Una de cada quatre biblioteques suspèn en qualitat, per culpa de les mancances en els serveis oferts i en la seguretat
L’extensió de les noves tecnologies ha obligat les biblioteques públiques a transcendir la seva condició de lloc on només es consulten, es preserven i es presten els llibres. Fonoteques, videoteques, sales d’ordinadors o connectivitat Wi-Fi comparteixen espai i protagonisme amb prestatges farcits de novel·les, assaigs, enciclopèdies… Tot i això, aquesta transformació no és, ni de bon tros, homogènia. Així ho ha pogut comprovar CONSUMER EROSKI, que ha visitat 100 biblioteques de 18 capitals del país. Només una de cada quatre ofereix sales d’estudi per a grups, el 27% manca de zona Wi-Fi i les taquilles només estan disponibles i de forma gratuïta en 22 dels 100 centres estudiats. A més, el 40% no estan dotades de llocs per a veure arxius de vídeo o escoltar-ne d’àudio. Aquestes mancances conviuen, però, amb la bona informació i atenció que s’ofereix en aquestes instal·lacions públiques (en el 87% de les visitades es van trobar cartells clarament visibles amb indicacions senzilles sobre com i on trobar les diferents sales de la biblioteca), les correctes mesures per a garantir l’accessibilitat d’aquests recintes i l’excel·lent netedat observada a les biblioteques de l’estudi (en el 90% dels espais analitzats, els materials de préstec i de consulta estaven en un estat correcte i ordenats a les prestatgeries).
Una de cada quatre biblioteques no aconsegueix aprovar l’examen de CONSUMER EROSKI, tal com han comprovat els seus tècnics després de fer una visita com a usuaris, a mitjan desembre, a 17 biblioteques universitàries, 14 biblioteques públiques de l’Estat i 69 biblioteques municipals o regionals de 18 ciutats: Barcelona, Madrid, Múrcia, Bilbao, Màlaga, Sevilla, València, Saragossa, Alacant, Pamplona, Sant Sebastià, Vitòria, la Corunya, Còrdova, Valladolid, Cadis, Granada i Oviedo. Se’n van inspeccionar les instal·lacions per valorar l’estat general de cada biblioteca en matèria d’informació, serveis, accessibilitat, seguretat i netedat. A més, es va sol·licitar informació sobre com tramitar el carnet per conèixer, així, el funcionament del sistema de préstec i consulta. La valoració final del servei que ofereixen les biblioteques es queda en un ‘acceptable’, que també és la qualificació que mereixen els apartats de serveis i seguretat de les instal·lacions D’altra banda, tant la informació com l’accessibilitat aconsegueixen un ‘bé’, i hi destaca la netedat i el manteniment de les biblioteques, amb un ‘molt bé’. Per ciutats, les millors van ser les visitades a Bilbao, que reben un ‘molt bé’, seguides de les de la Corunya, Barcelona, Còrdova, Granada, Madrid, Múrcia, Sant Sebastià i Vitòria, amb un ‘bé’. En ‘acceptable’ es queden les biblioteques analitzades a Cadis, Màlaga, Oviedo, Sevilla, València i Valladolid. Els suspensos, tot i que amb un ‘regular’, van anar a parar a les examinades a Alacant, Pamplona i Saragossa.
Els tradicionals llocs de consulta i préstec de llibres han evolucionat per convertir-se en moderns centres d’informació, cultura i educació amb punts d’autopréstec, sales d’exposicions i consulta d’Internet, encara que continuen algunes mancances en la dotació que justifiquen el pobre ‘acceptable’ que han obtingut, de nota mitjana, les 100 biblioteques estudiades. En una de cada quatre no es van trobar sales d’estudi personal i només tres de cada deu oferien sales d’estudi per a grups. A més, el 27% de les biblioteques mancaven de zona Wi-Fi, el 17% no tenien sales d’ordinadors amb accés a Internet i només el 22% disposaven de punts d’autopréstec, igual com de servei gratuït de taquilles per als usuaris. A més, un altre servei molt útil, el de copisteria, només es va trobar en dues de cada tres biblioteques. En el 40% no es van trobar llocs per a veure arxius de vídeo o escoltar-ne d’àudio. En canvi, vuit de cada deu sí que disposaven de videoteca, fonoteca o hemeroteca.
Quant a la tramitació del carnet d’usuari de les biblioteques, es va constatar que en 99 dels 100 centres comparats la targeta d’identificació era gratuïta. Ara bé, només en la meitat dels centres el carnet es lliurava al moment. En dues de cada tres biblioteques no és necessari renovar aquest document (entre les que sí que ho sol·liciten, el més comú és que el període de validesa sigui de cinc anys). Ja amb el carnet a la mà, l’usuari pot, entre altres possibilitats, reservar uns minuts per navegar a Internet als punts habilitats per fer-ho. Així ocorre en gairebé la meitat de les biblioteques que comptaven amb aquesta opció. També es poden reservar les sales de treball en grup, encara que només ocorria en quatre de les 30 que disposaven d’aquest servei.
