Costa més comprar en rosa?
Les dones cobren a Espanya un 30 % menys que els homes i suporten una major precarietat laboral. En canvi, si ets una d’elles i fas compres, segurament hauràs pagat de més per alguns productes sense saber-ho. Maquinetes d’afaitar, raspalls de dents, patins, auriculars, rellotges, perfums o desodorants tenen de vegades un preu diferent en funció del públic al qual van dirigits: solen ser més cars quan estan dissenyats per a elles. Parlem de l’impost o taxa rosa, un sobrecost que s’aplica als productes o serveis orientats al sector femení (mitjançant l’envàs, la descripció, el color o el nom), encara que no presentin diferències substancials amb els equivalents masculins o genèrics corresponents.
La taxa rosa descriu com alguns productes són més cars que d’altres, simplement per una qüestió de gènere. El concepte existeix des de la dècada dels 90, però ha guanyat notorietat internacional els últims anys. Avui es tracta d’un tema de debat polític i social en països com l’Argentina, França o els Estats Units on, a més, s’ha documentat i investigat. A l’Argentina, per exemple, la dada més recent es desprèn d’un informe presentat el 2018 al Palau Legislatiu del Congrés de la Nació. El document, elaborat per una consultora independent, recull que les dones paguen fins a un 30 % més quan compren la versió femenina d’alguns articles, incloent-hi medicaments com l’ibuprofèn, del qual marques com Actron en comercialitzen dues versions.
Als Estats Units, una recerca duta a terme a Nova York pel Departament d’Assumptes del Consumidor el 2015 va revelar que les dones gasten de mitjana un 7 % més que els homes pels mateixos productes. L’estudi va registrar una diferència de preu de fins a un 42 % entre els articles dirigits als dos gèneres. Els d’elles van resultar ser els més cars; tant que, a penes un any després, la revista “Forbes” va publicar un reportatge extens sobre aquest tema i va quantificar la bretxa de despesa en 1.230 euros anuals. Més a prop, a França, el col·lectiu feminista Georgette Sand -un dels més importants del país, format per dones i homes- va decidir fer la prova i aplegar dades en una cadena de supermercats. Després de trobar que hi havia diferències de preus notòries en funció del públic al qual anaven destinats els productes, va recollir signatures perquè l’Estat investigués l’abast d’aquesta taxa rosa. Com a resultat, el Parlament francès va publicar el 2015 l’estudi “Diferències en el preu de certs béns i serveis per gènere”.
Espanya: la "necessitat" d'adquirir cremes
Però, què passa a Espanya? La taxa rosa existeix o és una llegenda urbana? Després de comparar els preus de set marques i quatre distribuïdors, Facua-Consumidores en Acción va denunciar al març de 2018 que les maquinetes d’afaitar per a dones eren idèntiques a la resta, però un 171 % més cares. “Per a reforçar el missatge enganyós que les maquinetes de color rosa estan destinades a les dones, hi ha marques que incideixen que les seves versions en blau o gris estan dirigides exclusivament al públic masculí, amb denominacions comercials que inclouen les paraules home o men, en anglès”, adverteix.
També a Espanya, un estudi sobre centenars de productes elaborat el 2016 pel comparador de preus online Idealo va concloure que les dones pagaven un 7 % més que els homes per les fragàncies i per les sabates, i un 24 % més pels rellotges. Malgrat això, la tendència no és tan clara. Segons el portal Tiendeo, que va comparar els preus de 800 catàlegs, les dones paguen al nostre país un 10 % més per perfumeria i bellesa, però els homes desemborsen un 23 % més que elles per la moda. No som davant d’un fenomen evident ni fàcil de retratar.
