Escrutant l'Univers
Què som? On estem? On anem? Aquestes són les grans preguntes les respostes de les quals tracten d’obtenir escrutant el cel els homes i dones d’una de les ciències més antigues del món, l’astronomia. Què porta avui els astrofísics i enginyers a continuar observant les estrelles? Rafael Bachiller, director de l’Observatori Astronòmic Nacional ho té clar: la seua implicació en el desenvolupament de la societat i en el seu progrés. Es descobreixen misteris del cosmos, però també es desenvolupen noves tecnologies, teories i avanços científics que beneficien tota la Humanitat.
El nostre país té unes instal·lacions de primera línia per a l’observació de les estrelles. Els potents telescopis i radiotelescopis ubicats a Espanya permeten als seus prop de 500 astrònoms professionals investigar l’origen i l’evolució de l’Univers. L’Observatori Astronòmic Nacional, que depèn del Ministeri de Foment, té a Yebes (Guadalajara) una de les instal·lacions més grans d’Europa per a l’estudi de les ones de ràdio emeses pels astres. En particular, l’antena de 40 metres de diàmetre que entrarà en servei aquest mes és un dels radiotelescopis més sensibles del món.
Alguns dels objectes més importants de l’Univers, com les radiogalàxies o els quàsars, a penes són visibles als telescopis, però són autèntics monstres emetent ones de ràdio. Les radiogalàxies tenen forats negres al seu interior i emeten uns enormes raigs de matèria de molts anys llum de distància des del seu nucli. Per observar aquests objectes “invisibles” cal utilitzar grans antenes de molt alta precisió, com la de Yebes, conformada per 420 panells d’alumini i capaç de detectar una energia equivalent al cop d’un floc de neu.
Els astrònoms, de vegades, formen part de les plantilles dels observatoris astronòmics, però altres vegades són professors universitaris o investigadors del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) que sol·liciten la utilització d’aquests grans telescopis per fer els seus projectes d’investigació, que preparen acuradament durant llargs períodes de temps a fi d’aconseguir l’accés a un instrumental exclusiu.
Una vegada assignat el temps d’observació, l’astrònom es desplaça a l’observatori per prendre les seues mesures. En radioastronomia es pot observar el cosmos de nit i de dia (excepte en posicions molt pròximes al Sol). Les dades, que són recollides pels telescopis i gravades per ordinadors, són interpretades pels astrònoms per comprendre el seu significat i verificar teories. Moltes vegades, les observacions serveixen per a plantejar-se noves preguntes i començar a planificar altres experiments. El fi últim és trobar nous descobriments sobre el nostre Univers.
Els requeriments dels astrònoms per a les observacions d’objectes cada vegada més distants i més dèbils exigeixen una actualització contínua dels telescopis i els seus equips. S’utilitzen les tecnologies més modernes i es desenvolupen tècniques que després poden ser aplicades en altres àmbits, com ara en la medicina. Els tècnics i enginyers de telecomunicacions de l’Observatori Astronòmic Nacional treballen per dotar els detectors del centre amb les màximes prestacions possibles. És un treball d’equip: obeint les necessitats dels físics (els astrònoms ho són) els enginyers són capaços de desenvolupar nous materials i tecnologies ad hoc.
Els resultats obtinguts de les observacions es publiquen en revistes científiques i es presenten en congressos internacionals, on es discuteixen amb altres científics. S’obtenen noves idees útils per a interpretar dades d’altres observacions astronòmiques. Per exemple, l’estiu passat es va debatre la consideració de Plutó com un planeta del Sistema Solar, ja que hi ha altres objectes semblants en òrbita amb el Sol als quals no s’atorga aquest categoria. Amb tot, és l’únic ?planeta” descobert per Estats Units, d’aquí ve la seua insistència a mantenir-lo com a tal. Fora de polèmiques, la comunitat científica té previst inaugurar l’any 2020 el projecte SKA. Es tracta de construir un quilòmetre quadrat de petits radiotelescopis. Cinc anys abans, al 2015, s’haurà inaugurat Alma, un gran telescopi mil·limètric a Atacama, a la serralada andina de Xile, a 5.000 metres d’altitud. Amb aquests dos projectes s’aspira a tenir l’Univers una mica més prop.