El raspall de la salut
- Placa. Conjunt de bacteris que hi ha a la superfície de les dents i de les genives. Té forma de pel·lícula incolora i apegalosa, es diposita sobre les dents i és la principal causa de les càries i de malaltia de les genives.
- Tosca. És la placa bacteriana endurida. Quan es troba en la base de la dent, només la pot eliminar el dentista amb una neteja. També es pot formar en la vora de les genives i sota aquestes, fet que irrita el teixit gingival. El seu color és marró o grogós.
- Càries. Una higiene bucal deficient permet que s’acumulen en la boca restes alimentàries que produeixen àcids que destrueixen l’esmalt. Aquestes restes, principalment sucre, alimenten altres microbis que ataquen l’estructura debilitada de les dents.
- Malaltia periodontal. És una patologia crònica causada per la placa bacteriana i que condueix a la pèrdua de suport periodontal de les dents, és a dir, de l’os en què aquests se subjecten i de les genives. El tabac agreuja aquesta malaltia.
- Mal alè (halitosi). Aproximadament, el 40% de la població pateix o ha patit halitosi a causa d’una higiene bucal incorrecta o per malaltia de les genives, entre altres causes. Aquest problema disminueix amb una bona raspallada i una neteja profunda amb fil i rentada bucal.
- A partir dels sis mesos. L’atenció de les dents comença just després d’aparéixer la primera peça, al voltant dels sis mesos. A aquesta edat no cal l’ús del raspall ni del fil dental, però és convenient rentar les dents i les genives amb una gasa humida després de prendre biberó o de menjar aliments. La primera visita al dentista serà als dos anys i servirà per a comprovar el desenvolupament correcte de la dentadura i que el xiquet o la xiqueta es familiaritze amb els bons hàbits bucals.
- Des dels sis anys. Fins a aquesta edat i quan comencen a caure les dents de llet s’ha d’usar una petita quantitat de pasta dentifrícia amb baix contingut en fluor i un raspall de serres suaus. Els pares han d’ensenyar els detalls d’una raspallada correcta i conscienciar els seus fills i filles de la importància de la neteja dental diària.
- En l’adolescència. En aquesta etapa els hàbits d’higiene bucal ja s’han adquirit i és imprescindible raspallar-se les dents, almenys, dues vegades al dia: al matí i a la nit. La pasta de dents ha de tenir un contingut més alt en fluor i l’ús del fil dental és necessari per a eliminar la placa acumulada entre les dents.
- Etapa adulta. Els bons costums adquirits s’han de mantenir tota la vida, juntament amb les revisions periòdiques al dentista, i extremar-se en el cas de les persones grans. En aquesta etapa disminueix la producció i secreció de saliva, que tenen la funció d’estabilitzar el pH de la boca (grau d’acidesa), controlar l’aparició de placa bacteriana i aportar calci i fluor.
Són els tres aliats de la higiene bucal, sempre que s’adapten a les característiques dentals de cada persona.
- Raspall. La seua funció és eliminar les restes d’aliments i els bacteris sense danyar l’esmalt. Ha de ser ergonòmic, amb mànec antilliscant, serra suau i capçal xicotet per a arribar a totes les zones de la boca i, especialment, als queixals. Els qui tenen dificultats per a raspallar-se, poden recórrer a un raspall elèctric. Cal substituir-lo per un de nou cada tres mesos o quan les serres estiguen fetes malbé.
- Pasta de dents. Ajuda el raspall a eliminar la placa. És important que continga fluor i una petita dosi d’abrasius com la silica o altres, que ajuden a eliminar les taques.
- Fil o seda dental. Serveix per a netejar entre les dents i eliminar la placa dipositada en aquest espai i sota la geniva. La seua acció es complementa amb les rentades amb elixirs i solucions antisèptiques, però en cap cas substitueix la raspallada.
L’ideal és raspallar-se les dents després de cada àpat i, sobretot, durant la nit. Mentre dormim, les glàndules salivals produeixen menys saliva i les dents estan menys protegides enfront dels microbis. Una raspallada correcta inclou moviments curts i suaus, amb especial atenció a la línia de la geniva, les dents posteriors de difícil accés i les zones situades al voltant d’obturacions, corones i altres reparacions. Cal seguir els passos següents:
- 1. Netejar les superfícies externes de les dents superiors i inferiors amb moviments verticals. Per fer-ho, cal inclinar el raspall uns 45° contra la vora de la geniva i fer-lo lliscar des d’aquesta vora cap endavant, amb una lleugera pressió.
- 2. Netejar les superfícies internes de les dents superiors i inferiors, amb els mateixos moviments i inclinació del raspall que en el pas anterior. Aquesta és la neteja que més sol descuidar-se, per això té més importància.
- 3. Raspallar les superfícies de masticació de cada dent amb moviments curts cap enrere.
- 4. Fregar els queixals amb moviments circulars per desenganxar dels plecs qualsevol resta d’aliment i bacteri. Cal netejar tant la superfície amb què es mastega com les cares interna i externa.
- 5. Fer servir fil dental per eliminar qualsevol resta que quede entre les dents, on no arriba el raspall. Cal tallar un tros de fil, enrotllar els extrems en els dits del mig i introduir-lo tensat en l’espai interdental. S’han de seguir les corbes de les dents i fer lliscar la seda suaument cap amunt i cap avall fins a arribar a la geniva, amb cura per no danyar-la.
- 6. Passar el raspall suaument per la llengua ajuda a eliminar bacteris i mantenir un alè més fresc.
- 7. La rentada amb elixirs reforça la neteja.