Hi ha poques dades fiables i, les que hi ha, es troben escampades. Aquesta va ser la raó que va empènyer tres investigadors de la Universitat Complutense de Madrid a estudiar el fenomen amb rigor acadèmic. Els doctors Gema Martínez-Navarro, Diana Gavilán i Roberto Manzano van fer una anàlisi comparativa amb una mostra de 1.504 articles de cura personal (com ara desodorants o xampús) que van obtenir en sis cadenes de distribució del nostre país. Les conclusions de l’estudi, publicat el 2018, es podrien resumir així: l’existència de la taxa rosa no és significativa a Espanya; en canvi, sí que es pot demostrar una enorme diversificació de l’oferta de productes dirigits a les dones. Quan es tracta del públic femení, hi ha més quantitat i varietat de productes a la venda. En concret, un 40 % més.
La investigadora Diana Gavilán, especialista en màrqueting experiencial, professora i coautora del treball, adverteix que l’equip va analitzar només una categoria d’articles (els de cura personal) i que, per tant, els resultats “no es poden extrapolar com una veritat científica a la resta de les categories” (com ara joguines, per exemple). Tot i això, afegeix que aquests resultats sí que “ens orienten sobre el que pot passar en el mercat”. Des del seu punt de vista, assistim a un canvi de model. Avui, la discussió no només passa per si es paga més o no per la versió femenina d’un article, sinó per la quantitat aclaparadora de productes que es dirigeixen exclusivament a les dones. “No es tracta de discriminació de gènere basada en el preu, sinó de discriminació basada en l’oferta per gènere”, postil·la Gavilán.
Per a la investigadora, aquesta és la troballa més interessant de l’estudi, perquè suggereix que potser cal redefinir el problema. Un problema al qual han posat nom, pressupost rosa, i que no només té a veure amb una despesa de diners. “En l’estudi vam veure que allò representatiu no era pagar més pel mateix; el que nosaltres observem és que et gastes més perquè compres més, i això, en el sector cosmètic, va associat a ser dona”, aclareix. Xampús per a un tipus de cabell o un altre, condicionadors per a rínxols, màscares, olis per a les puntes… La sobreoferta i la diversificació de productes és un estímul per a comprar més. I, en aquest punt, Gavilán fa una observació crucial: “El problema no consisteix tant en el fet que hi hagi molta oferta per a les dones, perquè està molt bé cuidar-se; el problema és que només t’hagis de cuidar pel fet de ser dona”.
L’estudi que va publicar el Parlament francès després dels reclams del col·lectiu Georgette Sand se situa en la mateixa línia que la recerca espanyola. Després d’analitzar maquinetes d’afaitar o desodorants no va aconseguir provar el fenomen global de l’impost rosa, però sí que el preu pot ser desfavorable per a les dones o per als homes depenent del producte que s’abordi. Amb tot, va determinar que la segmentació del mercat en productes per gènere origina un cost addicional perquè fomenta la compra de diversos productes o perquè n’eleva els preus.
L’associació Georgette Sand no està del tot conforme amb el resultat. Si bé reconeix que és un primer pas per a abordar el tema, apunta que l’impost rosa existeix “fins i tot si no és sistemàtic”. Sophie Janinet, membre d’aquest col·lectiu, posa un exemple concret dels molts que van trobar en el seu treball de camp: “En les cremes antiarrugues detectem una diferència de preu de 50 euros per litre”, explica. “Quan comencem a denunciar la comercialització sexuada, un dels arguments en la nostra contra va ser el cost de producció. En teoria, un article elaborat en quantitats més petites o amb ingredients més específics hauria de costar més, però l’exemple de la crema antiarrugues rebutja aquests dos arguments: les dones consumeixen molt més que els homes i els ingredients són els mateixos”, indica.
A Espanya, Tiendeo, que també va concloure que els productes de perfumeria i bellesa femenins eren més cars que les seves versions masculines, va detectar la bretxa de gènere més gran en els productes facials. Les cremes hidratants de cara per a dones, segons les dades que va recaptar aquest portal, costen fins a un 89 % més que les dels homes. Taxa rosa, pressupost rosa… Com explica la doctora Diana Gavilán, aquests fenòmens “existeixen perquè, en la nostra societat, la idea que les dones han d’estar maques i cuidar-se continua tenint molta força. Es continua reproduint als mitjans i en tot l’entorn”. Per aquesta raó, Sophie Janinet considera que part de la solució passa pel fet que elles prenguin consciència del biaix que hi ha als lineals. “Una de les assignatures pendents que tenim és canviar de mentalitat en termes de consum”, recorda. “Si el màrqueting de gènere no fos rendible, no existiria”.
