Calçat infantil

La comoditat comença pels peus

El futur saludable dels peus depèn d'una elecció correcta del calçat des de la infància
1 Febrer de 2009
Img consejo listado 222

La comoditat comença pels peus

/imgs/20090201/consejo1.jpgEls peus dels nens i les nenes creixen. Les seves sabates, no. Per això, l’elecció i la renovació del calçat des dels primers anys de vida són determinants per a garantir una protecció i una cura adequades dels protagonistes que suporten dia a dia el pes de la resta del cos. El peu d’un infant, pel fet de ser un òrgan en evolució, necessita moltes cures i una atenció especial per a assegurar un creixement adequat. A fi de no interferir en aquesta evolució és molt important que, des del moment en què el petit comenci a caminar, es cuidin els seus primers passos protegint la fisiologia i la biomecànica dels seus peus amb el calçat més adequat. És la millor forma de prevenir l’arribada de molestes lesions.

Característiques d’un calçat apropiat

/imgs/20090201/consejo2.jpg

  • El material de la sabata ha de ser flexible per a facilitar els moviments naturals del peu i porós per a permetre l’eliminació de la humitat, amb la qual cosa s’evita l’aparició de fongs.
  • La sola ha de ser lleugera, flexible i antilliscant a fi d’afavorir la normalitat de la marxa. S’ha de poder doblegar fàcilment la part del davant cap amunt amb la mà.
  • La forma ha de ser ampla, que no estrenyi els peus del nen ni l’obligui a superposar els dits.
  • L’interior no ha de tenir costures en relleu incòmodes, i la plantilla ha de ser plana i flexible.
  • El taló ha d’estar reforçat -amb un contrafort- de manera que mantingui el peu ben subjecte.
  • Procuri que el calçat sigui poc escotat perquè no se li surti quan jugui.
  • El taló no ha de “ballar” a l’interior, ja que se li pot sortir la sabata.
  • El calçat ha de deixar lliure l’articulació del turmell, ja sigui una bota o una sandàlia. Si és una sabata ha de quedar per sota dels mal·lèols (els ossos laterals del turmell), i si és una bota ha de ser prou flexible com per a permetre el moviment complet de l’articulació del turmell.
  • Ha d’incorporar sistemes de tancament que permetin regular-se segons l’amplària del peu i el gruix del mitjó. Les cremalleres, els cordons o els sistemes mixts garanteixen un tancament perfecte. El sistema de vetes adherents (Velcro) permet que els nens es calcin i es descalcin sols, i al mateix temps assegura la subjecció del peu.

La talla justa, ni més ni menys

/imgs/20090201/consejo3.jpg

  • Els peus dels infants creixen uns set o vuit mil·límetres cada tres mesos. Una forma molt senzilla de comprovar si el calçat se’ls ha quedat petit és estrènyer la punta de la sabata amb el polze per a observar que el dit gros del peu del nen no arriba a tocar-la.
  • Mesuri-li els dos peus, ja que és habitual que un peu sigui més llarg que un altre. La talla ha de ser elegida prenent com a referència el peu més llarg.
  • Las talles varien entre les diverses marques i estils del calçat. Triï el calçat en relació amb l’adaptació correcta als peus de l’infant, no ho faci prenent únicament com a referència la talla que es marca a la sabata. Des de la punta dels dits fins a l’extrem del davant de la sabata ha de sobrar, almenys, un centímetre. La mateixa folgança ha d’haver-hi a la zona del taló.
  • Un sabata petita danya tant el peu del nen o la nena com un altre de massa gran que balli al peu o que se’n surti de manera constant, i li impedeixi caminar amb soltesa.
  • Si les sabates no s’acomoden correctament als dos peus, no les compri. Desconfiï que cedeixin i s’emmotllin amb el pas del temps
  • Abans de sortir de la botiga, demani al seu fill que camini uns minuts per a assegurar-se que l’adaptació de les sabates als peus és l’adequada.
  • Observi si el seu fill es treu les sabates amb freqüència. En aquest cas, potser li resulten incòmodes, per la qual cosa ha d’assegurar-se que no li ajusten massa. Fixi’s si té zones vermelles als peus, o si apareixen durícies o butllofes.

Els errors més habituals

  • Las xancletes i els socs no són una bona opció per a calçar els més petits perquè la percepció que el calçat se’n surt a cada pas obliga els dits a un treball extra d’arrapada innecessari.
  • En el cas del calçat esportiu és important que la sabatilla sigui de pell. D’aquesta manera s’evitaran fregaments i problemes de transpiració que poden provocar ferides.
  • Qualsevol tipus de tacó és inadequat per a nadons o infants.
  • Eviti, en la mesura que sigui possible, que els germans petits heretin el calçat dels gran. Els peus són anatòmicament diferents i cada infant té una forma diferent i particular de caminar. Encara que les sabates estiguin noves, tenen marcada la forma particular de l’empremta del qui l’ha usada amb anterioritat.

Els primers passos de l’infant

/imgs/20090201/consejo4.jpg
Fins als 9 mesos. El calçat ha de ser lleuger, delicat i molt còmode, confeccionat de materials lleugers i suaus com la tela, el punt o la llana. També poden ser de pell o de lona. La planta de la sabata ha de ser tan fina com es pugui perquè no molesti ni fregui la planta del peu del nadó.

Entre els 9 i els 12 mesos. Quan el nen comença a gatejar, la sabata ha de protegir-lo i donar-li seguretat. En aquesta etapa fan els primers passos, per la qual cosa és molt important que el calçat els ofereixi seguretat, adherència i arrapada. Les sabates d’aprenentatge han de ser lleugeres, hipoal·lergèniques, fetes amb teles suaus, però han de portar un reforç a la puntera per protegir els dits del fregament i els cops. A més, han de tenir forma ergonòmica per donar llibertat de moviment a l’articulació del turmell, i sola antilliscant.

Entre els 12 i els 18 mesos. L’infant comença a caminar, per la qual cosa la sabata ha d’incloure reforços laterals i posteriors que evitin que el peu es decanti en qualsevol sentit. A més de qualitat, comoditat i confort han de tenir aireig i plantes grosses però no massa altes, flexibles i antilliscants.