Un de cada quatre consumidors es gastarà menys diners aquest Nadal que el passat
Pau, amor i felicitat són els sentiments que, en teoria, haurien de regnar per Nadal. Tot i que, des de 2008, l’esperit nadalenc tampoc no s’escapa de la crisi. Els seus efectes estan modificant els hàbits dels consumidors, que senten que el seu poder adquisitiu ha minvat durant aquests anys. Llavors, quina serà la seva actitud durant el proper Nadal?
Per saber-ho, EROSKI CONSUMER ha entrevistat mitjançant enquesta telefònica, entre la segona i la tercera setmana de novembre, 4.532 persones de 19 províncies espanyoles: Àlaba, Alacant, Astúries, Barcelona, Biscaia, Còrdova, Granada, Guipúscoa, la Corunya, La Rioja, Las Palmas de Gran Canaria, Madrid, Màlaga, Murcia, Navarra, Saragossa, Sevilla, València, i Valladolid. A cadascun dels entrevistats s’ha preguntat, entre altres qüestions, sobre la despesa econòmica que farà aquest Nadal, com l’afectarà la crisi en el seu desemborsament econòmic nadalenc, quin tipus de producte adquirirà i la classe de comerç on farà les compres.
En conclusió, més de la meitat dels enquestats creu que aquest any el seu desemborsament no variarà respecte del Nadal anterior, encara que un 27% dels entrevistats sí que considera, entre altres motius, que la crisi econòmica i financera l’obligarà a gastar menys que el 2009. Per contra, el 13% dels enquestats farà un desemborsament més gran del que va fer el Nadal passat. En xifres, la majoria dels ciutadans preveu gastar-se entre 200 i 600 euros en aquesta època nadalenca, principalment en alimentació i regals. En concret, un de cada quatre es gastarà entre 200 i 400 euros, i un de cada cinc entre 400 i 600 euros.
I com planifiquen gastar-se aquests diners? Un 43% dels enquestats assegura que sempre adquireix els seus productes amb anterioritat, i entre aquests (un 54%) ho fa amb 2 o 3 setmanes d’antelació per evitar aglomeracions i trobar preus més assequibles. En un 63% dels casos, les compres d’alimentació es fan als supermercats, mentre que un de cada quatre tria el comerç tradicional. En el cas dels regals, els grans magatzems han estat triats per un 58% dels enquestats.
Pressupost: entre 200 i 600 euros
Els enquestats que van declarar mantenir el pressupost nadalenc igual que el 2009 no el modifiquen per la seva situació econòmica. El 53% assegura que la seva situació laboral no ha canviat i que, per això, no farà una despesa ni superior ni inferior en aquestes dates. D’altra banda, la pujada dels preus i de l’IVA és la causa principal (en un 68% dels casos) per la qual un 13% d’enquestats faran un desemborsament més gran en relació amb la despesa que van fer el 2009. No opina el mateix el 27%, que es gastarà menys diners aquest Nadal. Òbviament, la situació de crisi econòmica empeny molta gent a estalviar, argument escollit pel 42% dels consumidors que aquest any es gastaran menys diners. En aquest sentit, un 45% dels enquestats que retallaran el pressupost enguany ho farà de forma especial en la partida destinada als regals (llibres, roba i perfums).
El pressupost nadalenc mitjà se situa per sota dels 600 euros: una mica menys de la meitat (43%) dels 4.532 enquestats asseguren que la seva despesa oscil.larà entre els 200 i els 600 euros. Uns diners que es reparteixen entre alimentació (per als dinars i sopars familiars d’aquests dies), regals, loteria, adorns nadalencs i alguna escapada o sortida de lleure per celebrar les festes de Nadal. En concret, un de cada quatre enquestats es gastarà entre 200 i 400 euros, i un de cada cinc entre 400 i 600 euros. Tot i això, convé tenir present que un de cada quatre enquestats, a escala nacional, no ha sabut concretar quants diners es gastarà el proper Nadal.
Per províncies, els més preocupats per cuidar la butxaca per Nadal són els navarresos, cordovesos i alacantins. Al voltant del 60% dels enquestats a Navarra i Còrdova i el 56% dels d’Alacant admet que la seva despesa per a afrontar el Nadal no superarà els 600 euros. Per contra, el 28% dels murcians enquestats i el 27% dels malaguenys i dels habitants de Las Palmas de Gran Canària asseguren que el seu desemborsament se situarà entre els 600 i 1.000 euros.
