Tensió desbocada
De tots els factors de risc, el control de la hipertensió arterial (HTA) és el que reclama més atenció en l’actualitat. Sense a penes símptomes al principi o bé poc específics quan comença a manifestar-se, la HTA s’anuncia en forma de cansament, mals de cap, marejos en canviar de posició o en alçar-se, brunzit d’oïdes o alteracions de la visió. Amb el pas del temps, si no n’hi ha control, va minant la integritat dels ronyons, la retina, el cor i les artèries. Pot causar una cardiopatia hipertensiva, aneurismes (trencament de vasos sanguinis), nefropatia hipertensiva o accident vascular cerebral o ictus. Les xifres indiquen que entre un 10% i un 20% de la població adulta als països occidentals pateix de HTA.
Encara que sembla simple arribar a un diagnòstic de HTA, en la pràctica no resulta tan senzill ja que, a més de la variabilitat de les xifres tensionals al llarg del dia, poden registrar-se elevacions ocasionals i transitòries. Per encertar el diagnòstic es fa una presa de tensió a la setmana durant dos o tres mesos, sempre en les mateixes condicions. Si, amb tot i això, es mantenen els dubtes, es recorre a un registre continu mitjançant un aparell portàtil que registra la TA a intervals de 30 minuts durant 24 hores.
Com a norma general, s’accepten com a límit unes xifres per sobre de 160/95 mmHg, encara que s’han fixat diferències regionals en funció de factors ambientals i genètics. Les xifres tensionals, a més, estan subjectes a variacions durant el dia i tenen un ritme nictameral, és a dir, són més altes al matí, disminueixen lleugerament durant el dia i encara més a la nit. L’esforç físic, el fred, el dolor, la por o situacions de tensió psíquica com ara conduir, parlar en públic o discutir poden elevar transitòriament la tensió arterial. Això sense comptar el mesurament mateix: el simple fet d’anar a la consulta produeix una reacció d’alerta que tendeix a elevar-la, però que es normalitza després de reposar una mica i de repetir la presa un parell de vegades.
El coneixement sobre si la HTA és essencial (es desconeix el mecanisme que l’origina) o secundària és fonamental per a controlar-la i tractar-la. En la secundària sol identificar-se una causa desencadenant (malalties renals, excés de funció d’algunes glàndules endocrines) que caldrà tractar per a normalitzar els nivells tensionals.
El tractament de la HTA es basa en unes mesures higienicodietètiques bàsiques: dieta, exercici i medicació. La dieta està destinada a reduir el pes, a incrementar el consum de verdures, fruites i hortalisses i a disminuir el consum de greixos saturats i de sal. Així mateix, un programa d’exercici aeròbic, adequat a l’edat i a les circumstàncies i sempre després d’una revisió mèdica, ajuda a enfortir el cor, a baixar el pes i a controlar la tensió arterial.
La prescripció de medicaments ha de ser exclusiva del metge i és freqüent, al començament, que calga efectuar canvis de tractament fins a trobar les dosis i el fàrmac adequat. És comú que la HTA vaja lligada a xifres de colesterol elevat, fet que a la llarga en dificulta el compliment terapèutic.