Els productes d’higiene femenina ja es consideren a Espanya béns de primera necessitat. Així ho va proclamar el Govern el mes d’octubre passat, quan va anunciar que compreses i tampons passaven de tenir un 10 % d’IVA, com els balnearis, els taxis o el caviar, a un 4 %, com el pa, la llet, la fruita o els llegums. “Es tracta de no gravar les dones amb un impost afegit pel simple fet de ser dones”, va indicar la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero. El nostre país se suma així a d’altres que ja aplicaven l’IVA reduït, com França, Anglaterra i Colòmbia, i es desmarca d’uns altres, com Hongria, Grècia o Alemanya, on aquest tipus d’articles es taxa al 27 %, al 24 % i al 19 %, respectivament. Malgrat això, el nou percentatge reduït encara queda lluny de les mesures adoptades al Canadà, Irlanda, Kenya i part dels Estats Units, on els productes d’higiene femenina tenen exempció d’impostos. A Espanya, només les dones canàries es beneficien d’aquesta situació. L’1 de gener de 2018 van deixar de pagar impostos indirectes per la compra de compreses, tampons o copes menstruals, gràcies a l’autonomia fiscal de què gaudeix aquesta comunitat.
L'experta
La nostra recerca analitza productes de cura personal i, encara que ens orienta sobre el que pot passar al mercat, els resultats no es poden extrapolar com una veritat científica a la resta de les categories. D’altra banda, trobar un article amb sobrepreu en una versió rosa tampoc no prova que sigui una pràctica estesa en totes les empreses. Cal ser precisos amb les troballes.
No m’atreveixo a pronunciar-me sobre altres llocs. Hem vist recerques dels Estats Units o de França, en les quals es provava una presència molt significativa de la taxa rosa, però no es tractava d’estudis acadèmics i estaven fets fa uns anys. La meva impressió és que les empreses són sensibles al que preocupa al consumidor. El seu objectiu és vendre, i molestant no es ven.
No disposem d’aquestes dades, per la qual cosa no podem afirmar res en aquest sentit. Aquesta informació seria interessant i formaria part d’un altre treball, encara que dubto que fos viable perquè no és pública i les empreses no la donen.
Efectivament, el més interessant del treball i on cal posar el focus és en la sobreoferta dirigida a la dona. En l’article es recullen en una taula aquestes diferències, però en general la dona rep una sobreoferta del 40 %.
És un estímul. No només perquè hi ha més tipus de xampús, sinó perquè a més d’això tens un suavitzant, una màscara, un oli per a les puntes… L’oferta estimula un major consum.
Quan arribes a un lineal de cosmètica pots veure només gel i xampú, o enfrontar-te a una oferta molt diversificada, que permet un consum més a mida. En màrqueting, el més habitual és que es diversifiqui l’oferta a mesura que un mercat va madurant, ja que els consumidors es fan més experts i tenen més clar el que volen. A Espanya, cuidar-se encara té un significat associat a la dona.
Seguint l’estil del nom taxa rosa, que al·ludeix a la discriminació de preus per a les dones, hem anomenat pressupost rosa el fenomen que hem observat: una despesa més gran derivada de comprar més, la qual cosa en el sector cosmètic va associat a ser dona.
El plàstic rosa és més car de produir?
A l’Europa del segle XV, només els reis, els cardenals i els poderosos podien vestir-se de vermell. Quan els tints s’elaboraven a partir de pigments naturals, aquest color era un dels més difícils d’aconseguir, ja que per a obtenir-lo es necessitaven plantes que creixien en regions humides de muntanya o cossos deshidratats d’insectes femella determinats, com les cotxinilles. La diferència de preu entre els teixits carmesí i la resta estava en aquell temps més que justificada. Però, què passa avui? Fa temps que les fàbriques, la producció en cadena i els tints sintètics han abaratit i han democratitzat la creació de tots els colors. Tot i així, preval un dubte: en aquest nou context industrial, continua sent més car fabricar productes roses?