I on va a parar aquesta inversió que es fa durant els dies de Nadal? El capítol de l’alimentació s’emporta bona part dels diners que es gastaran els espanyols durant aquestes festes. Així, un 45% dels enquestats es gastarà entre 200 i 600 euros a anar al supermercat per omplir la nevera. Els regals concentren la segona major part del desemborsament dels espanyols: un 47% dels enquestats es gastarà entre 200 i 600 euros en obsequis per als amics més propers i els familiars. La contenció es reflecteix en la despesa en dinars i sopars fora de casa i en lleure (viatges, cinema, sortides nocturnes i il.luminació i adorns de Nadal): el desemborsament en aquests tots dos conceptes voreja el 3% del pressupost. En contra del que pot semblar, la despesa en loteria no destaca per ser molt alta (tan sols un 4%). De fet, un 10% dels entrevistats ha decidit que aquest any no es gastarà diners en loteria.
En aquest apartat s’han trobat algunes dades curioses: els malaguenys es troben entre els més prudents de tot el país a l’hora de sortir a menjar fora de casa i comprar loteria; mentre que els entrevistats a Saragossa es troben entre els més generosos a l’hora de gaudir del lleure nadalenc i comprar dècims. D’altra banda, els alabesos es troben entre els espanyols que més es gastaran en dinars i sopars fora de casa però entre els que menys diners dedicaran als regals. Valencians i corunyesos coincideixen en els primers llocs de l’Estat a l’hora de dedicar més diners a l’alimentació i menys a sortir a restaurants; mentre que madrilenys i asturians es troben entre els que prefereixen gastar menys en alimentació i més en lleure en el cas de Madrid, i en àpats fora de casa i regals en el cas d’Astúries. Finalment, els consumidors granadins es troben entre els que més diners inverteixen en la pròpia nevera i menys a sortir al cinema o a prendre una copa de nit.
Recórrer les botigues a la recerca d’aquell regal de Nadal per a un familiar o per adquirir els millors productes per al sopar de Nadal és una cosa que no ha canviat, malgrat la irrupció de les noves tecnologies. Així es desprèn de l’enquesta elaborada per la revista EROSKI CONSUMER: un ampli 87% dels més de 4.500 enquestats no farà servir Internet per a les compres de Nadal d’enguany, a penes un 4% utilitzarà la xarxa per buscar i comparar articles i solament un 9% farà les compres de Nadal en línia. Així, els més poc inclinats a usar l’ordinador per a aquesta comesa seran els malaguenys i murcians (només l’utilitzaran el 8% en tots dos casos); mentre que els consumidors enquestats a Madrid i Àlaba (un 16% en tots dos casos) i Barcelona (18%) seran els menys recelosos a navegar per la xarxa.
Les diferències són més que significatives segons l’edat de l’entrevistat, ja que entre els enquestats de 18 a 45 anys, el 14% afirma que farà servir Internet en les compres de Nadal, en comparació amb l’escàs 3% que ho farà entre la franja d’edat de més grans de 46 anys. Igual de cridaner és el percentatge d’homes que faran ús de la xarxa per Nadal (12%) enfront de les dones (6%).
Un consumidor més racional
La reducció del poder adquisitiu, la taxa d’atur i la sensació general d’incertesa inciten els ciutadans a contenir la despesa nadalenca, i més encara en aquestes dates en què una gran proporció de les compres es fan de forma impulsiva. En vista d’aquest panorama, amb quin criteri faran les compres els consumidors aquest Nadal? Gairebé la meitat dels ciutadans entrevistats per EROSKI CONSUMER es proposa adquirir regals útils i pràctics. Un 37% assegura, a més, que no canviarà d’hàbits enguany i que comprarà el mateix que pel Nadal de 2009 i un 21% dels enquestats tractaran de comprar productes amb descomptes i marca blanca, i fer menys regals cars.
Un 43% dels enquestats assegura que sempre adquireix els productes amb anterioritat, especialment els barcelonins i els de La Rioja (gairebé la meitat d’ells assegura fer-ho). I per què compren amb antelació? Majoritàriament (en tres de cada cinc casos) ho fan per evitar les aglomeracions als comerços. A més, dos de cada cinc enquestats ho fan perquè consideren que els preus són més baixos que en ple Nadal.
