Digestions pesades i afartades: de la molèstia al remei
Digerir el menjar no és una tasca fàcil per a tots els estómacs. Una part de la població sofreix digestions pesades, encara que els experts no s’atreveixen a donar una raó que expliqui per què hi ha individus que, prenent el mateix menjar en idèntica quantitat, són més propensos que uns altres a patir aquest problema digestiu. Això sí: tots coincideixen que els excessos, de forma més o menys considerable, es paguen amb molèsties estomacals. En aquestes dates de celebració que s’apropen, les persones amb tendència a les digestions pesades han de saber que el seu taló d’Aquil.les no descansa per Nadal. Per això, és recomanable prendre nota d’una sèrie de remeis per a combatre els efectes de les afartades.
El Nadal no sempre porta pau i alegria. Les persones amb tendència a sofrir digestions lentes i pesades, i fins i tot, doloroses (dispèpsia), no gaudeixen d’aquestes dates en què mengem més de l’habitual. Però, quan es considera que una digestió és pesada? Els experts ho expliquen de la manera següent: es pot parlar de digestió pesada sempre que una persona noti, transcorregudes dues hores després d’haver menjat, l’estómac encara ple, la panxa inflada amb sensació de plenitud, amb gasos (rots i ventositats), somnolència i fins i tot dificultats per a acomplir les activitats quotidianes. Altres símptomes, com el reflux gastroesofàgic (o desplaçament dels àcids de l’estómac a l’esòfag que produeix cremor), no són tan característics de les males digestions, encara que n’hi ha que, després d’haver fet menjars pesats, sofreixen els dos efectes: digestions lentes i acidesa d’estómac.
No hi ha un perfil concret de persones més vulnerables a patir digestions pesades. Per molt que s’hagi escrit sobre el tema, les característiques físiques, com la grassor o la primesa, no són determinants. No obstant això, els experts reconeixen que als individus més prims, acostumats a menjar poca quantitat, els costa més digerir un gran tiberi. També se sap que una part dels afectats pateixen d’alguna malaltia associada, com ara pedres en la vesícula biliar, que compliquen la digestió i poden alentir-la. Uns altres toleren pitjor els aliments, ja que tenen tendència, per naturalesa, a les digestions pesades. Els nens, en canvi, registren menys problemes de digestions pesades que els adults ja que, per norma general, en cas d’un excés de menjar, no el toleren i l’expulsen amb vòmits o diarrees. En la població infantil, aquest és un problema poc freqüent, ja que els nens tenen un metabolisme ràpid i digereixen els aliments més fàcilment que la població adulta.
Per contra, en les persones adultes, els processos metabòlics es fan, de manera progressiva, més lentament. Això provoca que, encara que no hagin sofert mai problemes digestius, es facin habituals amb el temps.
L’enemic potencial d’una bona digestió és la mateixa alimentació. Tot i això, convé aclarir que les digestions pesades no es deuen només al consum d’un determinat grup d’aliments, sinó que, a més, la forma de cuinar-los també hi té a veure.
Els potatges de llegums (de cigrons o de llenties) amb trossets, els plats molt condimentats amb picant o amb salses i els fregits amb un excés d’oli poden conduir a una digestió pesada si l’aparell digestiu és vulnerable. Això es deu al fet que la vesícula biliar ha de treballar més i calen més sucs gàstrics per a digerir els aliments. En canvi, és més difícil que provoquin digestions pesades els àpats lleugers, basats en aliments crus, bullits o a la planxa.
Altres factors que afavoreixen o entorpeixen una bona digestió són les circumstàncies personals de cadascú -menjar amb presses, estar estressats o treballar i no poder descansar després de menjar-, el tipus de plats que es consumeixen i l’època de l’any. A l’estiu i durant el descans estival, és més difícil que una persona pateixi digestions pesades, tot i que es faci un tip de menjar, ja que si es descansa després de l’àpat, es noten menys les molèsties pròpies d’aquest problema digestiu.
Per contra, a l’hivern es tendeix a menjar plats més calòrics i a realitzar excessos alimentaris que resulten difícils de digerir, sobretot si no es pot fer migdiada. Per tant, les persones amb tendència a patir digestions pesades ho passen pitjor a l’època hivernal. Això té especial incidència en els treballadors que dinen fora de casa, més encara si trien plats greixosos i complicats de digerir que els dificulta l’acompliment de la seva activitat laboral després del migdia. Un fet semblant ocorre als estudiants que prenen un menjar abundant fora del seu domicili. Per això, és freqüent que a les tardes els costi més concentrar-se.
