Aliments que porten de cap

Aliments que porten de cap

/imgs/20070501/img.alimentacion.01.jpgLa migranya porta de cap a milions de persones a tot el món. Al nostre país, s’estima que més de 3,7 milions d’espanyols d’entre 18 i 65 anys, el 12,6% de la població, sofreix migranya. Tot i això, no reben ni l’atenció ni el tractament adequats. Així es desprèn d’una enquesta efectuada al 2006 en el marc del Pla d’Acció en la Lluita contra la Migranya amb la participació de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), la Fundació Espanyola de Malalties Neurològiques (FEEN) i l’aval del Ministeri de Sanitat i Consum.

D’acord amb els resultats de l’estudi, el 61% de les persones amb migranya entrevistades consideren que tenen una informació insuficient sobre la malaltia i els factors que l’agreugen. La majoria sap que es tracta d’una malaltia hereditària, però també són molts els pacients que creuen que alguns aliments com el formatge, la xocolata, el plàtan o el vi poden tenir-hi un paper determinant, tant en l’inici d’una crisi com en l’empitjorament del dolor. I encara que no totes les crisis de migranya tenen l’origen en l’alimentació, convé saber que el consum de determinats aliments pot accelerar-ne l’aparició i aguditzar-ne els símptomes.

Dieta preventiva

Per entendre la relació de la dieta amb la gènesi de la migranya cal comprendre els mecanismes fisiològics que la poden originar. Un d’aquests és l’associació entre migranya i al”lèrgia alimentària. La cefalea, senyal d’identitat de la migranya, és una de les conseqüències de la reacció immunològica de l’organisme davant el contacte amb substàncies dels aliments que identifica com a tòxics (antígens). Una altra explicació fisiològica es relaciona amb l’efecte vasodilatador i inflamatori de les artèries cerebrals, efecte que es tradueix en el dolor intens que experimenten algunes persones propenses després de consumir certs aliments.

Fins i tot coneixent l’estreta associació entre dieta i migranya, en la majoria dels casos la malaltia no desapareix quan es deixa de prendre els aliments més problemàtics, perquè hi ha molts altres factors que la desencadenen. Entre altres, l’estrès, la menstruació, el dejuni, l’exercici físic, la falta de son o alguns medicaments com els anticonceptius. Tot i la multiplicitat de causes, es podria reduir la freqüència o la intensitat de les crisis de migranya si se segueix una dieta preventiva que limite el consum dels aliments associats al malestar, o fins i tot si s’eviten per a tota la vida. La clau està a conèixer quins són aquests aliments i per què causen mal de cap.

Quines substàncies provoquen migranya?

Amines biògenes

/imgs/20070501/img.alimentacion.02.jpgAlguns aliments, com ara la xocolata, el vi, la cervesa o les conserves de peix tenen una alta concentració d’amines biògenes com la histamina, la tiramina, la feniletilamina o la serotonina. El seu excés en l’organisme pot causar cefalees. D’altra banda, la ingesta de tiramina juntament amb fàrmacs inhibidors de la monoaminoxidasa (IMAO), usats en el tractament de la depressió o de l’ansietat, per exemple, pot desencadenar una crisi hipertensiva caracteritzada per cefalees.

Compostos fenòlics

Presents en productes com la xocolata, el te o el cafè, alguns compostos fenòlics, com els flavonoides, anul”len l’acció dels enzims que processen les amines biògenes, fet que provoca un augment del seu nivell en l’organisme i, en conseqüència, el risc de sofrir migranya.

Additius alimentaris

El glutamat monosòdic i l’aspartam s’usen per a exalçar el sabor dels aliments; el primer, com a potenciador del sabor, i el segon, com a edulcorant. El glutamat i l’aspartat, components químics d’aquests additius, són aminoàcids que actuen en l’organisme com a mediadors de la inflamació, i això podria explicar l’inici de la migranya associada al consum de productes que porten aquests additius, com són els productes precuinats (pizzes, canelons”), les llepolies o la rebosteria, entre d’altres.

