Vacances a la sala d'operacions
Uns 10.000 espanyols viatgen cada any a Turquia per fer-se implants capil·lars. Posar-se cabell a Espanya costa uns 8.000 euros; a Istanbul, només 2.000. D’altres passen les vacances a la consulta d’un dentista a Romania i tornen a casa amb un somriure perfecte per la meitat de preu del que costaria aquí. El mercat del turisme de salut creix arreu del món: mentre que els Emirats Àrabs busquen metges per a augmentar el turisme sanitari amb russos i xinesos, l’Argentina ofereix paquets turístics a estrangers amb visites mèdiques incloses. Segons l’Organització Mundial del Turisme, aquest sector genera més de 10.500 milions d’euros a l’any arreu del món, i s’estima que deixarà 1.000 milions d’euros a Espanya el 2020. Però, és segur aquest turisme? En què cal fixar-se abans de viatjar a l’estranger per a sotmetre’s a una intervenció mèdica?
En la maleta del turista sanitari no falten historial mèdic, radiografies i fins i tot aspirines. L’objectiu de les seves vacances consisteix a tornar a casa amb un cabell nou, unes dents renovades i fins i tot el nas operat, així que decideixen fer-les servir per a passar per la sala d’operacions. Són viatgers que combinen el pas per la consulta mèdica amb dies de platja, hotels amb vistes, sopars romàntics i fins i tot visites culturals i entrades per a l’òpera. I, a més, amb el plaer de sentir que així estalvien.
L’alopècia hereditària o androgenètica (en el cas dels homes) apareix sense avisar, de vegades fins i tot abans dels 30. L’herència genètica o dosi de testosterona superiors a les d’altres homes són factors que acceleren la caiguda del cabell; una pèrdua que no tots accepten de bon grat i que empeny pacients de tot el món a viatjar a la ciutat del Bòsfor per sotmetre’s a un implant capil·lar.
Turquia s’ha convertit en un dels líders mundials en aquesta disciplina de la cirurgia estètica, el segon després dels EUA: el 2018, més de 65.000 estrangers van acudir a les seves clíniques per a empeltar-se cabell. La majoria procedeix de països àrabs, però cada vegada hi ha més europeus que acudeixen a Turquia a resoldre la calvície; especialment italians i espanyols.
Una de les raons principals que impulsen aquests viatges és el preu. Hi ha paquets amb tot inclòs des de només 1.000 o 2.000 euros, entre tres i quatre vegades menys del que costa a Espanya. L’altra és l’especialització dels metges i tècnics capil·lars turcs, “que fan fins a 20 trasplantaments al dia a Istanbul, mentre que a Espanya en fan 20 al mes”, afirma Roberto Capomazza, director de Microfue, empresa dedicada a l’organització de viatges a Turquia per a aquest tipus d’intervencions. El turisme de salut, diu Capomazza, “permet fer-se un tractament de salut amb una qualitat similar a la d’Espanya, però per molt menys diners”.
No és casualitat que les clíniques turques hagin obert oficines a Madrid, Barcelona, Santa Cruz de Tenerife i altres ciutats. Però encara n’hi ha més: el paquet del viatger sanitari inclou l’allotjament durant dos dies en un hotel, i n’hi ha qui fins i tot allarguen l’estada per poder visitar la Mesquita Blava o el Gran Basar. Si Turquia atreu turistes a la recerca de cabell, les clíniques russes s’han especialitzat en la cirurgia ocular, Iran en la rinoplàstia (operacions estètiques de nas), els Emirats aposten per convertir-se en la capital de l’assistència mèdica internacional i països com Colòmbia i l’Argentina són capdavanters en cirurgies plàstiques d’estètica. I tot això, a preus low cost.
Altres vegades, l’objectiu de les vacances és tornar amb un somriure impecable. I per això, el viatger decideix aprofitar-les per passar per la cadira d’un dentista. Són turistes odontològics que viatgen a Romania en cerca de preus competitius per a arreglar-se la boca mentre gaudeixen d’una bonica escapada. Aquest tipus de clíniques no només ofereixen operacions bucals i implants dentals entre un 40 % i un 60 % més barats; també faciliten un intèrpret que parla espanyol, un hotel que adapta els menús oferint purés, sopes i sucs i fins i tot algú que acompanya el pacient per la ciutat quan va de compres.
