"Mare, vull ser youtuber"
Et sonen Martina, MikelTube, Pino o els germans The Crazy Haacks? Si la resposta és no, pregunta-ho als teus fills. Parlem de nenes i nens que es poden convertir d’aquí a uns anys en personatges tan famosos com ElRubius, Patry Jordán o AuronPlay. Es tracta de youtubers: és a dir, usuaris de la xarxa social Youtube que amb freqüència comparteixen vídeos que ells mateixos produeixen i protagonitzen. Són els ídols dels nens d’avui, el mirall on es miren i el model a imitar. Importa poc si tenen 7, 10 o 14 anys, la mateixa edat que el 2019 compleix aquesta famosíssima plataforma d’Internet. Els petits han crescut mentre navegaven pels milions de vídeos que copen Youtube: films, sèries, programes, anuncis, concerts, videoclips i, per descomptat, pel·lícules casolanes de youtubers, aquestes últimes plenes de moments personals, reptes, jocs i promocions de productes i serveis. Aquests canals són els que més adeptes han guanyat els últims anys entre els menors espanyols, segons l’estudi Net Children Go Mobile, elaborat per la Universitat del País Basc. Tot i que els nens que fan servir Internet prefereixen visualitzar vídeos musicals (57 %) que no tenir un compte propi i sortir en els vídeos (14 %), van reclamant l’accés a aquest espai. Els menors que ahir volien ser artistes, avui volen ser youtubers. I aconseguir-ho és molt més fàcil que pujar a un escenari. El format és a l’abast de qualsevol amb idees, un ordinador o un mòbil i accés a Internet.
La XIV enquesta Què vols ser quan siguis gran, publicada per l’empresa de recursos humans Adecco, ho deixa clar. La professió de youtuber surt al quart lloc de les més desitjades pels nens, només per darrere de futbolista, policia i professor. Ja és considerada una feina de la qual es pot viure, tot i que només un 14 % dels espanyols que s’hi dediquen ho aconsegueix, com revela un estudi de l’agència de comunicació Cohn and Wolfe i la plataforma Brantube. Però, com ho aconsegueixen? Els seus ingressos arriben per diverses vies: guanyen diners en funció de la quantitat de persones que veuen els vídeos, per la publicitat que inverteixin en ells algunes marques i fins i tot per escriure llibres o pronunciar conferències. En l’actualitat, per a aquest perfil laboral no hi ha cap formació reglada. Almenys, de moment. L’agència 2btube ajuda a ser un youtuber d’èxit i fins i tot organitza, juntament amb Enforex, campaments d’estiu per a nens de 11 i 17 anys que volen gravar, editar i pujar els seus vídeos. A més, la Universitat Autònoma de Madrid imparteix des d’aquest any el curs “Intelligence Influencers: Fashion and Beauty” sobre moda i bellesa per convertir-se en aquest tipus de persones que, pel seu treball, prestigi i presència en certs àmbits poden influir en el comportament d’uns altres. I els youtubers ho són. El dilema es presenta quan l’anhel dels més joves per seguir els passos dels seus referents es manifesta a una edat massa jove. Només hem de passar pels canals dels nens esmentats al començament d’aquest reportatge per comprovar que alguns ni tan sols tenen 10 anys, i que no porten des d’ahir a la plataforma. Estan preparats els nostres fills per a tot el que comporta liderar un canal de Youtube? Els pares han de conèixer els pros i contres de deixar que els seus petits s’iniciïn en el fenomen de consumir i compartir el seu dia a dia a Internet.
Abans de començar, estudia els riscos
El món digital presenta moltes complicacions. Abans que el teu fill o filla es llanci a penjar vídeos, convé tenir en compte els possibles efectes negatius que pot provocar emprendre aquesta aventura i reflexionar-hi:
- Alta legal. Abans de tenir un canal a Youtube cal obrir un compte a Google. I, per fer-ho, al nostre país cal haver complert 14 anys. Si el nen en té menys, els pares hauran de donar-hi l’autorització. “No pot haver-hi menors d’aquesta edat sense el consentiment dels pares. Una altra cosa és que s’inventin dades, perquè Youtube no controla la mentida”, puntualitza Jorge Campanillas, advocat de Iurismática Abogados i expert en dret de noves tecnologies. L’únic requisit per a demostrar l’edat és emplenar la data de naixement. Si es descobreix l’engany, això sí, Google cancel·la el canal.
- Petits amb massa responsabilitat. Des dels 14 anys, els nens responen penalment de les seves accions. Com recorda Internet Segura for Kids (IS4K), el Centre de Seguretat per a Menors a Internet, aquests són responsables dels insults a les xarxes, de la publicitat enganyosa que generin, de la violació dels drets d’autor d’un tercer, de pornografia infantil… Però són els seus pares els qui hauran de pagar amb els seus béns els danys causats pels fills. Els pares són responsables de tot. “Donant el consentiment tutelen les accions que fan -puntualitza Campanillas-. Per això aconsello que s’uneixin al nen i, junts, que vagin aprenent mentre es donen d’alta a la plataforma, que els ensenyin quins continguts no han de publicar o els expliquin normes d’educació a l’hora de parlar o abordar continguts, per fer-los veure que seran públics i que qualsevol persona els veurà”.
