Peixos de piscifactoria sans | Què són els micronutrients | La botifarra, rica en ferro | Propietats de les fruites dessecades | Característiques de la carn de cavall
AQUAMAX és un projecte europeu que té com a objectiu substituir la farina i l’oli de peix que s’utilitza en els pinsos per als peixos de piscifactoria, per un tipus d’alimentació alternativa més sostenible. A més, pretén dissenyar un tipus d’alimentació animal en què es redueixin a nivells mínims les substàncies contaminants, com ara les dioxines, que poden afectar la salut humana. Segons dades de l’Organització de la Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), el consum mundial de marisc es va estimar l’any 2001 en 100 milions de tones, i se n’espera un augment addicional de 65 milions de tones per a l’any 2030. Segons l’organització, amb aquest ritme de creixement, el consum de peix salvatge també serà insostenible. Sembla evident que aquest tipus de pesca no podrà satisfer la demanda, de manera que el creixement de l’aqüicultura com a recurs alternatiu serà pronunciat.
Perquè aquesta indústria pugui produir productes marins segurs i saludables, el sector s’enfronta a reptes importants, com ara el de satisfer la farina i l’oli de peix suficients per a la creixent producció. El desenvolupament del projecte es portarà a terme per mitjà de quatre programes interrelacionats.
- Alternatives a la farina de peix i l’oli de peix. L’objectiu és buscar dietes alternatives nutritives sense comprometre el creixement, la salut i el benestar dels peixos ni tampoc els seus beneficis per a la salut.
- Beneficis per a la salut del consum de peix d’aqüicultura. Les investigacions se centraran a estudiar a fons la relació entre el consum d’àcids grassos omega-3 (abundants en els peixos blaus) durant l’embaràs i els primers anys de vida i el desenvolupament del sistema immunològic, igual com la prevalència de malalties al·lèrgiques en els infants (èczema, rinitis, asma o al·lèrgies).
- La seguretat dels peixos de cria. Tant els peixos salvatges com els d’aqüicultura poden contenir alguns contaminants. Gràcies al projecte, es pretén avançar en la metodologia analítica a fi de detectar nivells molt baixos de contaminants tant en l’alimentació animal com en la carn dels mateixos peixos.
- Percepció dels peixos de piscifactoria per part dels consumidors. Informació al consumidor dels riscs i els beneficis del consum d’aquest tipus de peix.
Són un tipus de nutrients, substàncies químiques, que contenen els aliments. Es consideren micronutrients les vitamines i els minerals perquè l’organisme els necessita en poca quantitat (mil·ligrams o micrograms -la milionèsima part del gram). El seu aprofitament no genera energia, per la qual cosa es considera que no aporten calories. Les 13 vitamines es classifiquen en dos grups: vitamines hidrosolubles o solubles en aigua (B1, B2, B3, B5, B6, B8, B9, B12 i C) i liposolubles o solubles en greix (A, D, E, K). Els minerals es classifiquen segons la seva presència en els teixits corporals en macrominerals (sofre, calci, clor, fòsfor, magnesi, potassi i sodi) i macrominerals o elements traça (zinc, cobalt, coure, crom, fluor o ferro).
Són els mil·ligrams de ferro que contenen 100 grams de botifarra. Com que s’elabora amb sang (element ric en ferro), està considerat un dels aliments amb més concentració d’aquest mineral, la deficiència del qual pot desembocar en una anèmia ferropènica. Aquesta quantitat de botifarra satisfà els requeriments diaris de ferro que necessita una persona adulta.
Les fruites dessecades es caracteritzen per acumular i conservar els nutrients de la fruita fresca, com ara les vitamines, els minerals, la fibra i els sucres, encara que a penes tenen greix. Quan es dessequen perden aigua i es concentren les calories. Per això aquest tipus de fruites són tan energètiques (des de les 163 calories per cada 100 grams de les prunes seques, fins a les 264 calories de les panses).
A més de les calories i els sucres, les fruites dessecades reuneixen en poc de volum molts nutrients variats, com ara potassi, calci, ferro, provitamina A (betacarotè), niacina o B3. Constitueixen una font per excel·lència de fibra soluble i insoluble, fet que els confereix propietats saludables per a millorar el trànsit intestinal; per això, el seu consum està especialment indicat en cas de restrenyiment.
Les fruites dessecades es poden considerar, a més, un bocí d’energia saludable en etapes com la infància i l’adolescència o si es practica un esport. També són un aperitiu que cal tenir en compte en la dieta de persones convalescents o amb falta de gana perquè proporcionen una bona dosi de nutrients i energia, encara que se’n mengi en poca quantitat.
La carn de cavall és molt nutritiva i dolcenca, encara que el seu consum no és gaire popular. Des del punt de vista nutritiu destaca per la seva moderada aportació calòrica en comparació amb la resta de carns, a causa d’un contingut més baix en greix i gairebé equiparable a la del pit de pollastre. Per aquesta raó, després del seu consum no es té la sensació de sacietat pròpia d’altres carns amb més greix. El contingut en proteïnes d’aquest tipus de carn és semblant a la del boví. De la seva aportació vitamínica destaquen les vitamines hidrosolubles, sobretot B1, B2, B3, B6 i B12. Quant als minerals, la carn de cavall es considera una de les fonts principals de ferro d’origen carni després de la sang, les despulles i les vísceres que, juntament amb l’elevada quantitat de mioglobina (pigment que dóna color), li confereixen l’intens color vermell característic.
El ferro és necessari per a la formació de l’hemoglobina (proteïna que transporta l’oxigen des dels pulmons fins a totes les cèl·lules) i la seva aportació adequada prevé l’anèmia ferropènica. Per això, el consum de carn de cavall o de poltre està indicat particularment en cas d’anèmia ferropènica o tendència a aquesta deficiència mineral.
Com a dada curiosa, direm que el sabor dolcenc de la carn de cavall es deu al fet que conté més sucres que altres carns, encara que es poden perdre per la fatiga de l’animal durant el sacrifici o si es conserva durant dies. Si s’atenen les qualitats nutritives de la carn de cavall, aquesta es considera un aliment recomanable per a persones de totes les edats, en particular per als qui tenen excés de pes, problemes de colesterol o triglicèrids elevats en sang per la seva aportació grassa baixa, igual com en persones que pateixen d’anèmia. Es pot cuinar al forn o a la planxa per a no augmentar-ne les calories. Per als qui sofreixen de problemes estomacals, la carn de cavall també resulta molt adequada ja que és més tendra i conté menys col·lagen que la d’altres espècies. L’única contraindicació rellevant és que, com totes les carns roges, inclou purines, per la qual cosa el seu consum està restringit en cas de hiperuricèmia o gota.