Sentinelles del mar
La llum de 187 fars il·lumina part dels 7.889 quilòmetres de les costes espanyoles. En la llista es troba la torre d’Hèrcules, el far més antic del món en funcionament. I és que, tot i les noves tecnologies, la comunicació via satèl·lit i els radars, els senyals lluminosos emesos des de punts estratègics del litoral conserven el seu valor. Un vaixell que s’apropa a la costa sempre buscarà els dos llums parpellejants, si no són tres, que limiten el mar i la terra. Els torrers, ara reconeguts com a tècnics mecànics de senyals marítims, s’ocupen que mai no s’apaguin. El canvi de nom evidencia la pèrdua de l’halo de romanticisme d’un ofici que inspira soledat, imagina tempestats i desvetllaments nocturns. Però igual com continua el far, els faroners continuen sent els responsables últims que el senyal es rebi a partir de les dotze milles de la costa.
Quan un vaixell navega de nit paral·lel al litoral mai no deixa de veure dos llums que es relleven per llençar un missatge al navegant. El seu significat es pot identificar amb facilitat i és possible determinar de quina construcció concreta es tracta consultant els llibres de Direccions o llibres de Fars elaborats a partir del 1842, any en què es va crear la Comissió Permanent de Fars i es va començar a organitzar, de manera protocol·lària, l’enllumenat marítim. A hores d’ara és regit per la Comissió de Fars fundada el 1996, que integra els representants de les diverses organitzacions autonòmiques i locals gestores de la senyalització marítima.
Els primers fars havien de ser atesos per personal expressament destinat al senyal. Per això no són només una torre, sinó que alberguen habitatges. L’estil respon a l’època en què es van construir, però sempre se succeeixen cobertes planes, façanes dotades d’acusats sòcols, cornises pronunciades i una torre de planta circular rematada per la torrassa sustentadora de la llanterna. Aquestes llars verticals acullen les dependències familiars, el taller, els magatzems dels llums, recanvis i centrals energètiques. Una escala metàl·lica de cargol obre l’accés a la cambra d’illuminació, és a dir, a la coberta que allotja la instal·lació lluminosa i l’òptica. També s’hi arriba des de l’exterior, ja que és imprescindible per a netejar els vidres de la llanterna.
El far és símbol de proximitat i seguretat, i és el torrer qui el dota d’aquest significat. No fa gaire temps, cada nit o en dies de tempestats, tots els faroners havien d’estar al far, fins i tot les provisions arribaven per mitjà d’un abastador oficial, fet que evitava causes d’abandó. Encara que en condicions diferents, en l’actualitat 43 faroners habiten les talaies. Aquest nombre, que es va veure dràsticament disminuït amb els avanços tecnològics que van fer innecessària la presència del vigilant, ha augmentat els darrers anys. A més d’oferir un habitatge -la millora de les carreteres i dels vehicles ha acostat el far a la població-, s’eviten els problemes estructurals que genera l’absència de personal. D’una banda, s’abandonava una infraestructura sotmesa a condicions ambientals molt agressives que requeria d’una atenció permanent per a pal·liar-ne el deteriorament. De l’altra, els edificis quedaven exposats a efectes del vandalisme. Per això, a tot el món es promociona la tornada del faroner.
En l’antiguitat van ser fogueres a la intempèrie, després es van protegir i se’ls va dotar de superfícies reflectores, i finalment es va construir un edifici que allotjava tant el senyal com el responsable d’atiar el foc amb carbó o llenya. Al final, es va inventar la llum. De bon començament es va alimentar amb oli, després amb petroli i més tard amb gas. Avui, tot el sistema està automatitzat amb equips d’alimentació fotovoltaica i híbrids, solar i eòlica, que il·luminen llums de díodes LED de baix consum però d’igual intensitat. Els sistemes òptics, el mecanisme que amplifica la llum, també s’han sofisticat. Als orígens es col·locava darrere de la flama un mirall parabòlic que concentrava la llum i es dotava l’òptica de gir. En aquests moments s’utilitzen òptiques acríliques i flotadors de mercuri per potenciar la llum i regular la velocitat.
Els fars marquen l’horitzó terrestre però la seva funció original, la que avui es manté, és assenyalar l’entrada als ports. La seva llum se suma al que es coneix com a senyals marítims. Aquestes ajudes lluminoses inclouen les balises, els llums del port, les enfilacions, els llums de sectors, les boies i els vaixells-far. Quan un vaixell comença la maniobra d’atracada espera entre balises l’arribada del pràctic i dels remolcadors. El tècnic és l’encarregat de conduir el vaixell a port, guiant-se de la seva experiència i dels llums que assenyalen el camí. El faroner és qui sap que els llums estan disposats. Els sentinelles del mar funcionen.