Amb quant de temps d’antelació fan les compres? El 54% dels enquestats adquireix els productes de Nadal amb 2 o 3 setmanes d’anticipació, el 35% amb un mes o més i el 10% amb una setmana o menys. Els més previsores són els ciutadans de Las Palmas de Gran Canària (un 54% compra amb un mes o més d’anticipació), mentre que els navarresos i guipuscoans són els més mandrosos, ja que deixen per a l’última setmana totes les compres (més d’un 15% dels enquestats en les dues províncies).
EROSKI CONSUMER també ha volgut saber si en el moment de fer les enquestes (entre la segona i la tercera setmana de novembre) ja s’havia fet alguna compra de Nadal: tres de cada deu entrevistats no havia adquirit cap producte encara. Tot i això, hi havia un article que sí que s’havia comprat: no eren regals ni productes d’alimentació, el que s’havia adquirit de forma majoritària era loteria. De fet, un 46% ja tenia alguna participació (prop d’un 10% deia que no en compraria), una xifra que contrasta amb l’escàs 7% que deia haver comprat els regals nadalencs i el 10% que ja havia adquirit productes d’alimentació per als dinars i sopars familiars. Per bé que, en tots dos capítols, la majoria dels enquestats considerava que encara era d’hora per comprar.
Elaborar un pressupost específic per a les compres de Nadal és un dels consells que més es repeteix per controlar la despesa. Tanmateix, el 81% dels més de 4.500 consumidors enquestats no sol fer-ho: solament un 17% l’elabora i un 2% s’ho proposarà aquest any, encara que tampoc sol fer-ho. Sevilla és la província on més persones elaboren pressupostos (un 28% dels entrevistats), mentre que a Àlaba ocorre el contrari: gairebé un 90% dels alabesos enquestats admet no fer-ho mai. Per sexes, les dones són més organitzades que els homes: una de cada cinc elabora un pressupost, mentre que solament un 15% dels homes admet fer-ho per norma. Per edats, no hi ha grans diferències: són majoria entre els menors de 45 (un 79%) i els més grans de 46 (un 83%) els qui asseguren no fer mai un pressupost per ajustar el desemborsament de Nadal.
Roba i calçat, els regals estrella, i taulas comparativas
Aquest Nadal, el 56% dels enquestats triarà roba i calçat per regalar, un de cada tres també obsequiarà joguines i, en una proporció similar, llibres i música, i cosmètica i perfumeria. Els equips electrònics són l’opció d’un de cada cinc, igual que els diners. S’han trobat diferències amb els equips electrònics: elles els triaran en un 15% dels casos que mentre ells ho faran en un 26% dels casos. Passa el contrari amb els diners: el 23% de les dones enquestades prefereixen donar diners, enfront del 14% dels homes.
Per edats, encara hi ha més diferències: les persones de fins a 45 anys prefereixen regalar roba i calçat, joguines, llibres i música, cosmètica i perfumeria, equips electrònics i equipament esportiu en una proporció superior que els més grans de 46 anys. D’altra banda, els més grans de 46 anys encara no tenen clar què regalaran en un 16% dels casos (enfront d’un 7% de les persones de fins a 45 anys enquestats que tampoc no ho saben). Tot i que en un de cada quatre casos s’opta per donar diners (enfront del 10% de l’altre grup d’edat).
La majoria dels més de 4.500 enquestats comprarà els regals de Nadal en grans magatzems (un 58%), enfront del 20% que ho farà en hipermercats, el 14% al supermercat i els gairebé tres de cada deu que optaran pel comerç tradicional minorista. En aquest sentit, s’observen diferències en funció de l’edat de l’entrevistat i del lloc on resideix. Mentre que dues de cada tres persones de fins a 45 anys opten pels grans magatzems, els més grans de 46 anys els trien un 48% dels casos. Tot i això, tres de cada deu enquestats d’aquest últim grup tria el comerç tradicional minorista, enfront del 26% de l’altre grup d’edat. A més, mentre que en les poblacions de fins a 100.000 habitants un de cada quatre entrevistats assegurava que compraria els regals al comerç tradicional, aquesta proporció s’elevava fins a un 31% en el cas de les ciutats amb més de 100.000 habitants.
