Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

: El domini de les emocions, clau en el treball i fora d'aquest

Les empreses valoren les aptituds i les actituds emocionals com un element clau en la selecció del personal

/imgs/20070901/img.psicologia.01.jpgLa societat ha identificat tradicionalment les emocions amb la “part més dèbil” de les persones. Així, la capacitat intel·lectual d’una persona es basava gairebé exclusivament en la seua capacitat per a la lògica i el pensament. Quan les empreses feien els processos de selecció del personal, hi predominaven els tests orientats a mesurar aptituds intel·lectuals com el raonament abstracte, verbal o el numèric, però no l’emocional. En l’actualitat, en canvi, s’ha constatat la influència determinant de les habilitats emocionals per a prendre la millor opció de les decisions principals, no només de les personals, sinó també de les professionals.

Aquesta capacitat emocional productiva positiva té a veure amb aspectes com:

  • Aptituds emocionals personals
    • Autoconcepte. Acceptar-se i respectar-se tal com és cada un.
    • Assertivitat. Habilitat per a expressar-se i defensar els propis drets, des de l’òptica dels altres i procurant no fer mal.
  • Actituds emocionals interpersonals
    • Empatia. Habilitat per a reconèixer les emocions dels altres.
    • Responsabilitat social. Capacitat per a mostrar-se com un membre constructiu de la societat.
  • Adaptabilitat
    • Flexibilitat. Capacitat per a ajustar-se a les condicions canviants del medi.
    • Solució de problemes. Saber veure, jutjar i actuar davant les diverses situacions.
  • Maneig de l’estrès
    • Tolerància. Capacitat de sofrir i acceptar situacions imprevistes sense venir-se avall.
    • Control d’impulsos. Habilitat de resistir o retardar un impuls
  • Estat d’ànim i motivació
    • Optimisme. Aprendre a veure sempre el costat bo de les coses.
    • Felicitat. Habilitat per a gaudir i sentir-se, en general, satisfet amb el que es té i s’ha aconseguit.

/imgs/20070901/img.psicologia.02.jpgEl maneig adequat de les emocions és un element tan valorat com útil en la vida personal i professional. De fet, quan el control no és possible, poden sorgir amb molta facilitat els efectes perniciosos de les emocions negatives, sentiments irracionals que llasten l’individu i que es transformen en creences, moltes de les quals derivades d’etapes infantils del desenvolupament i que, generalment, actuen de manera inconscient, sense que la persona s’adone del seu paper.

/imgs/20070901/img.psicologia.03.jpg
També coneguts com “pensaments automàtics”, representen les converses internes que manté cada un, l’autodiàleg que es desenvolupa a nivell mental, expressat com a pensaments o imatges vinculats a estats emocionals intensos -com l’ansietat, la depressió, la ira o l’eufòria-. Sovint formen versions subjectives de les coses que ens ocorren i desdibuixen la realitat, per crear les anomenades distorsions cognitives.

Reconeixement de pensaments distorsionats

La relació següent pot ajudar-nos a identificar quins són els pensaments distorsionats que formen part de nosaltres de manera inconscient i que ens fan mal:

  • Filtració. Se selecciona un sol aspecte de la situació experimentada. Es filtra el que és negatiu, s’oblida allò positiu.
  • Polarització del pensament. Els esdeveniments es valoren com a bons o dolents, i els aspectes intermedis s’obliden. Paraules clau per a detectar aquesta distorsió són: “fracassat”, “inútil”, “covard”…
  • Sobregeneralització. Es tendeix a pensar que un fet que pot ser puntual succeirà sempre. Les paraules clau que s’utilitzen són: “sempre, mai, tots, ningú…”
  • Interpretació del pensament. És un mecanisme de projecció que consisteix a atribuir als altres els sentiments i les motivacions propis. Paraules clau: “ja sé per què és això, això es deu a…”
  • Visió catastròfica. Avançar esdeveniments de forma catastrofista per als interessos propis. Si una persona sent que ha passat alguna cosa dolenta, pensarà: “i si em passa a mi”…
  • Personalització. Relacionar sense base suficient els fets de l’entorn amb un mateix. Quan en grup es fa alguna observació, pensarà: “ho diu per mi”.
  • Fal·làcia de justícia. Valorar com a injust tot el que no coincideix amb els nostres desitjos. Paraules clau: “no s’hi val, és injust que…”
  • Fal·làcia de canvi. Creure que el benestar d’un mateix depèn de manera exclusiva dels actes dels altres. Per exemple: “el meu matrimoni només canviarà si canvia la meua dona”
  • Culpabilitat. Atribuir per complet la responsabilitat dels esdeveniments a un mateix, o a altres sense tenir en compte altres circumstàncies que concorren en els fets. Paraules clau: “és per culpa meua… la culpa d’això és de…”

El patiment psíquic és tan intens quan s’instal·len aquestes emocions i pensaments irracionals que, de vegades, és necessària l’ajuda d’un professional per a fer un treball de DETECCIÓ, DETENCIÓ I MODIFICACIÓ del pensament emocional que fa sofrir.

Alternatives per a afrontar les emocions negatives
Emoció negativa Alternativa
Filtració Desdramatitzar i buscar solucions. Preguntar-se: Ha passat altres vegades? Va ser tan dolent?
Polarització Graduar la situació. Preguntar-se: Entre aquests dos extrems hi ha graus intermedis?
Sobregeneralització Concretar i buscar proves. Preguntar-se:Quantes vegades ha passat realment? Quines proves tinc per a treure aquesta conclusió?
Interpretació del pensament Buscar proves. Deixar de suposar Preguntar-se: Quines proves tinc per a suposar això?
Visió catastròfica Deixar d’anticipar. Centrar-se en el present i valorar les possibilitats.
Personalització Buscar proves i efectes. Preguntar-se: Tenir menys que una altra persona em converteix en menys persona?
Fal·àcia de justícia Escoltar els desitjos dels altres. Preguntar-se si aquesta persona té dret a una altra opinió diferent de la meua.
Fal·àcia de canvi Preguntar-se: Quines proves tinc per a creure que el canvi només depèn d’aquesta persona?
Culpabilitat Buscar altres motius o raons per a un cas concret. Preguntar-se: pot haver-hi altres motius diferents dels que hi atribuïsc?

Característiques del pensament automàtic o irracional

  • Són diàlegs interns referits a temes molt concrets: Per exemple, algú que tem ser rebutjat pensarà: “la gent em mira i em veu incapaç”.
  • Tenen forma de missatges curts formulats amb paraules claus. Qui tem, per exemple, per la seua salut en un moment determinat, pensa: “patiré un col·lapse”. Mentre que la persona que recorda algun fracàs, es diu: “tot em surt malament”.
  • Són involuntaris. Són reaccions espontànies davant determinades situacions, entren de manera automàtica a la ment i no són fruit de cap reflexió o anàlisi.
  • Apareixen sovint com a obligacions que ens imposem a nosaltres mateixos o als altres. “hauria de, caldria que…”
  • Dramatitzen i exageren les coses. Davant alguna cosa objectivament sense importància, s’arriba a pensar: “i si passa alguna cosa…”
  • Són difícils de controlar. Com que aquests pensaments no són racionals, no solen ser fidels a la realitat, encara que la persona que els sent se’ls creu amb facilitat.
  • S’aprenen en la infància, moment en què encara no s’ha desenvolupat la capacitat d’anàlisi. En aquests moments s’assimilen amb més facilitat i s’emmagatzemen en la memòria humana esperant a ser disparats per situacions amb càrrega emocional.

Paginació dins d’aquest contingut

  •  No hi ha cap pàgina anterior
  • Ets a la pàgina: [Pág. 1 de 1]

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions