Carbó activat: els nutricionistes ho pinten negre
Hollywood ens ha llegat pel·lícules inoblidables i també algunes modes delirants. L’última consisteix a incorporar carbó activat als aliments pels suposats efectes depuratius que té. Diuen que ajuda a eliminar les toxines de l’organisme i per això s’incorpora a receptes de galetes, batuts i fins i tot pizzes. La defensa entusiasta del producte que va emprendre l’actriu Gwyneth Paltrow al seu blog Goop ha popularitzat aquesta substància als EUA i la seva fama ha creuat l’oceà: a Europa ja es pot trobar als lineals d’alguns supermercats.
En el cas dels sucs, la tendència es comercialitza en monodosis de 60 mil·lilitres. Cadascuna inclou 99,9 % de suc de poma, llima i aigua de coco, i té un 0,1 % de carbó activat. Aquest compost és una estructura porosa que s’obté escalfant closques de coco fins a carbonitzar-les i processant després la cendra amb aigua o vapor a altes temperatures. Com a resultat s’obté un producte amb gran capacitat d’absorció que a vegades es fa servir en medicina per a tractar les sobredosis de medicaments i la ingestió de productes tòxics. “L’estructura de malla del carbó activat neutralitza i absorbeix la major part dels compostos”, explica Elena Pérez Montero, nutricionista de l’Hospital Quirónsalud de Madrid. Per aquesta raó pot ser útil en cas d’intoxicacions, encara que sempre ha de ser aplicat per professionals en situacions específiques i controlades.
Si els metges fan servir aquesta substància com a desintoxicant, per què no la podem afegir a una beguda i obtenir els mateixos beneficis en el dia a dia? La resposta dels especialistes és concloent: els productes depuratius no aporten res a l’organisme i fins i tot poden suposar un risc per a la salut. Més enllà de la sofisticació que aporta el color negre a un gelat o la curiositat de veure un pa amb el mateix to (en els dos productes ja es fa servir), no té cap lògica nutricional. Tampoc no proporciona cap gust singular; és insípid. I, malgrat que la seva incorporació a la dieta actual s’inspira en la importància que algunes cultures ancestrals atorgaven als tractaments per a purificar el cos, aquest plantejament no té cap base mèdica.
Els especialistes apunten que l’organisme, excepte en casos d’urgència com una intoxicació per via digestiva, té recursos propis per a eliminar les toxines i no necessita ingerir cap producte que l’ajudi a fer-ho, apunta Pérez Montero: “La depuració és una tasca que fa el fetge principalment, un òrgan amb una capacitat de regeneració portentosa. Si li afegim elements externs, li donem més treball, amb la qual cosa s’aconsegueix l’efecte contrari al buscat”. Per aquesta raó, l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA, per les sigles en anglès) prohibeix que l’etiqueta de cap producte comercialitzat com “detox” insinuï que depura l’organisme.
Per a remarcar els suposats beneficis del carbó activat, els fabricants de compostos amb aquesta substància publiciten que contenen una matèria primera molt potent. En canvi, no s’informa dels efectes adversos potencials que pot provocar si es fa servir de manera continuada. Cal tenir en compte que no discrimina què capta i al costat dels tòxics també destrueix nutrients imprescindibles per al cos. “Es tracta d’un element aliè a la digestió i pot retenir, per exemple, vitamines liposolubles, i donar lloc a una carència d’aquestes en l’organisme”, explica Pérez Montero. D’altra banda, també interfereix en l’acció de medicaments habituals en el tractament de malalties cròniques com la depressió, la diabetis o l’hipotiroïdisme.
Apuntar-se a l’elixir de moda pot passar factura a llarg termini, i elevada, encara que la quantitat d’aquesta variarà molt d’unes persones a unes altres. “Hi ha individus que ho eliminen més de pressa que d’altres perquè la motilitat intestinal (el trànsit per aquest òrgan) és molt variable”, diu la nutricionista. És per això que els compostos amb concentracions molt baixes d’aquest principi actiu que es venen a la farmàcia per a tractar trastorns digestius també tenen uns resultats tan diferents: “No hi ha cap estudi concloent en què es vegi que funciona de debò contra la diarrea o els gasos; hi ha persones que diuen que els resulta eficaç i d’altres que asseguren que no obtenen cap resultat”.
Si la seva manera d’actuar s’assembla a la d’una esponja, caldria pensar que la deshidratació serà una de les seqüeles immediates. Tot i això, aquesta sembla que és la conseqüència menys probable, ja que l’efecte del carbó activat és més gran en substàncies sòlides que no en líquides. Els protocols mèdics recullen amb precisió aquesta circumstància per als casos d’ingestió de productes tòxics com el lleixiu. Tampoc no és eficaç per a neutralitzar l’efecte de l’alcohol; els remeis per a la ressaca a base d’aquesta substància no funcionen. És una llegenda tan poc consistent com la que atribueix a aquest carbonat una acció depurativa o antienvelliment. Davant d’aquesta manca d’evidència científica, no hi hauria cap raó per a incorporar-lo a la dieta.
Cinc senyals per a sospitar d'un producte
En l’àmbit de la nutrició abunden productes amb suposats efectes saludables que troben en certs canals de comercialització, en principi fiables, l’aliat perfecte per a escolar-se en milions de cases. Malgrat això, els consumidors disposen d’eines per a detectar-los. Solen presentar cinc característiques que serveixen de senyal d’alarma.
- Efectes desproporcionats. Quan l’anuncien com si fos un elixir, desconfia. Al carbó activat se li atribueixen efectes depuratius, però també antienvelliment i d’aprimament.
- Es ven com a “natural” . Afegir aquest terme a un producte és un argument de venda: els seus efectes saludables es pressuposen. Alerta! No tot el que és natural reporta beneficis.
- Utilitzat per famosos. La millor manera de difondre un compost sense aval científic és a través d’un líder d’opinió, per la confiança que genera en milions de consumidors.
- Origen ancestral. Els fabricants de preparats amb carbó activat remunten el seu ús terapèutic a 1.500 anys abans de Crist, com si la tradició acredités els seus efectes.
- Preu elevat. Si es dona per descomptat que l’article té molts beneficis, l’import ha de ser substanciós. La qualitat (suposada) es paga. El negoci és rodó.
El carbó activat també s’utilitza com a blanquejador dental. Per les xarxes socials circulen centenars de vídeos amb persones que es raspallen les dents amb la pols d’aquest compost per a aconseguir, diuen, un blanc perla en la dentadura. Les empreses que el comercialitzen argumenten que, a més dels efectes estètics, combat la càries, la inflamació de les genives i el mal alè.
Cap d’aquests beneficis no ha estat corroborat pels estudis científics, segons ha reconegut l’Associació Dental Americana (ADA). Sí que coneixem que el carbó activat és un producte àcid i consegüentment és abrasiu i pot ocasionar danys irreparables en la superfície de les dents, ja que les cèl·lules que formen l’esmalt dental, els ameloblastos, no es regeneren una vegada danyats.
Per a mantenir intacta la capa externa de les dents és bàsic que el pH de la saliva sigui de 7.4 (en una escala de 0 a 12). Per això es recomana raspallar-se les dents després de cada àpat, per a retirar les restes que hi queden i restablir l’acidesa adequada de la saliva. No val qualsevol producte. La ciència disposa des de fa dècades dels fluorurs que ha incorporat a les cremes dentals i des de 1945 a l’aigua potable. La salut entra per la boca i el fluor és una eina perfecta per a protegir-la. De fet, els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties dels EUA (CDC, per les sigles en anglès) consideren que ha tingut tants beneficis en l’augment de l’esperança de vida com la vacunació o els antibiòtics.