Finalment, quin és el motiu pel qual els enquestats trien un comerç o un altre per comprar els regals? Més de la meitat de les persones enquestades van triar els grans magatzems, hipermercats i supermercats perquè és més ràpid i fàcil comprar-hi. Poc més d’un 40% opta per les cadenes, les botigues de roba especialitzades i el comerç tradicional detallista perquè els dóna confiança. Però la gran diferència es troba en un tercer motiu: mentre que un 27% tria el comerç tradicional detallista perquè l’atenen més bé, tan sols un 12% dels qui trien els grans magatzems ho fan per aquesta raó.
El supermercat és el lloc triat per a adquirir els productes d’alimentació en un 63% dels casos; en un 33%, els hipermercats; i en un 25%, el comerç tradicional. La resta es reparteix entre botigues gourmet o semblants, supermercats de descompte i Internet. Destaca en aquest apartat que són més les persones més grans de 46 anys que les d’entre 18 i 45 anys les que prefereixen el comerç tradicional: un 29% contra un 20%. Per sexes, la dona prefereix el comerç tradicional en un 28% dels casos, mentre que l’home el tria en el 22%.
Quant als motius, la confiança és la raó de pes per als qui fan les compres d’alimentació al comerç tradicional, a les botigues gourmet o similars i al mercat tradicional (prop d’un 60% dels enquestats ho va triar així). D’altra banda, la rapidesa i la senzillesa porten un 55% dels enquestats a comprar en hipermercats. Una altra de les raons, “perquè és més barat”, és triada per la meitat de les persones que escullen el supermercat de descompte, enfront del 25% que tria l’hipermercat o el supermercat per aquesta mateixa motivació. Finalment, la relació qualitat-preu és la raó principal per a un 46% de les persones que compren en botigues gourmet o similars i a Internet, gairebé el doble dels qui prefereixen comprar en supermercats.
- Àlaba: en comparació amb la resta de províncies, els alabesos es troben entre els espanyols que més diners es gasten a menjar fora de casa i menys en regals. A més, són els més despreocupats a l’hora de gastar-se diners per Nadal (12% enfront del 6% nacional), ja que consideren que són dates especials i s’han de gaudir. Pel que fa al pressupost, el 22% dels enquestats es gastarà més diners que fa un any (la mitjana nacional és del 13%).
- Alacant: els alacantins entrevistats es troben entre els més poc inclinats a l’hora de fer les compres de Nadal amb antelació (un 61% assegura que no ha fet encara cap desemborsament, en comparació amb el 54% de la mitjana nacional). També seran els qui més reduiran la despesa en regals.
- Astúries: els asturians estan entre els espanyols que prefereixen gastar-se menys diners en alimentació i més en menjars fora de casa i a comprar regals per a amics i família. Els enquestats a Astúries també destaquen per ser els qui menys es decanten per omplir el cistell del mercat únicament amb productes que es consumeixen aquestes dates.
- Barcelona: els entrevistats a Barcelona són, en comparació amb tot l’àmbit nacional, els consumidors que més utilitzaran Internet per a les compres de Nadal (un 19% dels enquestats, enfront del 13% nacional). Així mateix, seran els qui més es decantaran per comprar únicament productes que es consumeixen durant el Nadal, res d’aliments habituals (un 14% enfront del 10% nacional).
- Biscaia: els enquestats a Biscaia per la revista EROSKI CONSUMER són els que menys pressupost dediquen, de tot el país, a sortir a dinar i sopar fora de casa. A l’hora de retallar despeses, entre les persones que enguany es gastaran menys diners que el Nadal passat, els biscaïns seran els que més reduiran el pressupost en loteria.
- Còrdova: els cordovesos no confien molt en la sort. Això és el que es desprèn després de comprovar l’escàs pressupost que dedicaran a la loteria, tan sols un 1% del total de la despesa que faran per Nadal. La mitjana nacional és d’un 4%.
- Granada: es troben entre els qui més pressupost inverteixen en alimentació i menys en despeses relacionades amb el lleure fora de casa. Els consumidors granadins se situen al capdavant a l’hora d’afirmar que no faran regals cars i solament pràctics i útils, compraran més productes de descompte i marca blanca, a més de reduir les despeses impulsives.
