Advocats per als qui tenen menys
La justícia requereix inversió de temps i, de manera més gran, de diners, no tan sols de qui l’administra, sinó de qui la reclama. Però la justícia també pot ser gratuïta per a la ciutadania, que demana de forma creixent aquest servei. Segons dades del Consell General de l’Advocacia Espanyola, el sistema d’assistència jurídica gratuïta va gestionar l’any 2007 més de 629.000 expedients en el torn d’ofici, un 7,8% de la càrrega del sistema judicial. Cal tenir en compte que entre un 25% i un 30% dels advocats espanyols en actiu estan adscrits al sistema, assistint també el detingut (583.000 persones) i les víctimes de violència de gènere (52.000 dones).
Gestionat pels 83 col·legis d’advocats espanyols, aquest mecanisme respon al dret constitucional de totes les persones d’obtenir la tutela efectiva dels jutges i tribunals en l’exercici dels seus drets legítims. Impedir la indefensió i eliminar discriminacions per raons econòmiques, facilitant justícia gratuïta per als qui acreditin insuficiència de recursos són els objectius de la Llei 1/1996 de 10 de gener d’assistència jurídica gratuïta i del seu reglament de desenvolupament. La gratuïtat s’estén als serveis d’advocats i procuradors i als informes pericials judicials pertinents, i a més concedeix reduccions en la publicació d’edictes o en els aranzels registrals. Per a obtenir-ho, el ciutadà ha d’acreditar la insuficiència de recursos.
Està disponible per a tots els ciutadans espanyols, els nacionals dels altres estats membre de la Unió Europea i els estrangers que es trobin a Espanya, sempre que acreditin insuficiència de recursos per a litigar.
La Llei d’estrangeria, de l’any 2000, establia el dret per als estrangers residents quan acreditessin insuficiència de recursos econòmics i en les mateixes condicions que els espanyols. D’altra banda, per als estrangers que viuen a Espanya en situació irregular, la concessió d’assistència jurídica gratuïta es limitava als procediments administratius o judicials que poguessin portar a la denegació de la seva entrada, a la seva devolució o expulsió del territori espanyol i en tots els procediments en matèria d’asil. La Llei d’assistència jurídica gratuïta també limitava l’accés, als estrangers que no residissin legalment a Espanya, als processos penals i als administratius relatius a la sol·licitud d’asil.
No obstant això, l’any 2003 el Tribunal Constitucional va declarar inconstitucional aquest apartat de la Llei d’assistència jurídica gratuïta, per entendre que el dret a la justícia gratuïta correspon a tot estranger que es troba a Espanya, amb independència que disposi o no del permís de residència.
Per tant, d’acord amb el Tribunal Constitucional, el dret a la justícia gratuïta correspon a tot estranger que es trobi a Espanya i que acrediti insuficiència de recursos per a litigar. I aquest dret s’estendria a tots els ordres jurisdiccionals.
Els treballadors i els beneficiaris del sistema de la Seguretat Social tenen accés a beneficiar-se d’aquest dret per a judicis en l’ordre jurisdiccional social, igual com les associacions d’utilitat pública i les fundacions inscrites en el registre administratiu corresponent quan acreditin insuficiència de recursos per a litigar.
Segons la llei, el requisit bàsic per a accedir a la justícia gratuïta és que els recursos i ingressos econòmics, computats anualment per tots els conceptes i per unitat familiar, no superin el doble del salari mínim interprofessional (SMI) vigent en el moment d’efectuar la sol·licitud.
D’acord amb les circumstàncies de cada família, el nombre de fills o familiars a càrrec seu, l’estat de salut, les obligacions econòmiques o els costs avaluats objectivament, es pot concedir de forma excepcional el reconeixement a l’assistència jurídica gratuïta a les persones els recursos i ingressos de les quals, fins i tot superant el límit, no excedeixin del quàdruple de l’SMI.
Encara que la Llei, de l’any 1996, fixa el doble del salari mínim interprofessional (SMI), en aquests moments la referència és l’Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples (IPREM). Aquesta quantitat es determina tenint en compte la previsió o l’objectiu d’inflació dels pressuposts generals de l’Estat i s’actualitza a començament de cada any. Com que el 2008 la seva quantia anual (amb pagues extres) és de 7.236,60 euros a l’any, per a tenir dret caldrà acreditar uns ingressos inferiors al doble: 14.473,20 euros a l’any.