El préstec és un de les principals comeses de les biblioteques. En totes les visitades es presten llibres, en el 40% es presten revistes i en el 6% fins i tot es presten diaris. Tret d’una de les estudiades a Bilbao, era possible obtenir al mateix temps materials en diversos formats. Els usuaris de les biblioteques de Barcelona són els que poden emportar-se a casa el nombre més gran de publicacions d’un sol cop, una dotzena (la mitjana es troba entre cinc i sis) per un termini de tres setmanes (el més comú són 15 dies); en canvi, a la majoria de les analitzades a Saragossa aquesta quantitat es redueix a dos materials. Quan el temps de préstec és insuficient, es pot prorrogar el termini: Madrid i Sant Sebastià són les que ofereixen més facilitats en aquest aspecte (fins a un mes complementari). La modificació del préstec es pot fer de forma presencial (91%), per mitjà d’un correu electrònic (42%), trucant per telèfon i facilitant les dades del carnet d’usuari (63%) o per mitjà d’Internet (no arriba a un 9%).
Si el llibre que vol l’usuari no es troba a les prestatgeries de la biblioteca, el centre disposa d’un servei de préstec interbibliotecari. Vuit de cada deu biblioteques ofereixen aquesta possibilitat, la qual cosa no ocorre en la gran majoria de les examinades a Madrid i Pamplona. D’altra banda, només calia pagar en concepte de trasllat de material (entre 1 i 23 euros) a 14 biblioteques d’Alacant, Barcelona, Cadis, Màlaga i Vitòria.
Les biblioteques també han de respondre a la demanda creixent de llibres en idiomes diferents del castellà o de les llengües autonòmiques. Els usuaris del 92% dels centres visitats disposen d’aquesta possibilitat, encara que la quantitat i la varietat dels títols difereix molt d’uns centres a uns altres. L’oferta més completa es va trobar a Barcelona, Madrid, Bilbao, València, Sant Sebastià, Vitòria, la Corunya i Granada. Els idiomes més comuns són l’anglès i el francès, i en menor grau l’alemany, l’italià i el portuguès. A més, en algunes biblioteques es poden trobar llibres escrits en àrab, xinès, rus, romanès, croat o japonès.
Seguretat, horaris i serveis digitals
L’edifici de la biblioteca ha de comptar amb sistemes que garanteixin la seguretat dels usuaris, tal com exigeix la normativa. No obstant això, es van trobar mancances en la major part de les instal·lacions. En el 75% d’aquestes no es van veure càmeres de seguretat dins de l’edifici i gairebé en el 70% de les biblioteques ni tan sols fora. Només hi havia vigilants a les entrades d’un 28% de les biblioteques i en una quarta part del centenar d’edificis visitats no es van trobar sortides d’emergència. I entre les que comptaven amb aquestes sortides, gairebé la meitat es trobaven tancades, encara que quasi cap no presentava obstacles. En la part positiva, cal indicar que el 90% de les biblioteques estaven dotades amb il·luminació d’emergència i amb extintors a totes les dependències. Amb tot, es va percebre una falta de portes tallafocs (en un 76% no n’hi havia), de boques d’incendi (un 70% en mancaven), de ruixadors d’aigua (un 62%), de mànegues (un 35%) i de detectors de foc (un 18%).
De les cent biblioteques visitades, només obren de manera ininterrompuda (matí i tarda) els cinc dies de la setmana les visitades a Cadis, la Corunya, Còrdova i Madrid. La gran majoria tanca les portes entre les 19.00 i 22.00 hores, mentre que 37 dels 100 centres tanquen els dissabtes i només una obre les portes tots els diumenges. Per biblioteques, una de les dues universitàries de Barcelona és activa unes 87 hores setmanals (de 8.00 del matí a 1.30 de la matinada), la qual cosa contrasta amb una de municipal de Valladolid, que només obre 12 hores de dilluns a diumenge, i una altra de Sant Sebastià que ho fa 15 hores a la setmana.
Ningú no pot discutir que les tecnologies de la informació formen part ja de la vida quotidiana, i el coneixement que atresoren les biblioteques no en pot ser una excepció. Des de fa uns quants anys, algunes institucions educatives i determinats organismes públics i privats es preocupen per traslladar obres, articles i continguts impresos al format digital. Els projectes de biblioteques digitals es perfilen com un dels instruments que ajudaran a universalitzar el coneixement. Des del 2007, es pot consultar de manera gratuïta i a través d’Internet tots els fons de la legislació històrica espanyola, des de les Corts de Cadis del 1810, custodiats a la biblioteca del Congrés dels Diputats. D’aquesta forma se’n garanteix l’accés públic, la preservació i la cura, ja que s’evita la manipulació física d’aquests valuosíssims documents. Però la intenció d’unir el coneixement amb les noves tecnologies no es queda aquí. La UE pretén crear una biblioteca digital, que el 2010 tindrà sis milions de llibres a disposició de tots els ciutadans. De forma paral·lela, i des del 2006, la UNESCO treballa en un projecte semblant, una mena de Biblioteca Digital Mundial. Es pretén crear un dipòsit a Internet, lliure i gratuït, de materials culturals “freqüents i únics” disponibles en múltiples idiomes.