- Guipúscoa: els guipuscoans es troben entre els més indecisos a l’hora de triar quina quantitat concreta de diners es gastaran aquest Nadal (un de cada tres enquestats encara ho desconeix).
- La Corunya: dels sis de cada deu espanyols que aquest Nadal no variaran el pressupost, els entrevistats a la Corunya seran els més moderats a l’hora de fer aquest desemborsament (49% enfront del 40% de mitjana nacional). Així mateix, i en relació amb la resta d’enquestats, els consumidors de la Corunya dediquen més diners a l’alimentació i menys a sortir a menjar fora i comprar regals.
- La Rioja: els consumidors de La Rioja seran els espanyols, de tot l’estudi de la revista, que més diners es gastaran en loteria del seu pressupost nadalenc. Concretament, el 10% d’aquesta despesa (la mitjana nacional és d’un 4%). Els consumidors de La Rioja són els que més opten per avançar les compres de Nadal en relació amb la resta d’enquestats a escala nacional (el 51% compra amb antelació, enfront del 46% de mitjana nacional que ho fa).
- Las Palmas: els canaris enquestats seran els que més reduiran el pressupost enguany (47%) en relació amb el Nadal passat (la mitjana nacional no supera el 27%). En canvi, el 22% dels consumidors canaris assegura que aquest Nadal no comprarà cap producte de marca blanca, enfront del 17% de la mitjana nacional que tampoc no adquirirà aquest tipus d’articles.
- Madrid: en relació amb la mostra nacional, els consumidors madrilenys es troben entre els que més diners es gasten en lleure durant aquestes festes i entre els que menys dediquen a comprar els productes d’alimentació d’aquests dies. El 17% dels madrilenys afirma que es gastarà més diners que pel Nadal de 2009. Un percentatge que se situa entre els més alts de l’estudi i que supera la mitjana nacional (13%).
- Màlaga: els malaguenys es troben entre els més prudents de tot el país a l’hora de sortir a menjar fora de casa i comprar loteria. Així mateix, els enquestats a Màlaga se situen entre els que més retallen la despesa de Nadal en relació amb l’any 2009 (la mitjana nacional és del 27% i la de Màlaga, del 36%).
- Múrcia: els consumidors murcians estan entre els espanyols que més diners destinaran a l’alimentació durant aquests dies. Així, s’hi gastaran la meitat de la despesa nadalenca, per sobre del percentatge d’un 44% de la mitjana nacional. El 62% dels enquestats a Múrcia assegura que no fa cap compra de Nadal amb antelació, enfront del 54% de la mitjana nacional.
- Navarra: els navarresos seran els espanyols més moderats amb el desemborsament propi del Nadal. Així, sis de cada deu entrevistats no es gastarà més de 600 euros durant aquests dies festius. Els consumidors enquestats a Navarra es troben entre els menys indecisos a l’hora de decidir la quantitat de diners que dedicaran enguany a les festes de Nadal (un 19% encara no ho té decidit, enfront del 25% de la mitjana nacional que sí que ho té pensat).
- Saragossa: els consumidors entrevistats a la província aragonesa es troben entre els més generosos a l’hora de gaudir del lleure nadalenc (cinemes, teatre, sortir de nit) i a adquirir dècims de loteria.
- Sevilla: els sevillans són els més preocupats a fer un pressupost previ i específic abans de Nadal (un 28% enfront del 19% de la mitjana nacional que fa un càlcul anterior del que es gastarà).
- València: els valencians ocupen, juntament amb els corunyesos, els primers llocs nacionals a dedicar més diners a l’alimentació i menys a sortir a dinar o sopar en restaurants. Quant a les despeses de lleure (per exemple, sortir de nit, anar al cinema o al teatre), els enquestats valencians es troben en la mitjana nacional (dediquen un 3% de la despesa total a aquest capítol).
- Valladolid: els val.lisoletans enquestats seran els que menys diners dediquin, del seu pressupost nadalenc, a gaudir del lleure durant aquests dies (amb prou feines un 1% per sortir al cinema, el teatre o sortir de nit). Així mateix, són dels més indecisos a l’hora de decidir quina quantitat concreta de diners es gastaran aquest Nadal (un de cada tres enquestats encara no ho sap).