Amb tot, Emilio Benito, president de l’Associació Espanyola de Cirurgia Estètica Plàstica (AECEP), recomana als viatgers de salut que per aquesta vegada se centrin en l’operació i deixin el turisme per a una ocasió millor. “Hi ha moltes coses en què cal pensar, i si viatgem a un altre país per a resoldre un problema de salut no s’hauria de fer turisme: si s’hi va a tractar-se, aquest és l’objectiu i l’única prioritat”.
Valen la pena els riscos?
L’anomenat turisme de salut, diuen els experts, és segur sempre que l’especialista i les instal·lacions del centre receptor també ho siguin. El problema consisteix a detectar quan no ho és. Per tant, el primer que hem de fer és assegurar-nos que el país disposa d’una regulació sanitària estricta. “La normativa dels països europeus garanteix que els estàndards són segurs”, assenyala Benito. Però no sempre és així. El problema, explica, “està en altres països, com en alguns centres situats a Sud-amèrica o al nord d’Àfrica, on la legislació sol ser més laxa”.
És aquí quan cal extremar la vigilància. Per això cal sospesar molt bé si l’estalvi econòmic que suposa un viatge de salut compensa el risc que es correria si les coses es torcessin. “De vegades, el que és barat surt car perquè s’estalvia en partides impossibles, com ara l’anestèsia”, argumenta la cirurgiana Ainhoa Placer, membre de la Societat Espanyola de Cirurgia Plàstica. Placer alerta que, si no hi ha una legislació rígida, es corre el risc de trobar-se professionals que treballen sense llicència i amb manca de garanties. “Fins i tot hi ha implants de cabell fets per infermeres en comptes de cirurgians”, apunta. Si es produeix una complicació una vegada ja som a Espanya, les possibilitats de resolució per part del cirurgià que va operar són molt remotes. “Pot ser senzill viatjar d’Anglaterra a Espanya per a una revisió, però molt complex si algú s’ha operat a Colòmbia”, assenyala Benito. Per això, diu el metge, “cal estar disposat a quedar-se al país un mínim de 15 dies després de l’operació; el temps suficient fins que el període de complicacions immediates hagi passat”.
Per això convé tenir recursos econòmics suficients per a fer front a despeses extres que se’n poguessin derivar. Recorda que si hi ha algun problema, solucionar-ho al país on s’hagi dut a terme l’operació pot fer que el cost final sigui més elevat del que hauria estat a Espanya. Respectar el postoperatori és especialment important en el cas d’intervencions molt complexes com abdominoplàsties o rinoplàsties, després de les quals viatjar amb avió fa que “el risc de patir una trombosi o una embòlia s’incrementi”, adverteix Benito. I no oblidem que també hi ha l’amenaça d’un resultat estètic dolent, i que el pacient acabi per exemple amb una cabellera gens creïble.
Si hi ha espanyols que viatgen a l’estranger per un motiu de salut, el flux és recíproc. Cada vegada hi ha més visitants estrangers que arriben al nostre país per tractar-se alguna malaltia o sotmetre’s a tractaments mèdics en una clínica privada que és més barata que al seu país d’origen. I amb la satisfacció afegida de gaudir d’uns dies de sol i platja. “Encara que el turisme de salut s’ha guanyat mala fama perquè s’ha relacionat amb persones que volen aprofitar-se del sistema públic espanyol, nosaltres fomentem el negoci associat al viatger estranger que recorre a la sanitat privada, a clíniques que cobren i fan negoci per prestar un servei”, aclareix Carlos Abella, gerent de Spaincares, una associació que aglutina empresaris de la sanitat privada (ASP), hotels (CEHAT) i balnearis (ANBAL).
“La qualitat dels professionals de la salut i de les instal·lacions de la sanitat privada, juntament amb el fet que Espanya és el segon país que atreu més turistes cada any en el món, expliquen per què el turisme de salut no para de créixer al nostre país”, apunta. Espanya s’ha convertit en una de les destinacions mèdiques preferides a Europa, i ja es troba entre els sis països que acullen més viatgers sanitaris -per darrere de França, Bielorússia, Hongria, Turquia i Polònia-, segons un estudi elaborat per Deloitte amb dades de l’Organització Mundial del Turisme. Només el 2018, més de 140.000 turistes estrangers van triar el nostre país per sotmetre’s a un tractament sanitari o a una intervenció en un centre clínic privat, i es van gastar més de 500 milions d’euros.