Assessorament i orientació gratuïts previs al procés judicial, i defensa i representació gratuïtes per advocat i procurador en el procediment. A això s’afegeix:
- La assistència d’advocat al detingut o pres que no n’hagués designat.
- La inserció gratuïta d’anuncis o edictes.
- L’exempció de pagament de dipòsits necessaris per a la interposició de recursos.
- L’assistència pericial gratuïta en el procés a càrrec del personal tècnic adscrit als òrgans jurisdiccionals o, si no n’hi ha, a càrrec de funcionaris, organismes o serveis tècnics dependents de les administracions públiques.
- L’obtenció gratuïta de còpies, testimonis, instruments i actes notarials.
- La reducció del 80% dels drets aranzelaris que corresponguin per l’atorgament d’escriptures públiques i per l’obtenció de notes, certificats, anotacions, assentaments i inscripcions en els registres de la propietat i mercantil, quan tinguin relació directa amb el procés. Els drets aranzelaris no es percebran quan l’interessat acrediti ingressos per sota de l’IPREM.
L’interessat pot presentar un model normalitzat de sol·licitud en el Servei d’Orientació Jurídica del col·legi d’advocats del lloc en què es trobi el jutjat o tribunal on se celebri el procés, o davant del jutjat del domicili del sol·licitant si aquest no s’hagués iniciat. Aquest imprès també es facilita a les dependències judicials i en les comissions d’assistència gratuïta. No obstant això, qualsevol detall es pot consultar a www.justiciagratuita.es, un portal creat pel Consell General de l’Advocacia espanyola que conté informació per comunitats autònomes, a més d’un servei d’orientació jurídica, un simulador per a conèixer si es pot beneficiar de la justícia gratuïta i un accés que permet sol·licitar justícia gratuïta a través d’Internet utilitzant el DNI digital amb firma electrònica.
En la sol·licitud constaran les dades que permetin apreciar la situació econòmica de l’interessat i dels integrants de la seva unitat familiar, circumstàncies personals i familiars, la pretensió que es vol fer valer i la part o les parts contràries en el litigi, si n’hi hagués. I s’acompanyarà la documentació que acrediti tot això. El col·legi d’advocats i el de procuradors designarà, de manera provisional, un advocat i un procurador que haurà de ser aprovat per la comissió d’assistència jurídica gratuïta.
D’acord amb la Llei d’enjudiciament civil, en tota notificació del jutjat o tribunal en què es comuniqui a una part la intenció de la part contrària de servir-se d’advocat i procurador, se li informarà que pot sol·licitar justícia gratuïta. Així, si el demandant acudeix amb un advocat, el demandat pot sol·licitar assistència jurídica gratuïta. I en el cas que el demandant no sigui assistit per un advocat però el demandat comuniqui al tribunal la seva assistència amb advocat, el demandant pot sol·licitar justícia gratuïta.
- El col·legi d’advocats designa un advocat d’ofici sempre que se sol·liciti en un procediment en què sigui necessària la intervenció d’advocat. D’aquesta manera, és possible sol·licitar advocat d’ofici i justícia gratuïta i obtenir-ho. No obstant això, l’advocat té dret a cobrar i només es concedeix justícia gratuïta si es demostra que el sol·licitant compleix els requisits legals. En cas contrari, haurà de pagar els honoraris del seu advocat d’ofici.
- Quan en la sentència es condemna a pagar les costes al beneficiari de l’assistència jurídica, aquest no les haurà de pagar llevat que els seus ingressos i recursos econòmics superin el límit legal dins dels tres anys següents a l’acabament del procés. En aquest cas, haurà de fer-se càrrec tant de les costes causades en la seva defensa com de les de la part contrària
- En funció de les circumstàncies del sol·licitant (nombre de fills o familiars a càrrec seu, estat de salut, obligacions econòmiques que pesen sobre ell, costs derivats de la iniciació del procés o altres de naturalesa anàloga) i sempre que el sol·licitant sigui ascendent d’una família nombrosa de categoria especial, es pot concedir, com a excepció, l’assistència gratuïta a les persones els recursos i els ingressos de les quals superin els límits legals, però sense excedir el quàdruple de l’IPREM. En aquestes mateixes condicions, es podrà reconèixer el dret a l’assistència jurídica gratuïta a les persones amb discapacitat.