“Fins on jo sé, no”, respon Ignacio Gil, professor d’Ergonomia en el Grau d’Enginyeria Industrial i Desenvolupament de Producte de la Universitat de Saragossa. “Pot haver-hi diferències de preu substancials a causa de textures o acabats, com ara relleus, cromats o metal·litzats, però no pel que fa als tons”, indica. De manera similar opina Antonio de Molina Rodríguez, responsable d’enginyeria de l’empresa Plastipak i membre del Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Madrid. “A priori no hi hauria arguments que poguessin explicar un sobrecost de preu entre dos objectes amb funcionalitats idèntiques i colors diferents, tret que fer-ne servir un d’aquests impliqués fer un canvi d’additius en la producció habitual o es fabriqués diferent volum d’unitats”, assenyala.
Per a il·lustrar-ho, posa l’exemple dels tubs de plàstic amb els quals es dissenyen les ampolles d’aigua Solán de Cabras. Habitualment es produeixen en blau de forma massiva, però periòdicament es necessiten en rosa per a campanyes puntuals de publicitat i màrqueting. “Això implica canviar la producció per a introduir un colorant menys comú, i per tant més car, així com minves associades a la generació de recursos humans o al restabliment de la producció estàndard”, descriu, recordant que el procés pot ser invers i encarir un article blau en lloc d’un de rosa.
Per la seva banda, Gil recorda que, abans de pronunciar-se, convé assegurar-se que comparem objectes exactament iguals. “Que una maquineta d’afaitar valgui més o menys si va destinada a dones o a homes es pot deure al fet que el tipus de peces que necessita cadascuna sigui diferent”, aventura. Malgrat això, recomana prudència: “Els motius pels quals el preu de diferents models d’un mateix producte pot fluctuar en el mercat són variats (criteris de màrqueting, acceptació, estoc, reducció d’oferta…), per la qual cosa és difícil extreure conclusions rotundes”.
La taxa rosa descriu com, davant de dos productes iguals, els que estan destinats a nenes i dones es comercialitzen a un preu més alt que els que es dirigeixen a nens i homes. Les dades més recents recollides al nostre país suggereixen que no existeix una diferència tan significativa o sistemàtica per a afirmar que hi hagi un impost d’aquestes característiques. Tot i això, el fet que la pràctica estigui poc estesa a Espanya no vol dir que no existeixi. Una anàlisi feta en establiments comercials i els seus webs la tardor de 2018 per a l’elaboració d’aquest reportatge va revelar que sí que hi ha diferències de preu que responen al concepte taxa rosa.
No obstant això, i com apunten les recerques acadèmiques, es va constatar que aquests casos no són tan nombrosos ni tan senzills de trobar com podria semblar: unes vegades, perquè els articles per a homes i dones no estan junts al mateix lineal; d’altres, perquè costa trobar productes idèntics perquè la comparació sigui justa. En alguns casos presenten diferències de disseny lleugeres o canvia el país de fabricació. També hi ha productes infantils iguals però amb personatges de ficció de firmes diferents, que podrien cobrar pel seu ús patents més barates o més cares al fabricant. O exemples d’articles blaus que costen més, sobretot en moda.
Es complicat sentenciar quan altres causes podrien explicar la diferència de preu més enllà del color de l’objecte o del gènere dels seus compradors potencials. Amb tot, hi ha exemples que escapen d’aquestes justificacions. Hem trobat productes que compleixen la taxa rosa en un establiment, però no ho fan en un altre (a Carrefour, el raspall de dents elèctric Phillips és gairebé 12 € més car en la versió rosa, mentre que a Media Markt es venen al mateix preu en rosa i en negre). Això dificulta determinar qui o com decideix aquesta diferència de preu.