- Sempre exposats. “Si el menor s’exposa massa i amb qüestions que puguin ser contràries al seu propi bé, la Fiscalia de Menors podria actuar”, adverteix l’advocat. Si tenim dubtes sobre l’activitat que ha de desenvolupar el petit youtuber, recomana consultar amb el ministeri fiscal, per a assegurar-se que publiqui un contingut d’acord amb la seva edat i els seus interessos.
- Sense privacitat, risc de ciberassetjament…. Mitjançant els comentaris als vídeos es poden encetar relacions amb persones de qui es coneix poc. Per això, Campanillas avisa: “Els pares han d’estar alerta als comentaris dels vídeos perquè no hi hagi accions delictives que puguin posar el menor en situacions perilloses. I si es produeixen, s’han de denunciar”.
- Dependència i dedicació. Darrere de cada vídeo que es puja a la plataforma hi pot haver molt de treball i esforç. Però un excés d’implicació arriba a ocasionar baix rendiment escolar o aïllament social, entre altres problemes. “Si dediquen massa temps a les pantalles vol dir que el prenen de l’estudi, les activitats d’oci, el descans, la família i les amistats, la lectura, la higiene i l’alimentació…, qüestions molt importants per al seu desenvolupament”, adverteix el psicòleg sanitari David Cortejoso.
- Autoestima minada. Aquest treball no sempre és reconegut i pot ser que no es compleixin els objectius desitjats. “No se’ls pot vendre la idea que és senzill ser un youtuber d’èxit, amb moltíssims seguidors i a sobre guanyant bastant diners. Molt sovint no aconsegueixen els resultats esperats i/o poden tenir comentaris negatius, i això acaba afectant l’autoestima amb repercussions per al seu desenvolupament i maduració. Han d’aprendre a centrar l’autoestima en la valoració pròpia, no en la dels altres”, assegura el psicòleg.
No tot a Internet és sinònim de perill. Dissenyar un projecte en línia també té avantatges.
- Aprenentatge continu. Per a ser youtuber cal tenir certes habilitats tecnològiques, que “al món on ens movem actualment venen molt bé per a gairebé tot”, apunta Cortejoso. Però no només s’aprèn a editar vídeos, controlar l’àudio, preparar les presentacions i, per descomptat, els continguts, sinó també a desenvolupar aptituds com el llenguatge o els idiomes. Creativitat, organització i responsabilitat són altres valors que s’adquireixen.
- Autoestima reforçada. “Un youtuber obre la seva intimitat al món, per la qual cosa solen ser persones amb una bona base d’extroversió, que al seu torn es retroalimenta amb els enregistraments dels vídeos i amb la interacció del seu públic i seguidors”, assenyala el psicòleg. L’autoestima, per tant, es veu reforçada.
- Més comunicació. Exercir de youtuber facilita la comunicació amb altres persones i el sorgiment de relacions que no han d’estar intermediades per la xarxa. “De vegades, els contactes esdevenen amistats cara a cara”, valora l’expert.
- Monetització del canal. S’ho prenen com un joc, però, en realitat, els nens poden veure la seva activitat com una feina, encara que no de manera oficial, perquè per llei no poden treballar fins a 16 anys. Per aquest motiu, si monetitzen el canal i deixen que s’hi afegeixi publicitat, hi ha ingressos econòmics que hauran de gestionar els pares. “Segons les quantitats que aconsegueixin, cal tributar els guanys. S’hauran de donar d’alta a autònoms i declarar els ingressos”, recorda Jorge Campanillas.
L'EXPERT
Els menors tenen idealitzats els “youtubers”. Els troben divertits i s’han convertit en un amic més disponible quan volen i a l’abast d’un clic. Però se’ls ven la idea que és una professió divertida, reconeguda i d’èxit amb la qual es poden guanyar diners. Imaginem que et diuen que pots exercir una professió des de casa teva, fent coses divertides, com ara revisions dels teus videojocs favorits i que, a sobre, tindràs una pila de seguidors que lloaran tot el que gravis i diguis i que et pagaran molt bé per això… El problema és que sempre no és així.
Quan no tenen l’edat legal i menteixen per donar-s’hi d’alta, i quan el menor no és prou madur o responsable. Ha d’haver-hi una tutela i un acompanyament dels responsables del menor quan comença aquesta marxa, perquè li ensenyin què pot compartir a Internet i què no, quines actituds i quin llenguatge són els adequats, què han d’evitar, etc. Cal que els pares s’impliquin i que acompanyin el menor. Internet és un camp nou en el qual també cal educar els fills.
