La moda de les racions individuals
Arròs bullit individual, truita de patates individual, amanida de pasta individual… Són només tres exemples d’una llista creixent de menjars preparats o precuinats, fàcils i ràpids d’elaborar, que van destinats a un sol consumidor. El canvi social en els estils de vida i d’alimentació i en les relacions socials, a més del creixement de models de llar diferents dels tradicionals (unipersonals, monoparentals o de parelles sense fills) es reflecteix en una transformació del model de consum alimentari. Aquestes circumstàncies han servit a la indústria del sector per a adaptar la presentació dels seus productes. La tendència a elaborar i presentar plats cuinats o precuinats en formats individuals va començar en la dècada del 1990 amb les amanides enllaunades i s’ha consolidat els darrers anys.
Aquesta nova oferta alimentària facilita la possibilitat de comprar només el que es consumirà. A més, pot servir com a incentiu per a un consum responsable i raonable, ja que es redueix la quantitat de menjar que s’acaba fent malbé. Segons una enquesta nacional recent sobre hàbits de conservació d’aliments, el 15% de les famílies espanyoles llencen cada any uns 240 euros en menjar a les escombraries. Segons aquest estudi, les pèrdues econòmiques són degudes, en la majoria dels casos, a una mala conservació del menjar, però també es pot atribuir al fet que s’adquireix més quantitat d’aliments dels que en realitat es consumeixen en la data adequada.
Ara bé, també cal tenir en compte els inconvenients de les “racions individuals”: alguns dels envasos inclouen una quantitat d’aliment que no es correspon amb la que s’aconsella com a saludable i raonable, ja sigui perquè contenen una quantitat molt justa o perquè és desproporcionada. A més, tenen un cost ecològic més gran per la quantitat d’embalatges que generen.
La clau perquè el consumidor es pugui alimentar de forma correcta si opta pels formats individuals es basa a conèixer la quantitat raonable i saludable que correspon a una ració segons cada producte. La indústria alimentària, de la seva banda, haurà de fer l’esforç d’unificar les racions d’aliments que ofereix i ajustar-les a la quantitat recomanada.
Una bona mostra es troba en els arrossos blancs (bomba o basmati) que es venen en format individual. Aquests ofereixen, en general, una quantitat mitjana de 125 grams per ració. Segons les indicacions del fabricant, l’arròs ja cuit tan sols requereix un escalfament durant un minut al microones perquè estigui preparat. Es considera que la ració d’arròs per persona és d’entre 60 i 80 grams pesat en cru. Aquesta quantitat equival a uns 180-240 grams d’arròs cuit, ja que es tracta d’un aliment que quan s’hidrata durant la cocció gairebé triplica el pes. Per tant, la ració individual d’arròs bullit hauria de vorejar els 200-240 grams, el doble del que contenen.
Si es tracta de plats preparats amb diversos ingredients (paella, lasanyes, espaguetis a la bolonyesa, cigrons amb verdures…), tots s’han d’incloure en cada ració d’una forma proporcional (trossets de carn i peix de la paella, carn picada de la lasanya i la salsa bolonyesa, o verdures dels llegums). En aquest cas, a una ració correspondrien, d’una banda, uns 180-240 g d’arròs o pasta, o bé 120-160 g de llegums (pes cuit), i, d’una altra, uns 60-80 grams (pes cru) corresponents als ingredients afegits a l’aliment principal.
En el cas de les truites de mida individual, seria una informació molt útil per al consumidor que el fabricant informés de la quantitat d’ou i de patates que porten. De la mateixa manera, els plats preparats de peix o de carn amb guarnició o salsa, igual com els que ofereixen una combinació de diferents verdures, haurien d’especificar en la llista d’ingredients el percentatge corresponent a cada un. A més, han d’indicar el pes total i el pes escorregut per a saber la quantitat real que es consumeix de cada aliment.
En la secció de carns envasades podem trobar paquets acompanyats de la llegenda “format individual”, amb un contingut que sobrepassa amb escreix la ració individual de carn: dos bistecs amb un pes total de 350 g, gairebé tres vegades la quantitat recomanada. El sentit comú ens pot alertar que la quantitat és exagerada per a una ració, però, en qualsevol cas, el missatge és incorrecte.
Aquesta tendència de presentació comparteix espai amb el fenomen oposat: les versions gegants d’aliments, conegudes com a racions XXL. Es venen refrescs d’una mida cada vegada superior, bosses enormes de patates fregides i altres aperitius, pa de motlle amb llesques més grans o iogurts de mig quilo. Els establiments de menjar ràpid ofereixen porcions massa grans d’hamburgueses, de patates fregides, de refrescs o de pastissos i altres postres dolces.
Però, quina quantitat equival a una ració? És la pregunta obligada de qui es planteja practicar una alimentació equilibrada (o comprovar si ho fa bé) d’acord amb les racions diàries d’aliments recomanades en nutrició. El concepte de “ració recomanada” pot semblar ambigu si s’atén la definició consensuada com “la quantitat habitual d’aquests aliments que sol consumir-se”.
Per aclarir el dubte i donar cabuda a les diverses porcions d’aliments que, combinades de forma encertada, cobreixin les necessitats energètiques i nutricionals de cada individu segons el sexe, l’edat, l’activitat física i l’etapa de la vida, s’ha establert un pes mitjà per a cada ració. Així, la Societat Espanyola de Nutrició Comunitària (SENC) va desenvolupar un document de consens sobre “racions d’aliments recomanades per a adults” l’any 2004 i les racions van quedar plasmades en la “Guia de l’alimentació saludable”. Aquesta informació serveix al consumidor per a tenir una idea clara i exacta de les quantitats i proporcions convenients dins de cada grup d’aliments; als diversos professionals sanitaris per a unificar les recomanacions dietètiques que donen als pacients; i a la indústria alimentària per a orientar les quantitats dels seus productes cap a una alimentació saludable.
L’establiment del pes mitjà de les racions permet al consumidor decidir quina quantitat ha de prendre de cada aliment i dóna a la indústria una pauta per a oferir la seva oferta d’envasos individuals. Però, a més de conèixer les racions diàries d’aliments, també cal saber quina és la freqüència de consum recomanada d’aliments per a fer un pla setmanal de menús equilibrat (vegeu el quadre).