La informació nutricional dona la cara
L’etiquetatge té un paper clau a l’hora de decidir si hem de posar un producte al cistell o no. Però entendre la informació nutricional escrita en els envasos encara planteja un rosari de dubtes als consumidors. Per a facilitar la lectura d’aquesta terminologia impossible, en lletra no sempre llegible i xifres que maregen al revers dels productes, Eroski va incorporar fa 11 anys el seu propi semàfor nutricional, un sistema que permet conèixer la quantitat de calories, sucres, greix, greix saturat i sal que aporta la ració d’un producte amb una ullada.
Ara, la cooperativa també serà pionera a adaptar Nutri-Score a Espanya, una nova manera de comunicar el contingut dels nutrients basat en cinc colors i cinc lletres, que a més no implica girar l’envàs. Nutri-Score, una barreja entre el semàfor i les qualificacions escolars amb lletres, és una modalitat completa i senzilla per la qual el Govern espanyol s’ha decantat per a l’etiquetatge. Arriba amb l’objectiu de reduir el consum d’aliments amb alt contingut en greix saturat, sucre o sal, i facilita l’elecció més saludable amb una simple ullada.
La Unió Europea va iniciar el 2018 un procés amb fabricants i autoritats sanitàries per a dissenyar una nova normativa encaminada a frenar l’obesitat mitjançant el consum alimentari. En aquest marc, que entrarà en vigor a partir de l’abril de 2020, una mesura principal apunta que les etiquetes frontals dels productes informin de manera clara i senzilla sobre les propietats nutricionals. Fins llavors, fabricants i governs poden apostar pel sistema que considerin més apropiat per a fer proves que facilitin dades a Brussel·les.
Encara que la informació nutricional obligatòria està harmonitzada a escala comunitari, falta que la voluntària també ho estigui. A Espanya no hi ha un model d’etiquetatge frontal unificat, encara que des de fa més d’una dècada hi ha algunes iniciatives particulars, com el semàfor nutricional, aplicat per Eroski des de fa 11 anys. A Europa coexisteixen diferents FOP (etiquetatge frontal, en les sigles en anglès) com a sistemes o formes gràfiques de presentació, adoptades per diversos països amb diferents criteris i sense una base harmonitzada, amb el resultat de trobar aliments semblants en el mercat europeu, però amb diferents etiquetatges i diferents valoracions. Tot això deriva en incoherències nutricionals o de salut que generen confusió.
Les opcions d’etiquetatge alimentari que operen a Europa, d’aplicació voluntària en tots els casos, es reparteixen en dos grans grups: les etiquetes que esquematitzen l’aportació nutricional i les que assenyalen exclusivament els productes preferibles dins d’una mateixa gamma. En el primer es troba el genèric aconsellat per la Unió Europea, que representa la informació per cada 100 grams de producte i el percentatge sobre la Ingesta de Referència (IR), una forma que comparteixen tant el Regne Unit, que recorre al codi de colors del semàfor (en el qual el vermell és el pitjor nivell), com Itàlia, a través de la representació d’una pila.
Entre els països que aposten per donar rellevància als ingredients s’enumeren Suècia i Dinamarca, que representen amb un forat del pany de color verd l’opció més saludable dins d’una categoria alimentària, i amb un forat del pany negre la resta; França i Bèlgica, amb l’assignació d’una lletra i un color en funció de la qualitat nutricional dels components (Nutri-Score), en curs d’aplicar-se a Portugal; Finlàndia, a través d’un cor que indica que el producte és baix en sal i greixos i, per tant, cardiosaludable; i els Països Baixos, que atorguen un logotip verd als productes saludables en el marc d’una mateixa gamma alimentària com a diferenciació de la resta, que porten un logotip blau.
Introduir una nova mesura que ajudi a triar productes processats més saludables no implica afegir més informació nutricional, sinó facilitar la comprensió de la que ja hi ha. A Espanya, les etiquetes dels productes alimentaris han d’incloure, de manera clara, llegible i en castellà, la denominació, els ingredients -ordenats segons la quantitat-, les substàncies causants d’al·lèrgies o d’intoleràncies, la quantitat neta -en litres o grams-, les dates de consum preferent i de caducitat, i les condicions especials de conservació i d’utilització. També el nom i la direcció de l’empresa alimentària, el lloc de procedència o les instruccions d’ús. Després de la nova normativa, en vigor des de finals de 2016, les etiquetes alimentàries han de seguir, a més, nous requisits. Entre aquests, figuren:
- Redactar els textos amb lletra més gran i llegible (un mínim d’1,2 mm d’alçada en envasos grans i 0,9 en els petits).