Migranya i al”lèrgia alimentària

/imgs/20070501/img.alimentacion.04.jpgL’associació entre al”lèrgia alimentària i migranya s’investiga des de fa dècades. Ja als anys 30 es va establir que dos terços dels pacients amb cefalees experimentaven millores substancials amb dietes d’eliminació. El contacte entre l’al”lergen “proteïna de l’aliment que resulta tòxica per a les persones amb al”lèrgia- i un anticòs que fabrica l’organisme, la immunoglobulina E específica (IgE), dóna lloc a un alliberament cel”lular més alt d’histamina i altres amines, que provoquen inflamació i que actuen com a desencadenants de la crisi de migranya en persones hipersensibles o al”lèrgiques a certs aliments. Entre els aliments identificats com més al”lergògens es troben la llet, els ous, el peix, el marisc, els fruits secs, les lleguminoses (cacauet i soja) i algunes fruites (préssec o bresquilla, albercoc, pruna, cirera, maduixa i kiwi).

Una vegada diagnosticada l’al”lèrgia o la intolerància alimentària, la migranya pot desaparèixer amb una dieta d’exclusió, en la qual no s’han d’incloure els aliments al”lergògens. I si la persona no té al”lèrgia, però sí hipersensibilitat a algun aliment, experimentaria una notable milloria amb la dieta.

No al dejuni prolongat

La hipoglucèmia (nivell baix de glucosa en sang) provocada pel dejuni prolongat pot desencadenar migranya. L’alliberament brusc d’insulina per part del pàncrees després del consum d’aliments rics en carbohidrats (pa, galetes, patates, llegums, arròs i pasta) després d’un dejuni prolongat, pot incrementar la disponibilitat de triptòfan al cervell, a partir del qual se sintetitza una quantitat més gran de serotonina, i la concentració d’aquesta es veu augmentada al començament de les crisis.

Aliments que poden alleujar

/imgs/20070501/img.alimentacion.03.jpgEncara que algunes fruites (el plàtan molt madur o l’alvocat) poden exacerbar el mal de cap que acompanya les migranyes, la veritat és que aquelles que presenten una concentració notable de vitamina C o vitamina B2 poden exercir un efecte analgèsic. Un bon suc de taronja, doncs, ajudarà a alleujar el mal de cap. El mateix es pot dir dels àcids grassos insaturats que es troben en proporció variable en els fruits secs, en especial nous i ametlles.

Produeixen mal de cap	Els aliments en què abunden
Amines biògenes: histamina, tiramina, feniletilamina, serotonina	Conserves i semiconserves de peix (tonyina, sardines, anxoves); embotits crus curats (xoriço, salsitxa, salami, fuet, sobrassada); formatges madurs (parmesà, emmental, gouda, rocafort, camembert, manxego); fetge; carns i peixos (dessecats i fumats); vegetals fermentats (xucrut, soja) i frescos (espinacs, albergines i tomates); begudes alcohòliques (vi negre, blanc, espumós i cervesa); llevat de cervesa i aliments que en continguen, fruites (plàtan molt madur, alvocat); xocolata.
Compostos fenòlics	Xocolata, te, cafè.
Additius	Glutamat monosòdic: caldos i sopes deshidratats, conserves i semiconserves de peix, salses, precuinats (pizzes, canelons, croquetes), menjar xinès. Aspartam: productes de confiteria (caramels, xiclets, llepolies), pastisseria, forn, rebosteria i galetes. Begudes refrescants. Sucs.

Alleugen el mal de cap	Els aliments en què abunden
Vitamina C	Guaiaba, kiwi, cítrics, tomata. La vitamina C actua com a analgèsic natural i pot inhibir la síntesi de prostaglandines responsables del dolor.
Vitamina B2 o riboflavina	Llet i derivats, carns, cereals integrals. Hi ha estudis clínics que demostren que alleugen la intensitat i la duració de la migranya.
Àcids grassos insaturats	Olis de llavors (gira-sol, blat moresc, soja); fruits secs, en especial nous i ametlles; peixos blaus. Els àcids grassos insaturats redueixen l’agregació plaquetària i la inflamació, mecanismes d’inici de la migranya.