Com que és una activitat molt demanada pels joves és normal que hi hagi tallers, campaments, acadèmies, tutorials o llibres que t’ensenyin a ser youtuber. Està bé si és per a ensenyar-te a crear continguts i canals de qualitat, millorar l’enregistrament i l’edició dels vídeos, gestionar comentaris i subscriptors, etc. Però vendre’ls la idea que aquesta dedicació és una professió de futur, d’èxit i senzilla pot ser perjudicial.
En primer lloc, que esbrinin les motivacions dels seus fills per a tenir un canal. Obrir-lo per a guanyar diners o tenir bona autoestima no sol ser el més recomanable perquè, per desgràcia, els resultats poden no ser el que esperen, i això els pot afectar. En segon lloc, que s’hi impliquin. Que aprenguin el que és Youtube i com interactuen els menors amb aquesta eina; que la facin servir. Només si mostrem interès als nostres fills per aquelles qüestions que a ells els interessen, s’obriran i confiaran en nosaltres. I si la proposta és seriosa i els motius vàlids, per què no els hem d’ajudar?
Operat per l’Institut Nacional de Ciberseguretat (INCIBE), Internet Segura for Kids (IS4K) és un equip dedicat a promoure a Espanya l’ús segur i responsable d’Internet entre els més petits i els seus entorns de referència. Cristina Gutiérrez, que forma part d’aquest equip, reconeix que els pares els demanen orientació sobre com han de tractar amb els fills la seva presència activa a Youtube.
Entre les recomanacions que els transmeten hi ha conèixer les opcions de privadesa i seguretat de la plataforma (per exemple, quina informació han de mostrar o amb qui han de compartir els vídeos), sense oblidar la mediació parental per a acompanyar i guiar els menors. Es tracta d'”adaptar les pautes que proporcionem a la realitat de cada casa i valorar cada cas per a ajustar i prevenir aspectes com la sobreexposició, el consum excessiu o inapropiat de vídeos, la sexualització o una empremta digital (el rastre que deixem quan naveguem per Internet) distorsionada; promoure una relació saludable en les plataformes en línia, incloent-hi els aspectes de bones maneres i reputació en línia”. També recorden que aconseguir-ho depèn en gran manera de la implicació dels progenitors, aplicant la mediació parental activa, posant-se al dia sobre els riscos principals i els mecanismes al seu abast, com la Línia d’Ajuda d’IS4K (900 116 117), i actuant com a model a seguir pels fills.
Sostenen que és molt important abordar amb els menors com influeix en la seva privacitat el que expliquen als seus vídeos; és a dir, les motivacions que els porten a compartir imatges d’ells mateixos i els conflictes que poden implicar. “Reflexionar sobre com volen que els vegin els altres i visualitzar aquesta activitat com un puzle d’ells mateixos els ajudarà a construir una bona identitat i reputació digitals. Si a això sumem no compartir detalls íntims que els puguin identificar de cara a estranys, com ara el compliment dels aspectes normatius, els proporcionarem una experiència amb la màxima seguretat possible i sense renunciar a aquestes possibilitats”, comenta Gutiérrez.
SI PUGES VÍDEOS, SEMPRE AMB ELS PARES. Pot ser que el funcionament de l'ordinador no tingui secrets per a tu. Però per a ser "youtuber" no només cal saber tecnologia. Abans de penjar els teus vídeos a Internet, pensa bé el que vols explicar als altres i recolza't en la teva família, ells són els qui t'han d'acompanyar al llarg de tot el procés.
- Per què vols ser “youtuber”? De què vols parlar als teus vídeos? Dels llibres que llegeixes, de videojocs, dels llocs que visites… Explica-ho als pares per veure com es poden abordar aquests continguts sense que t’afecti negativament a tu o als altres.
- Proveeix-te de l’equip bàsic: ordinador amb connexió a Internet, càmera de vídeo i/o telèfon mòbil.
- Obre un compte a Google. Recorda que, si tens menys de 14 anys, necessites el consentiment dels teus tutors per a fer-ho.
- Decideix amb la família qui voleu que vegi els vídeos que pujaràs: amics o família, subscriptors del canal o qualsevol persona. Ocult, privat i obert són les tres configuracions possibles.
- Un curt, un videoclip, un videoblog o una enquesta són diferents formes de presentar un vídeo, però totes necessiten temps. Calcula quant de temps lliure tens per a fer-ho sense presses, però sense descurar les amistats, els estudis, la família o l’esport. Demana sempre ajuda o, almenys, l’opinió dels pares.
- Tingues en compte que, encara que Internet està ple d’imatges i música, no totes les fotos o melodies es poden fer servir gratis. Demana als pares que t’ajudin a saber quins continguts tenen “copyright” i com s’han d’utilitzar.
- Fes el guió del vídeo, defineix què s’ha de filmar i com, grava els plans, edita el vídeo i puja’l. Tu sol? No, sempre amb la supervisió i l’ajuda d’un adult.
- Deixa que la mare o el pare gestionin els comentaris que generen els teus vídeos. Aprèn a acceptar les crítiques i no te les prenguis gaire seriosament. És normal que no a tothom li agradi el que fas.