El domini de les emocions, clau en el treball i fora d'aquest
Aquesta capacitat emocional productiva positiva té a veure amb aspectes com:
- Aptituds emocionals personals
- Autoconcepte. Acceptar-se i respectar-se tal com és cada un.
- Assertivitat. Habilitat per a expressar-se i defensar els propis drets, des de l’òptica dels altres i procurant no fer mal.
- Actituds emocionals interpersonals
- Empatia. Habilitat per a reconèixer les emocions dels altres.
- Responsabilitat social. Capacitat per a mostrar-se com un membre constructiu de la societat.
- Adaptabilitat
- Flexibilitat. Capacitat per a ajustar-se a les condicions canviants del medi.
- Solució de problemes. Saber veure, jutjar i actuar davant les diverses situacions.
- Maneig de l’estrès
- Tolerància. Capacitat de sofrir i acceptar situacions imprevistes sense venir-se avall.
- Control d’impulsos. Habilitat de resistir o retardar un impuls
- Estat d’ànim i motivació
- Optimisme. Aprendre a veure sempre el costat bo de les coses.
- Felicitat. Habilitat per a gaudir i sentir-se, en general, satisfet amb el que es té i s’ha aconseguit.
També coneguts com “pensaments automàtics”, representen les converses internes que manté cada un, l’autodiàleg que es desenvolupa a nivell mental, expressat com a pensaments o imatges vinculats a estats emocionals intensos -com l’ansietat, la depressió, la ira o l’eufòria-. Sovint formen versions subjectives de les coses que ens ocorren i desdibuixen la realitat, per crear les anomenades distorsions cognitives.
La relació següent pot ajudar-nos a identificar quins són els pensaments distorsionats que formen part de nosaltres de manera inconscient i que ens fan mal:
- Filtració. Se selecciona un sol aspecte de la situació experimentada. Es filtra el que és negatiu, s’oblida allò positiu.
- Polarització del pensament. Els esdeveniments es valoren com a bons o dolents, i els aspectes intermedis s’obliden. Paraules clau per a detectar aquesta distorsió són: “fracassat”, “inútil”, “covard”…
- Sobregeneralització. Es tendeix a pensar que un fet que pot ser puntual succeirà sempre. Les paraules clau que s’utilitzen són: “sempre, mai, tots, ningú…”
- Interpretació del pensament. És un mecanisme de projecció que consisteix a atribuir als altres els sentiments i les motivacions propis. Paraules clau: “ja sé per què és això, això es deu a…”
- Visió catastròfica. Avançar esdeveniments de forma catastrofista per als interessos propis. Si una persona sent que ha passat alguna cosa dolenta, pensarà: “i si em passa a mi”…
- Personalització. Relacionar sense base suficient els fets de l’entorn amb un mateix. Quan en grup es fa alguna observació, pensarà: “ho diu per mi”.
- Fal·làcia de justícia. Valorar com a injust tot el que no coincideix amb els nostres desitjos. Paraules clau: “no s’hi val, és injust que…”
- Fal·làcia de canvi. Creure que el benestar d’un mateix depèn de manera exclusiva dels actes dels altres. Per exemple: “el meu matrimoni només canviarà si canvia la meua dona”
- Culpabilitat. Atribuir per complet la responsabilitat dels esdeveniments a un mateix, o a altres sense tenir en compte altres circumstàncies que concorren en els fets. Paraules clau: “és per culpa meua… la culpa d’això és de…”
El patiment psíquic és tan intens quan s’instal·len aquestes emocions i pensaments irracionals que, de vegades, és necessària l’ajuda d’un professional per a fer un treball de DETECCIÓ, DETENCIÓ I MODIFICACIÓ del pensament emocional que fa sofrir.
| Emoció negativa | Alternativa |
|---|---|
| Filtració | Desdramatitzar i buscar solucions. Preguntar-se: Ha passat altres vegades? Va ser tan dolent? |
| Polarització | Graduar la situació. Preguntar-se: Entre aquests dos extrems hi ha graus intermedis? |
| Sobregeneralització | Concretar i buscar proves. Preguntar-se:Quantes vegades ha passat realment? Quines proves tinc per a treure aquesta conclusió? |
| Interpretació del pensament | Buscar proves. Deixar de suposar Preguntar-se: Quines proves tinc per a suposar això? |
| Visió catastròfica | Deixar d’anticipar. Centrar-se en el present i valorar les possibilitats. |
| Personalització | Buscar proves i efectes. Preguntar-se: Tenir menys que una altra persona em converteix en menys persona? |
| Fal·àcia de justícia | Escoltar els desitjos dels altres. Preguntar-se si aquesta persona té dret a una altra opinió diferent de la meua. |
| Fal·àcia de canvi | Preguntar-se: Quines proves tinc per a creure que el canvi només depèn d’aquesta persona? |
| Culpabilitat | Buscar altres motius o raons per a un cas concret. Preguntar-se: pot haver-hi altres motius diferents dels que hi atribuïsc? |
- Són diàlegs interns referits a temes molt concrets: Per exemple, algú que tem ser rebutjat pensarà: “la gent em mira i em veu incapaç”.
- Tenen forma de missatges curts formulats amb paraules claus. Qui tem, per exemple, per la seua salut en un moment determinat, pensa: “patiré un col·lapse”. Mentre que la persona que recorda algun fracàs, es diu: “tot em surt malament”.
- Són involuntaris. Són reaccions espontànies davant determinades situacions, entren de manera automàtica a la ment i no són fruit de cap reflexió o anàlisi.
- Apareixen sovint com a obligacions que ens imposem a nosaltres mateixos o als altres. “hauria de, caldria que…”
- Dramatitzen i exageren les coses. Davant alguna cosa objectivament sense importància, s’arriba a pensar: “i si passa alguna cosa…”
- Són difícils de controlar. Com que aquests pensaments no són racionals, no solen ser fidels a la realitat, encara que la persona que els sent se’ls creu amb facilitat.
- S’aprenen en la infància, moment en què encara no s’ha desenvolupat la capacitat d’anàlisi. En aquests moments s’assimilen amb més facilitat i s’emmagatzemen en la memòria humana esperant a ser disparats per situacions amb càrrega emocional.