Energies netes, però no a qualsevol preu
Un informe recent de les Nacions Unides (ONU) alerta sobre les conseqüències negatives que poden donar-se si la societat es llança a desenvolupar una indústria del biocombustible de forma accelerada. Si es destinen grans conreus a la producció de biocarburants en comptes d’aliments, diu l’informe, pot haver-hi un desequilibri en l’abastiment alimentari mundial i un augment de la desforestació, a causa de la gran extensió de terreny que serà necessària per a obtenir biocarburant.
La necessitat d’estendre l’ús dels biocombustibles per a mitigar les emissions de CO2 ja ha tingut els primers efectes col·laterals. Els biocombustibles, obtinguts de conreus com la soja, el blat moresc, la colza, el gira-sol o la canya de sucre, han disparat els preus dels aliments un 10% l’any passat i fins a un 40% en el cas dels cereals. La crisi ocorreguda a Mèxic fa uns mesos per l’encariment de les tortillas de blat moresc (un aliment bàsic de la població) és conseqüència del fet que gran part de la collita de moresc de Mèxic i els Estats Units s’ha desviat del mercat alimentari al dels biocombustibles, fet que ha disparat els preus d’aquest cereal. La situació, que va portar milers de persones als carrers i va deslligar una crisi política, podria ser només el principi d’una cadena.
Segons un informe del Worldwatch Institute (L’estat del món 2006), la Xina podria enfrontar-se a una situació semblant. El seu govern, que vol reduir la despesa en petroli, desitja cobrir el 10% de les necessitats energètiques del país amb energies renovables al 2020. Per aconseguir-ho incrementarà la producció d’etanol a partir del blat moresc fins a 14 milions de litres, quantitat equivalent a la del Brasil o els Estats Units. El problema és que podria no disposar de prou matèria primera perquè les grans reserves de cereals del país s’han reduït els últims anys. Si el govern xinès insisteix a continuar augmentant la producció de biocombustible, podria veure’s en la necessitat d’importar els cereals per a alimentar la seua població de 1.300 milions d’habitants i els animals de les seues granges.
Davant aquesta dificultat, la solució no passa per augmentar de forma descontrolada la superfície cultivable, perquè, tal com adverteix un altre informe de l’ONU, llavors sorgiria el risc de la desforestació. Aquest document no s’oposa als biocarburants, sinó que defensa una implantació que garantisca un ús sostenible i acceptable de les terres. En cas contrari, el dany social i ambiental dels biocombustibles pot superar els beneficis.
Els primers efectes perniciosos ja són una realitat. Al Brasil, un dels productors més grans de bioetanol a partir de la canya de sucre, els conreus energètics estan arrabassant terres fins ara destinades a altres usos. De forma semblant, al sud-est asiàtic els conreus de palma per a produir biocarburant estan destruint els boscos tropicals. A Europa, experts britànics han calculat que aconseguir biocombustible per a només el 20% dels automòbils del Regne Unit suposaria haver de dedicar-hi gairebé totes les terres de cultiu del país. Si això s’estén a escala mundial, les conseqüències serien catastròfiques. Hi ha alternatives, com ara obtenir biocombustible d’olis usats (com el de cuinar) o d’altres fonts de biomassa (com el fitoplàncton marí), que encara han de ser millorades.
Els impactes associats a les energies renovables no s’acaben aquí. Dos d’aquests es troben molt vinculats a l’energia eòlica: l’impacte paisatgístic i el dany causat a les aus. La ubicació dels parcs eòlics, en zones de forts vents i crestes de muntanyes, fàcilment poden coincidir amb zones de pas d’aus. Una vegada que aquestes passen entre els molins, el moviment de les aspes succiona les aus i acaba seccionant-los les ales. A Espanya, el Grup d’Estudi i Protecció de les Aus Rapaces (GER) ha denunciat que s’estan instal·lant parcs eòlics a les rutes dels voltors lleonats. D’altra banda, associacions ecologistes han demanat al govern espanyol una moratòria en la concessió d’autoritzacions fins que no es definisca una relació de zones d’interès ambiental i paisatgístic incompatibles amb els parcs eòlics per evitar la instal·lació d’aerogeneradors en espais naturals d’interès i habitats per espècies en perill, com són l’àguila reial o el voltor.
Un altre risc que no ha sigut avaluat encara és el possible impacte d’aquestes energies sobre els mateixos vents i el clima. S’ha calculat que les aspes dels molins de vent no poden captar més del 49% de l’energia del vent que hi passa. Un treball del fòrum Crisi Energètica ha calculat que si es volgués obtenir, a través de parcs eòlics, la meitat de l’energia elèctrica que avui es consumeix a escala mundial, això suposaria la construcció d’instal·lacions per a interceptar tots els vents sobre continents a menys de 100 metres d’altura, fet que podria ocasionar danys irreversibles en el comportament dels vents estacionals, en els corrents marins que s’interrelacionen amb els corrents d’aire i en les espècies que depenen de tots dos.
Una cosa semblant ocorre en el cas de l’energia solar. L’informe calcula que per a substituir l’electricitat que es gasta actualment cal disposar d’extensions amplíssimes cobertes de plaques solars, fet que podria suposar canvis climàtics a escala local, sense comptar amb l’inconvenient de l’energia necessària que es requereix prèviament per a fabricar totes aquestes plaques solars, els equips auxiliars i el transport.
L’informe reconeix que el plantejament d’aquestes xifres i aquestes situacions hipotètiques no és més que un exercici d’ordres de magnitud per a demostrar que no n’hi ha prou de substituir les energies fòssils amb una de renovable o diverses, sinó que cal canviar el sistema actual basat en el creixement infinit, en l’augment constant del consum i de la despesa energètica.
Davant les crítiques que reben les energies renovables, el consumidor pot sentir-se lògicament desconcertat sobre la bondat d’aquestes energies alternatives. Això no obstant, convé aclarir que les crítiques no invaliden les energies netes: el que es qüestiona és la forma en què s’han d’implantar. Un portaveu del fòrum Crisi Energètica explica que, per exemple, les plaques solars als edificis com a font auxiliar d’energia són una opció molt vàlida. El problema és pretendre substituir tot el consum energètic actual basat en energies fòssils amb unes poques energies renovables sense fer una planificació prèvia i sense aplicar polítiques d’estalvi. Cap energia renovable serà suficient per a cobrir les demandes energètiques del planeta. I aquí, en les mesures per a reduir el consum, hi té un paper fonamental l’Administració, però també els consumidors.