- Destacar els al·lèrgens en la llista d’ingredients dels productes envasats amb una tipografia diferenciada, a més d’indicar-los en els aliments sense envasar o que s’envasen en el punt de venda.
- Reflectir el país d’origen de la carn fresca de porc, bestiar oví, cabrum i aviram, a més de la fresca de bestiar boví, fruites i verdures, mel i oli d’oliva.
- Designar “olis vegetals” o “greixos vegetals” juntament amb la indicació de l’origen vegetal específic.
- Si un producte no és el que aparenta, com les barretes de cranc, cal aclarir-ho en l’envàs i en l’etiqueta.
- Diferenciar entre “congelat” (obligatori per a la carn, productes carnis i pesca no transformada), i “descongelat” (per als que s’han descongelat abans de posar-los a la venda i que no es podran tornar a congelar).
- Substituir la paraula “sodi” per “sal”.
- Informació relativa al valor energètic”’ i al contingut en determinats nutrients.
El logotip alternatiu, en espera
Un logotip alternatiu a Nutri-Score que han proposat recentment cinc grans multinacionals de l’alimentació com Coca-Cola, Mondelez, Nestlé, Pepsico i Unilever correspon al codi tricolor verd-taronja-vermell de l’Etiqueta Nutricional Evolucionada (ENL). Es tracta d’una versió del semàfor múltiple britànic amb números, percentatges i colors per a mesurar la qualitat de quatre nutrients -greixos, greixos saturats, sucres i sal- aplicada a 11 categories: cereals, pastissos, formatge, xocolata, gelats, margarina, maionesa, aperitius salats, dolços i llaminadures, melmelades i galetes dolces.
Tot i l’avanç que suposa, aquesta modalitat aixeca suspicàcies. Així, amb l’ENL, lluiran molts menys colors vermells que en el semàfor nutricional utilitzat al Regne Unit. Fins i tot en un mateix producte, els colors vermells seran diferents segons el sistema utilitzat. Per exemple, un paquet de galetes salades passaria de tenir dos punts vermells amb l’etiquetatge tradicional a cap punt vermell amb el sistema presentat per les multinacionals alimentàries. O una crema de xocolata i avellanes per a untar, que té tres punts vermells amb el semàfor convencional, a partir del nou etiquetatge desapareixerien, i faria percebre el producte com més saludable.
Unes diferències que s’expliquen per les maneres de calcular els valors nutricionals. El logotip impulsat per les multinacionals pren com a base una porció, i no els habituals 100 grams, amb l’argument que els canvis significatius en cada país no s’observen sobre la quantitat que s’ingereix en cada porció, sinó per la freqüència amb què es menja un producte. Aquesta noció ha estat discutida per nutricionistes, empreses i organitzacions de consumidors per la manca d’estandardització científica i de regulació oficial de les racions, la qual cosa podria obrir la porta a possibles manipulacions i reduir, per exemple, la mida de la ració per a minimitzar-ne els defectes i beneficiar-se d’un color més favorable.
Encara que es preveia que aparegués en els lineals de manera gradual a final de 2018, l’oposició ha empès les cinc companyies a deixar en suspens la implantació de l’ENL per als productes d’alimentació, encara que no en el cas de les begudes, on no aplica el sistema de porcions menors a 100 ml, a l’espera que la UE estableixi un sistema comú d’etiquetatge interpretatiu frontal i una mida harmonitzada de porció.
En comparació, Nutri-Score, el sistema d’etiquetatge frontal oficial a França des de 2017 i a Bèlgica des de l’agost de 2018, proporciona un únic color per a reflectir la qualitat nutricional global de l’aliment. Per la seva efectivitat, aquesta modalitat gal·la, avalada per l’evidència científica, compta amb el suport dels col·legis de dietistes-nutricionistes espanyols i per l’Oficina Europea de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Un estudi recent elaborat en 12 Estats va demostrar que en tots els països, i particularment a Espanya, Nutri-Score és el logotip que ajuda millor els consumidors a classificar els aliments d’acord amb les seves qualitats nutricionals.