El del turista sanitari és sens dubte un perfil molt diferent del del visitant turístic habitual, ja que si el primer gasta entre 800 i 1.200 euros diaris, el segon a penes n’inverteix 110. Britànics, alemanys, francesos, italians, russos, ucraïnesos i àrabs viatgen atrets per la cirurgia estètica, ocular, ortopèdica i cardíaca. A més, la legislació espanyola sobre reproducció assistida és de les més obertes del món. “A França, per exemple, no està permès que una dona soltera se sotmeti a un tractament de fecundació in vitro; mentre que a Espanya aquesta possibilitat és totalment legal”, afirma el gerent de Spaincares. Altres plats forts són les revisions mèdiques, la rehabilitació, l’odontologia, les teràpies antienvelliment i de salut i els tractaments termals mèdics.
- 10.000 espanyols viatgen cada any a Turquia per implanatar-se cabell.
- ”’1.200
Deu precaucions abans de fer la maleta per salut
Si estàs disposat a assumir els riscos que suposa el viatge, tria amb cautela, assessora’t bé, contracta una assegurança i esbrina tot el calgui sobre el centre on acudiràs i sobre l’equip mèdic que t’assistirà a la teva destinació.
- 1. Els experts recomanen no mirar només la variable del preu. Les clíniques han de tenir les condicions higièniques adequades i la intervenció ha d’estar en mans de metges, infermers o tècnics que tinguin la preparació adequada. En altres paraules: pensa si l’estalvi econòmic que et suposa compensa el risc que hi hagi complicacions.
- 2. Assessora’t bé abans de viatjar a l’estranger. “Cal tractar de reunir la màxima informació del centre on es va”, adverteix Emilio Benito, cirurgià plàstic i president de l’Associació Espanyola de Cirurgia Estètica Plàstica (AECEP). Per fer-ho convé consultar la informació disponible en Internet, però també s’ha de preguntar als organismes oficials i recaptar opinions d’altres usuaris. “Cal contactar les vegades tant com calgui amb l’especialista fins que els dubtes quedin prou clars”, afegeix Benito. És imprescindible assegurar-se que l’especialista pertany a la societat mèdica, odontològica o de cirurgia plàstica nacional corresponent, i investigar on duu a terme les operacions. En altres paraules: busca tota la informació rellevant i, si no la trobes, no dubtis a cancel·lar el viatge.
- 3. Fixa’t en el lloc on es farà la intervenció. Els experts recorden que és més segur operar-se en una sala d’operacions que estigui integrada o associada a un hospital o universitat, abans que triar una clínica que no disposi d’aquest servei. També cal assegurar-se que tingui un servei d’urgències que pugui intervenir en el cas que alguna cosa sortís malament.
- 4. No totes les cirurgies són iguals. Benito recomana que ens abstinguem de viatjar a altres països en cas de cirurgies complexes, com una abdominoplàstia, intervenció que elimina greix i la pell sobrant de l’abdomen.
- 5. No te’n vagis gaire lluny. Després de la intervenció, és possible que necessitis revisions mèdiques. Un control que pot ser senzill si tries una destinació que estigui a una distància de tres i sis hores de vol; però que es pot complicar en cas de distàncies més grans.
- 6. Comptar amb una empresa a Espanya que representi la clínica estrangera ofereix garanties. “D’aquesta manera és més fàcil exigir responsabilitats i reclamar en cas que alguna cosa vagi malament”, afegeix Capomazza.
- 7. Permisos en regla. Abans de viatjar per operar-se ens hem d’assegurar que la clínica on anem té tots els permisos necessaris.
- 8. Convé fer-se una assegurança. És recomanable contractar no només una pòlissa de viatge, sinó també una assegurança que cobreixi les possibles complicacions que es puguin derivar de la cirurgia. A més, ha de disposar de cobertura d’anul·lació. Si arribem al lloc de la intervenció o del tractament i aquest no ofereix les garanties suficients, el pacient ha de ser capaç d’anul·lar la cirurgia.
- 9. Confirma que la destinació és segura. Per fer-ho, consulta la informació disponible al lloc web del Ministeri d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació.
- 10. Assegura’t que ho entens tot. En països on es parla un altre idioma, la barrera lingüística és una dificultat extra que de vegades no se supera amb un anglès bàsic. Busca’t un traductor de confiança.