Càmeres fotogràfiques
Prémer el botó i llestos. Tant de bo fos així de senzilla l’elecció d’una càmera fotogràfica! En l’àmbit de les noves tecnologies conviuen diversos sistemes que es barregen per comercialitzar híbrids amb les funcionalitats més variades. Triar un model concret en aquest context no és senzill, i menys encara si es té en compte que les diferències de preus entre les diverses tecnologies poden resultar abismals. El primer que s’ha de tenir clar és l’ús que es donarà a la càmera.
El primer requisit abans de comprar qualsevol càmera digital és no deixar-se endur només pel nombre de megapíxels de resolució que ofereixi el dispositiu. No és un factor determinant, i fins i tot un excés de resolució pot perjudicar la imatge captada. Com a referència, per sobre dels 10 megapíxels la càmera funciona bé, tret que es busqui fer una foto per imprimir-la en un pòster o en una tanca publicitària.
/imgs/20101201/internet3-1.jpg
Si es vol una càmera per a fer fotografies ocasionals i retrats familiars que després es guardaran en algun disc dur o es penjaran en una xarxa social, bloc o servei d’àlbums a Internet, la millor opció és comprar una càmera compacta de rang mitjà, que pot costar entre 200 i 300 euros. Un dels models més popular és la Ixus de Canon, còmoda de portar per les seves petites dimensions. Té la resolució necessària i una sèrie d’opcions predeterminades que permeten obtenir imatges de qualitat acceptable.- Les càmeres compactes també són les més recomanades per a les persones grans que no volen carregar pes i que no desitgen aparells gaire complicats, sense renunciar a portar un dispositiu que els permeti fer bones captures.
- Si es vol regalar una càmera a una persona que no ha tingut contacte abans amb la fotografia digital, també s’ha d’optar per una de compacta. El motiu és que és la forma més barata i senzilla de familiaritzar-s’hi sense la necessitat d’aprendre conceptes complexos.
- Si es tenen certes ambicions artístiques però no es vol gastar massa diners, o no es desitja adquirir més coneixements tècnics, hi ha el rang de les compactes avançades que, a canvi de pagar una mica més, ofereixen una qualitat òptica superior i sensors i estabilitzadors d’imatge més bons. El seu preu mitjà puja uns 200 euros més, però amb pràctica es poden aconseguir fotografies que es puguin imprimir per a emmarcar.
- Si l’objectiu és millorar i es té vocació fotogràfica, s’ha d’apostar pels models que permeten intercanviar la part òptica de la càmera. Així es podrà escollir la que millor quadri amb els desitjos de l’usuari. Això implica adquirir coneixements d’òptica i també de programes de retoc digital, ja que la imatge es podrà editar per millorar-la. També suposa una inversió monetària superior. D’altra banda, pesen bastant més que les compactes i poden resultar incòmodes de portar a sobre durant molt de temps.
- Sempre que es disposi de pressupost suficient, la millor opció són les rèflex digitals d’última generació. Es pot comprar el cos per separat de l’òptica -que es diferencia de les òptiques analògiques pel fet que es poden utilitzar de forma elèctrica- per després escollir la que més convingui. A més, les prestacions d’aquestes càmeres són nombroses: bona pantalla en alta definició per veure les captures, controls tant automàtics com manuals perquè l’usuari determini els paràmetres, sensors més grans i de qualitat superior, visors òptics, etc.
- Quant al preu, per sota dels 1.500 euros no es troben models que compleixin aquestes condicions. L’opció més econòmica és comprar el cos d’una banda i buscar després una òptica més assequible, o bé optar pel rang baix de les rèflex, on es poden trobar models a preus similars als de les compactes avançades, com passa amb els models Nikon D3000 o D5000.
- En el moment de comprar l’òptica convé estudiar si els seus paràmetres s’adapten tant al tipus de foto que es desitja fer com al cos de càmera on s’ensamblarà. Aquests es poden llegir en la part frontal de la lent. Un rang focal -es mesura en mil.límetres- amb els valors baixos és idoni per a fer fotos panoràmiques. Si, en canvi, aquests són més alts, l’òptica és útil per a capturar imatges d’objectes llunyans. El zoom òptic -que no s’ha de confondre mai amb el zoom digital-, s’indica amb un nombre seguit del signe “x”, proporciona una idea de l’acostament que pot aconseguir l’objectiu i està relacionat amb el rang focal. Com més ampli sigui aquest últim, més gran serà el nombre d’augments del zoom.
- Un altre valor que cal tenir en compte és el valor “f” de la sensibilitat lumínica. Com més baix sigui -no hi ha res més baix que 1.2-, més sensibilitat té l’òptica. Convé retenir aquesta dada perquè en funció del sensor de què es disposi en el cos de la càmera, es necessitarà un valor o un altre. Interessarà jugar amb menys sensibilitat lumínica si el sensor és molt gran perquè les captures no tinguin excés de llum i per tant de soroll, o bé si els valors de “f” són molt elevats i el sensor és poc sensible. Llavors caldrà pensar a fer servir un trípode en condicions de baixa lluminositat.
- Una tercera alternativa són els estàndards de 4/3 i Micro 4/3, les noves càmeres conegudes com híbrides, perquè tenen una mida i un pes proper al d’una compacta però que permeten intercanviar l’òptica, la qualitat de la qual és superior a la de les compactes. El seu avantatge principal és que són còmodes de portar a sobre sense perdre qualitat en excés respecte de les rèflex, per bé que el seu preu es dispara de vegades, sobretot en comparació amb les rèflex de gamma baixa.
- Un altre inconvenient associat a les càmeres híbrides, sobretot l’estàndard Micro 4/3, és que hi ha poca oferta d’òptiques intercanviables, ja que no s’ha arribat a un acord unànime entre els fabricants. D’una banda hi ha un consorci, del qual formen part Olympus, Kodak, Leica, Fuji, Panasonic, Sanyo i Sigma, que fabriquen alguns models compatibles. Però Sony i Samsung, que aposten fort i amb èxit per aquest estàndard, han creat els seus propis formats.