L’etiquetatge frontal dels aliments parteix de la necessitat d’implementar mesures fermes per a orientar l’elecció dels consumidors cap a aliments d’una qualitat nutricional més bona, a més d’incitar els industrials a millorar la seva oferta. S’espera que la Comissió Europea presenti al Parlament Europeu i al Consell un informe sobre l’ús de formes addicionals d’expressió i presentació, i sobre els seus efectes en el mercat interior i la conveniència d’una harmonització més gran a començament de 2019. Això determinaria quin sistema d’informació nutricional acabarà recomanant-se als països membres. El més probable és que es deixi triar als Estats, com ha passat a França i a Bèlgica.
Des del 2007, Eroski aplica de manera voluntària el seu propi semàfor nutricional, un sistema basat en colors que permet conèixer amb una simple ullada la quantitat de calories, sucres, greix total, greix saturat i sal que aporta la ració ordinària d’un producte. Conviurà amb el nou Nutri-Score.
Així funciona el nou sistema
Cinc colors i cinc lletres. També anomenat logotip 5 colors o 5C, Nutri-Score consisteix en un semàfor de cinc colors: verd, verd clar, groc, taronja i taronja fosc. Els productes que ressaltin el verd seran els de millor composició nutricional, i els taronges foscos, els menys saludables. Per a definir el color, el sistema atén aspectes com el contingut en sucres, greixos saturats, sal, calories o proteïnes dels aliments i classifica els productes alimentaris en cinc categories de qualitat nutricional, A, B, C, D i E (5 colors), representades en forma d’una cadena d’ovals. El cercle més gran és el que indicarà la qualitat nutricional global del producte en qüestió.
Avantatge. Per al càlcul de Nutri-Score només es necessiten els elements que conté l’etiquetatge alimentari obligatori que marca el Reglament Europeu d’Informació dels Consumidors (INCO). Aquest sistema es basa en l’atribució de punts en funció de la composició nutricional per 100 g del producte. Lletres i colors s’assignen segons un algorisme matemàtic que atribueix diferent puntuació als aliments en funció de la seva composició nutricional per 100 grams o 100 ml de producte. Aquest model considera elements nutricionalment desfavorables les calories, els sucres simples, els greixos saturats i el sodi (la sal). Aquests resten. D’altra banda, elements nutricionalment favorables, que sumin, són les proteïnes i la fibra, així com el contingut de fruita, verdura, llegums i fruita seca.
Amb més d’un ingredient. Introduir a Espanya un sistema d’etiquetatge basat en recomanacions nutricionals de França, amb hàbits de consum i de dieta i unes necessitats diferents de la nostra, pot plantejar dubtes com el fet que l’oli d’oliva obtingui una qualificació, per la seva composició en matèria grassa, pitjor que les begudes carbonatades. Aquest mètode s’implantarà exclusivament per a aliments amb més d’un ingredient en la seva composició, per la qual cosa productes com la mel, els ous, l’oli o la llet no l’hauran d’aplicar. L’aplicació de Nutri-Score encara no té data a Espanya, encara que serà de caràcter voluntari i estarà adaptat a la dieta mediterrània.
- Unió Europea. L’etiquetatge genèric que recomana la UE representa la informació per cada 100 g i el percentatge sobre la quantitat diària recomanada.
- Suècia i Dinamarca. Donen rellevància als ingredients, representen amb un forat de pany verd l’opció més saludable i amb un negre la resta.
- Portugal i el Regne Unit. Fan servir un semàfor en el qual el vermell suposa el pitjor nivell. Ofereixen informació sobre el valor energètic, el contingut total en greix, greix saturat, sucre i sal per cada 100 ml o g.
- Finlàndia. L’Associació del Cor del país atorga aquest logotip a restaurants i empreses de càtering. Està pensat per a menjar saludable fora de casa.
- Itàlia. Aquestes piles indiquen la quantitat mitjana de greixos, greixos saturats, sucres i sal en els aliments, i tenen com a referència la porció.
- Països Baixos. Des de 2006, compten amb el logotip Ik Kies Bewust o Choices, i el seu objectiu és fer que l’opció saludable sigui la més fàcil d’identificar.