa que la referent als SMS (teclat tan gran com sigui possible i model QWERTY -amb totes les lletres-), però la seva complexitat és més gran. A més d’una llista de contactes telefònics, es farà servir una d’adreces electròniques. La gestió de les dues llistes pot ser conjunta o no, però requerirà d’un programa de gestió de dades potents, que permeti actualitzar amb rapidesa les modificacions que es puguin fer i sincronitzar-les entre diversos aparells, com ara el mòbil i l’ordinador. El terminal també haurà de ser capaç d’obrir els documents adjunts que s’enviïn amb els correus. A més, cal no oblidar que l’ús de correu electrònic requereix el pagament d’una tarifa de dades addicionals a la de les trucades.
- Connectar-se a Internet: Requereix un telèfon de gamma alta i amb un sistema operatiu complex, la qual cosa repercutirà en el preu. A més, és necessari contractar una tarifa plana de dades per a no pagar quantitats desorbitades. Una altra opció és que el terminal disposi de connectivitat Wi-Fi per a connectar-se gratuïtament a les xarxes obertes que es trobin, però aquestes xarxes no abunden.
- Usar-lo com a GPS: Pot resultar molt interessant disposar de GPS en el mòbil, en especial si es combina amb Internet. D’aquesta manera, l’usuari pot determinar la seva posició i en funció d’aquesta fer cerques a la Xarxa de serveis i comerços que siguin propers. És el que es coneix com “cerques geolocalitzades”, sistema que es presumeix com el gran negoci publicitari del futur.