Asseure's al volant

Un viatge còmode i segur comença abans d'arrancar

La posició ideal és aquella en què, al mateix temps que el conductor se sent còmode, permet un maneig fàcil de tots els comandaments i una reacció ràpida davant qualsevol imprevist
1 Setembre de 2007
Img motor listado

Un viatge còmode i segur comença abans d'arrancar

Alguns aspectes en aparença tan elementals com la postura de conducció, la distància entre el seient i el volant, i l’altura de tots dos són determinants per a aconseguir una posició més còmoda i segura. Però aquests no són els únics elements que cal tenir en compte: la posició de les mans, el reglatge dels retrovisors, l’altura del recolzacap o la roba que portem posada també influeixen que el viatge es desenvolupe amb molèsties o sense.

Una postura còmoda i segura

  • Asseure’s adequadament davant el volant retarda l’aparició del cansament i permet respondre ràpidament davant qualsevol imprevist.
  • El primer que ha de fer el conductor quan s’asseu al volant és regular l’altura i la posició de la banqueta del seient, de manera que els peus puguen trepitjar a fons els pedals i tinga una bona visibilitat.
  • Quan es col·loquen els peus als pedals, les cames han de quedar lleugerament flexionades a fi de disposar de força suficient per a quan siga necessari pressionar el fre o l’embragatge a fons.
  • Quan deixem anar els pedals, ni els genolls ni les cuixes han de quedar excessivament prop del volant. Si hem comprat el cotxe recentment, és possible que incloga l’opció de regular l’altura del volant. De totes formes, cal tenir en compte que no ha d’obstaculitzar la visió de tots els indicadors del quadre d’instruments.
  • Si el seient de l’automòbil té ajustos relatius al pes del conductor, connectem correctament l’assistència pneumàtica de l’aire comprimit que els mou.
  • En cap cas fem ús de coixins o altres elements, perquè impedirien una subjecció correcta en cas d’accident.

Una inclinació a prova d’esquena

  • Tot seguit, regulem el respatller del seient perquè les mans tinguen un accés còmode a tots els comandaments del vehicle.
  • No ens asseiem ni massa lluny del volant (el cos no estaria ben subjecte) ni massa prop (els braços molt flexionats impedirien manejar-lo amb soltesa).
  • Com a referència, el respatller ha de formar un angle d’entre 90 i 115 graus amb la banqueta.
  • Comprovem si la nostra posició és la correcta, recolzant les espatlles al respatller del seient i estirant el braç esquerre: el canell ha de quedar exactament sobre el volant.
  • Com a norma general, un volant molt baix, igual com un de molt allunyat, impedeixen moure els braços amb agilitat i eficàcia.

Cap i coll resguardats

  • No oblidem que el recolzacap és un element de seguretat passiva, no de confort. No el col·loquem mai de forma que el cap hi quede recolzat.
  • Situem-nos tan prop com puguem de la part posterior del cap. La distància ideal són quatre centímetres.
  • Regulem-ne l’altura de manera que la part més elevada del recolzacap quede a la mateixa altura que la part superior del nostre cap, i que la part central quede a l’altura dels ulls. En cas d’accident, un recolzacap massa alt o baix pot incrementar la gravetat de les lesions.
  • Assegurem-nos que el recolzacap queda bloquejat: inclinem el cap enrere amb decisió. La posició del recolzacap ha de mantenir-se inalterable.

Mans al volant

  • /imgs/20070901/img.motor.02.jpgMantinguem sempre les mans sobre el volant. Deixem-ne anar només una per a fer les maniobres imprescindibles, com pot ser el de canvi de marxa.
  • Conduïm sempre amb les mans recolzades en el volant. No les encreuem sobre aquest i no l’agafem ni per sota ni per l’interior.
  • No agafem el volant amb força perquè l’única cosa que aconseguirem serà l’aparició brusca de fatiga i un engarrotament de l’espatlla.
  • Les posicions més adequades de les mans, si considerem el volant com un rellotge, són les de les “nou i deu”, “nou i quart”, “deu i deu” i “deu i quart”, segons els gustos. En una d’aquestes posicions, circulant en línia recta, podrem maniobrar millor davant una emergència.
  • En corbes tancades, amb la mateixa mà del costat cap al qual girem, i seguint amb el símil horari, agafem el volant a les 12 (si és molt tancada, a les 9) i estirem del volant cap avall, mentre obrim l’altra mà (sempre a les nou) per girar el volant.

Vestit per a conduir

  • Les robes grosses limiten els moviments i disminueixen l’eficàcia del cinturó de seguretat en cas de col·lisió. Per a viatges llargs, portem robes amples i còmodes.
  • Evitem l’ús de guants, ens faran perdre el tacte del volant.
  • Prestem especial atenció al calçat. Si conduïm amb bótes o sabates de grans soles i/o plataformes, correm el risc de trepitjar dos pedals al mateix temps; les sandàlies obertes o xancletes poden doblegar-se o enganxar-se amb els pedals, i uns tacons elevats ens impediran trepitjar amb fermesa i precisió els pedals.
Els retrovisors, els millors guardaespatlles

/imgs/20070901/img.motor.03.jpg

  • Abans d’iniciar la marxa revisem els espills retrovisors per comprovar-ne l’orientació correcta.
  • Si hem de regular-los, fem-ho amb el vehicle aturat i en un terreny pla i recte. Mantinguem-los nets per tenir sempre una imatge nítida.
  • Centrem l’espill interior prenent com a referència el perímetre del vidre posterior. Amb tot, no serveix de res tenir-lo ben orientat si un excés d’embalums o de viatgers dificulten el camp de visió.
  • Per ajustar els exteriors, enfoquem la carrosseria i separem-los cap a l’exterior, just fins al moment en què comencen a deixar de veure’s. D’aquesta forma, aconseguirem eliminar, pràcticament, els angles morts.
  • Tinguem en compte que la grandària dels objectes en els espills ens dóna una idea aproximada de la distància, però pels espills exteriors (que solen ser convexos) es perceben les imatges molt més llunyanes que per l’interior (que sol ser pla). Acostumem-nos a calcular la distància segons l’espill per on mirem.