La digestió pesada i l‘afartada no són trastorns iguals. Una persona pot sofrir una digestió pesada sense haver-se fet un tip de menjar perquè el problema rau en la incapacitat del sistema digestiu de fer la digestió de manera correcta. I a l’inrevés: un individu pot menjar fins a la sacietat, és a dir, atipar-se, menjar sense límits i no patir, després, una digestió lenta i pesada.
Per tant, es considera que una persona pateix una afartada quan s’ha registrat un excés clar alimentari. El més habitual en aquests casos és que l’afectat vomiti perquè el seu aparell digestiu es troba col.lapsat, i no tant per sofrir de digestions lentes i pesades. No obstant això, en les persones més susceptibles de sofrir molèsties estomacals és més habitual que després d’una afartada pateixin una digestió pesada.
L'atenció mèdica
En cas de digestions pesades difícils de suportar, es recomana visitar el metge. Cal tenir en compte que són patologies que es tracten de manera eficaç des de l’atenció primària, en comptes de dirigir-se directament a les urgències hospitalàries. Des d’aquest nivell assistencial s’estudia si hi ha alguna causa o malaltia de base que pugui provocar-la, com ara tenir pedres en la vesícula biliar, patir un còlic hepàtic o un altre problema de salut que es pugui complicar.
És habitual que quan l’afectat senti molt de malestar se li prescrigui un tractament mèdic simptomàtic. D’una banda, s’intenta frenar amb un antiàcid (el més popular és l’almagat masticable o en sobres). Si el problema persisteix, se’l sotmet a un estudi digestiu que inclou la realització d’una ecografia abdominal o una endoscòpia digestiva per esbrinar si és crònic o es relaciona amb alguna patologia de l’aparell digestiu. En els casos crònics, és imprescindible canviar de primer els hàbits dietètics i que el pacient no s’acostumi a la medicació. Altres fàrmacs indicats són els protectors gàstrics, com l’omeprazol o la ranitidina. L’antiàcid es pren de matí, abans d’esmorzar, mentre que el protector gàstric es recomana després de dinar.
Les solucions mèdiques no són les úniques per a contrarestar el malestar de les digestions pesades i de les afartades. Per a combatre les molèsties degudes a l’excés comès hi ha diversos remeis. Com una part dels clàssics figuren les infusions de poliol-menta i camamilla. Altres dues opcions molt socorregudes són la de prendre, al cap de 20 o 30 minuts de l’àpat, bicarbonat o sals de fruites amb aigua, productes que ajuden a suavitzar les digestions pesades.
També és molt efectiu, segons els especialistes, concedir-se una estona per a descansar havent dinat i acompanyar els àpats amb abundant líquid (sempre que no siguin begudes gasoses), ja que aquest augmenta el moviment intestinal i facilita la digestió. Precisament, sovint aquesta resulta pesada i s’arriba a l’afartada perquè es tendeix a menjar sense fre i sense beure cap tipus de líquid.
En el cas de les afartades el cos és savi i l’organisme requereix dejuni o aliments molt lleugers, bullits o a la planxa. Els recomanats després d’una afartada són el pit de pollastre a la brasa i el peix o la pasta bullits, mentre que els desaconsellats i que, per tant, s’han de suprimir són els fregits i guisats. Si l’afectat registra símptomes de cremor i de dolor, es recomana que prengui lactis (llet i iogurts), ja que eliminen la sensació de coïssor.
- Menjar de forma freqüent i en poques quantitats.
- Fer sis àpats al dia: desdejuni, esmorzar, dinar poc abundant al migdia, berenar lleuger a mitjan tarda, sopar i prendre alguna cosa abans de dormir.
- Retirar els guisats i els fregits de la dieta.
- Canviar d’hàbits dietètics abans que aficionar-se a la medicació, que ha de reservar-se per a situacions de veritable necessitat.
- Ser previsor. Si se sap amb antelació que s’ha de cometre un excés en un banquet no serà sobre portar a sobre la medicació per a contrarestar-ho.
- Sempre que sigui necessari cal prendre el protector gàstric de matí, abans d’esmorzar, i un antiàcid mitja hora després de dinar.
- Intentar que la durada dels àpats que es preveuen abundants, com els de Nadal, s’allarguin per digerir millor els aliments.
Font: Ethel Sequeira, metge de família del Centre d’Atenció Primària CAPSE, de la Corporació Sanitària Clínic, de Barcelona