Alguns exemples a peu de lineal
- Tenda groga poblat indi Miyo de rebaixes (abans 29,95 €): 15 €
- Tenda rosa amb decoració princeses Miyo de rebaixes (abans 59,95 €): 30 €
- Bicicleta Els venjadors Marvel 20″ Toim: 154 €
- Bicicleta Frozen, el Regne de Gel Disney 20″ Toim: 155 €
- Disfressa Nen Esquelet Fluorescent, que brilla en la foscor. 7-8 anys Talla L: 13,99 €
- Disfressa Nena Esquelet amb transparències, faldilla i cinturó rosa. 7-8 anys Talla L: 16,99 €
- Patins Roller Skates Saica blaus, de rebaixes (abans 54,99 €): 30,97 €
- Patins Roller Skates Saica rosa de rebaixes (abans 54,97 €): 39,99 €
- Patins en línia Avigo, blaus, de rebaixes (abans 39,99 €): 20,00 €
- Patins en línia Avigo, rosa, de rebaixes (sense rebaixa disponible) : 40,00 €
- Biberó blau amb Ansa Pack 240 ml Softflex Natural Sipper, marca Nûby: 34,98 €
- Biberó rosa amb Ansa Pack 240 ml Softflex Natural Sipper, marca Nûby: 37,92 €
- Ratolí d’ordinador, blau. Approx Usb Optical Mouse Light Blue V2: 3,18 €
- Ratolí d’ordinador, vermell. Approx Usb Optical Mouse Red V2: 3,69 €
- Smartwatch-Samsung Galaxy Watch, 42 mm, 1.2″, 768 MB, 4GB, Bluetooth. Color negre: 289 €
- Smartwatch-Samsung Galaxy Watch, 42 mm, 1.2″, 768 MB, 4GB, Bluetooth. Color rosa: 305 €
- Perfum Tommy Hilfiger Tommy, 100 ml, de rebaixes (abans 40,95 €): 26,95€
- Perfum Tommy Hilfiger Tommy girl (per a noia), 100 ml: de rebaixes (abans 40,95 €): 29,95 €
- Aire de Sevilla Eau de toilette masculina Classic, 150 ml (61,93 €/litre): 9,29 €
- Aire de Sevilla Eau de toilette for Woman (per a dona), 150 ml (63 €/litre): 9,45 €
- Estoig Home Agua Fresca Extreme d’Adolfo Domínguez. Perfums 120 ml: 32,95 €
- Estotjos Agua Fresca de Rosas Blancas d’Adolfo Domínguez. Perfums 120 ml: 34,95 €
- Benetton Go Far eau de toilette natural masculina esprai, 100 ml (153,50 €/litre): 15,35 €
- Benetton Live Free eau de toilette natural femenina esprai, 50 ml (317 €/litre): 15,85 €
- Bustamante Muy Mío eau de toilete natural masculina esprai, negre, 100 ml: 6,45€
- Bustamante Muy Mía eau de toilete natural femenina esprai, rosa, 100 ml: 7,05€
- Raspall Dental Philips HX9352/04, negre: 170,51 €
- Raspall Dental Philips HX9362/67, rosa: 182,20 €
- Raspalls de dents Oral-B Vitality 100 CrossAction, 2D, temporitzador, negre: 22,99 €
- Raspall de dents Oral-B Vitality 100 CrossAction 2D, temporitzador, rosa: 25,99 €
- Veckia maquineta per a depilar d’un sol ús basculant 3 fulles amb vitamina E i àloe vera bossa blava, 4 unitats: 2,05 €
- Veckia maquineta per a depilar d’un sol ús 3 fulles amb vitamina E i àloe vera blíster rosa, 4 unitats: 2,10 €
”Font: Elaboració pròpia a partir d’informació recollida a Hipercor, El Corte Inglés, Carrefour, Media Markt, Douglas, Toys “R” Us, Fnac online i Juguettos”.