La digitalització és el segon pas, després de la introducció de les noves tecnologies en la gestió i el funcionament de les biblioteques públiques, un fenomen recent. Així ho mostra l’informe “Las bibliotecas públicas en España. Dinámicas 2001-2005”, de la Fundación Germán Sánchez Ruipérez. Fa quatre anys, només un de cada dos punts de servei de les biblioteques públiques utilitzaven aquestes eines per a la catalogació dels seus fons bibliogràfics; amb prou feines el 37% disposaven d’un catàleg automatitzat i disponible en format web i la mateixa proporció mancaven d’un servei d’accés a Internet per als usuaris de les biblioteques.
Atenció als usuaris, netedat, accessibilitat i taula comparativa
Els tècnics de CONSUMER EROSKI van fer una prova pràctica de recerca d’un llibre als ordinadors (es va triar ‘L’origen de les espècies’, de Charles Darwin, per a les biblioteques universitàries i ‘El perfum’, de Patrick Süskind, per a les altres). En set biblioteques, més de la meitat de les visitades a Alacant, dues de Saragossa i dues més de Múrcia i Valladolid, els usuaris no podien accedir a un catàleg informatitzat. Entre les que sí que disposaven d’aquest servei, en nou de cada deu casos els tècnics van comprovar la senzillesa del seu ús i la possibilitat de saber si el llibre estava prestat a un altre usuari o la localització exacta d’aquell material dins de la biblioteca. Com a excepcions, els únics terminals disponibles en tres centres de Cadis, Saragossa i Múrcia estaven espatllats. La mateixa prova es va repetir sol·licitant ajuda als treballadors. El servei rebut va ser correcte en sis de cada deu centres. Hi van destacar de forma positiva els visitats a Bilbao, Granada i Oviedo. Per contra, en algunes biblioteques d’Alacant, Cadis, Madrid, Màlaga i Valladolid, el funcionari es va limitar a proporcionar indicacions sense especificar on es trobava el llibre ni acompanyar l’usuari a buscar-lo.
Una altra prova pràctica va consistir a sol·licitar informació per convertir-se en soci de les biblioteques. Doncs bé, només en el 47% dels centres van oferir informació documental sobre el funcionament de la biblioteca. Les que ho feien indicaven les condicions d’ús del carnet d’usuari i del servei de préstec, a més de les sancions imposades pel retard en el lliurament dels materials prestats. D’altra banda, vuit de cada deu no avisen els seus socis de les noves adquisicions, encara que el 68% de les biblioteques les col·loquen en una secció especial perquè els usuaris puguin adonar-se’n. Totes les biblioteques analitzades a Alacant, a més d’alguns centres de Sant Sebastià, Granada, Oviedo, Vitòria, Valladolid, Sevilla i València sí que notificaven als seus socis l’arribada d’aquests nous materials per carta o bé per correu electrònic.
Un dels punts dèbils de les biblioteques espanyoles és la senyalització. En el 79% de les estudiades no hi havia fulls informatius que indiquessin l’existència d’un llibre de reclamacions, en el 63% no es va veure cap nota que informés de l’existència d’una bústia de suggeriments i en el 67% tampoc no hi havia cartells sobre què calia fer en cas d’emergència o incendi. A més, una de cada cinc mancava de panells indicadors de la ubicació de les sortides d’emergència, i en una de cada vuit ni tan sols s’anunciaven les normes de la biblioteca (apagar el mòbil, no menjar ni beure dins de les instal·lacions…).
Netedat i accessibilitat, bones
Perquè una biblioteca ofereixi un bon servei als usuaris ha de vetllar per la netedat i el manteniment adequat de les instal·lacions. L’exterior i la façana del 90% de les biblioteques visitades es trobava en molt bon estat de conservació i el 75% dels edificis es trobaven en molt bones condicions de manteniment i netedat (hi destaquen les de Cadis, Còrdova, Oviedo, Sant Sebastià i Vitòria). La comoditat de les instal·lacions depèn, en part, de la climatització i la il·luminació, correctes en la gran majoria. Es va observar, a més, que els lavabos eren nets en nou de cada deu biblioteques.
Els usuaris discapacitats, d’altra banda, han de tenir assegurat el gaudiment, en les mateixes condicions que la resta de ciutadans, de les iniciatives de caràcter cultural, informatiu o educatiu. El 84% de les biblioteques comptaven amb portes interiors i exteriors amb una amplària que hi permetés el pas a les persones en cadira de rodes. També es va comprovar si les dimensions d’aquestes estances eren àmplies i espaioses perquè els usuaris discapacitats s’hi puguin moure amb comoditat. Es va constatar, així mateix, que un de cada quatre lavabos no complia les normes d’accessibilitat. A Pamplona, cap dels banys de les cinc biblioteques visitades no hi estaven preparats. Es va comprovar, a més, que només en el 10% de les biblioteques hi havia cartells escrits en braille. Encara més baixa, un 6%, és la proporció de biblioteques amb llibres en braille. Només se n’han trobat en algun dels centres visitats a Sevilla, Múrcia, Granada, Madrid, Bilbao i Barcelona.