Triar un ordinador, més difícil del que sembla
Un ordinador no és un objecte més i, per molt que sigui un dels regals més sol.licitats per Nadal, en el moment de la compra cal tenir en compte que passarà a formar part del paisatge domèstic o laboral del seu propietari durant uns quants anys. Li condicionarà, a més, la forma de treballar, d’informar-se o de divertir-se. Per tant, és fonamental estudiar amb calma els possibles models que hi ha en el mercat i tenir en compte no tan sols els aspectes tècnics, sinó també els econòmics i personals en el moment d’optar per un model o per un altre.
L’ús que s’hagi de donar a l’ordinador serà sempre el primer condicionant per tenir en compte, ja que no és el mateix buscar un aparell per a jugar a videojocs que un altre per a treballar, per a navegar per Internet o per a gaudir de diferents activitats relacionades amb l’oci com ara escoltar música, veure vídeos, etc.
Si es busca un ordinador per a executar videojocs és important valorar tant el processador com la pantalla. El processador ha de ser especialment potent i anar acompanyat d’una targeta gràfica també de gran potència. Aquests dos paràmetres són determinants en el preu final de l’aparell. Pel que fa a la pantalla, en el cas d’un ordinador de sobretaula es comprarà de forma independent, però haurà de ser gran i amb bona resolució. En el cas d’un portàtil condicionarà la mida i el preu final de l’aparell. En aquest camp, en la relació qualitat preu convé adquirir-ne un de sobretaula.
Quan es vol un ordinador per a desenvolupar tasques laborals, domèstiques o professionals, a més d’incloure navegació web, no s’ha de buscar el processador més potent, però tampoc el més lleuger. Un terminal de potència mitjana o mitjana alta és suficient, sempre que la memòria RAM tingui una bona capacitat per a no col.lapsar el flux d’ordres del processador. La resta de valors tècnics, com el disc dur, els ports de connexió, el lector de discs, etc., també han de ser mitjans alts. No s’ha d’oblidar que el que avui sona a modern i eficaç, al cap de quatre anys pot semblar obsolet i poc funcional.
D’altra banda, sota aquest condicionant és més interessant estudiar la comoditat i l’ergonomia que ofereix l’aparell que no les condicions tècniques. Una pantalla independent amb prou amplitud, un teclat espaiat i de botons sòlids i un bon ratolí, si pot ser òptic millor, són factors que importen. Per descomptat, si hi ha espai i l’ordinador no s’ha d’utilitzar en mobilitat, un de sobretaula constitueix una millor opció que un ordinador portàtil, ja que permet treballar en una posició més saludable.
Ara bé, si es busca un ordinador dedicat principalment a desenvolupar activitats relacionades amb l’oci, a l’acumulació de material audiovisual i a la seva reproducció -una orientació cada vegada més requerida pels usuaris-, cal prioritzar determinats valors tècnics. Sempre és millor un ordinador portàtil que un de sobretaula perquè es pot moure d’una habitació a una altra i es pot endur de viatge, a les vacances o a una segona residència. D’altra banda, un disc dur gran serà més important que un processador potent, ja que és on es guardarà el material audiovisual descarregat. A més, l’ordinador triat ha de tenir una connectivitat elevada, amb almenys quatre ports USB, sortida multimèdia HDMI, ranura per a targetes SD i connectivitat Bluetooth. La raó és perquè probablement l’usuari voldrà connectar a l’ordinador discs durs externs per arxivar-hi material o altres dispositius com ara càmeres de vídeo i fotogràfiques, a més de reproductors de música per a transferir arxius. També pot desitjar connectar-lo a una pantalla gran per veure millor el material audiovisual. Finalment, ha de tenir un bon lector de discs DVD i CD que resisteixi un ús de lectura i de còpia intensiu. La pantalla, encara que no necessita ser gaire gran, sí que ha de garantir una bona resolució.
Tot i que s’ha dit de manera reiterada que l’ordinador portàtil acabarà per bandejar el de sobretaula, els dos formats es defensen bé en el mercat. Cadascun té els seus avantatges i encara que la mobilitat -atribut del portàtil- es fa amb el temps més important en el món d’avui, l’ergonomia també té un valor creixent i, sens dubte, un ordinador de sobretaula guanya en aquest camp.
La raó principal d’optar per un portàtil ha de ser la necessitat de desplaçar-lo de manera continuada o bé perquè hi ha poc espai a casa, mai pel disseny. Convé que l’aparell no arribi als dos quilos o, si no, serà molt incòmode de transportar.
Així i tot, no s’ha de renunciar a un mínim de prestacions, com ara una potència de processador mitjana, una bona targeta gràfica i un disc dur ampli, igual com una connectivitat que no doni problemes, a més de Wi-Fi. Tots aquests elements en un aparell de dimensions reduïdes en disparen el preu, però si es dóna amb l’ordinador adequat se’n pot treure un alt rendiment.
No s’ha d’oblidar que un portàtil és sempre menys eficient des del punt de vista energètic que un ordinador de sobretaula, per la qual cosa s’escalfarà més. Una característica que redundarà en una deteriorament més gran dels materials al llarg del temps i en una durabilitat inferior de l’aparell. En això també incideix el fet que durant el seu transport sigui susceptible de patir cops o caigudes.
Si s’opta per un ordinador de sobretaula, també conegut com ordinador de torre, s’adquireix un computador més sòlid i durador a un preu sempre inferior en comparació del seu homòleg en el format portàtil. Ara bé, serà un aparell que ocuparà un espai visible a casa o a l’oficina i que molt poques vegades es podrà moure.
Encara que hi ha ordinadors de sobretaula amb dissenys bonics, són els que menys i corresponen a les marques més cares, com Apple, on es perd l’avantatge comparatiu en el preu. Per contra, es guanya en ergonomia, en eficiència energètica i en plasticitat. Aquest últim concepte es refereix a la capacitat dels ordinadors de sobretaula per acceptar nous elements de maquinari intern que el facin més potent o li donin més memòria. En un portàtil, la implementació de millores no és tan senzilla. A això se suma el fet que es pot triar pantalla, teclat i ratolí amb independència de la torre que es compri.
El principal sistema operatiu és Windows, amb una àmplia compatibilitat respecte de la majoria de programes i funcions. Encara que ha tingut versions nefastes com ara Vista, s’ha recuperat amb Windows 7 i és un sistema ideal per a l’usuari mitjà. Però si es desitja una experiència d’usuari més completa i s’està disposat a pagar una mica més per l’ordinador, Mac OS d’Apple és el més apropiat. Proporciona una major comoditat d’ús que Windows i és molt intuïtiu.
I per als qui desitgin anar més enllà en l’aprenentatge informàtic i no els agradi estar subjectes als estàndards, Linux disposa de nombroses versions, algunes molt fàcils d’usar. Ubuntu és de les més accessibles i s’adapta a la perfecció a les necessitats de qualsevol usuari. A més, és gratis. Tot i això, per a instal.lar-lo es requereixen uns coneixements en informàtica avançats.