Biodièsel: una realitat amb moltes virtuts... i alguns inconvenients

Exposició Universal de París, any 1900. L’inventor alemany Rudolf Diesel presenta el primer motor dièsel de la història, que funciona amb oli de cacauet, com un “motor d’oli”. El seu creador pretén amb això potenciar l’agricultura com a font d’energia. Però el gira-sol, o els cacauets, són molt cars i el petroli s’imposa.

Any 2007, més d’un segle després, a la UE es produeixen 35 milions de m3 de biocombustibles, entre els quals es troba el biodièsel, obtingut a partir de plantes oleaginoses. El temps ha donat la raó al senyor Diesel, els olis vegetals ja s’utilitzen com a combustible i l’etiqueta distintiva del biodièsel resulta ja visible en desenes de gasolineres, tant en estat pur (l’anomenat B100, és a dir, al 100%) com mesclat amb gasoil en proporcions que oscil·len entre el 10% i el 20% (els anomenats B10, B15 o B20), tal com permet la legislació espanyola de carburants.

Diversos factors fan que cada vegada siga més important buscar fonts d’energia renovables. L’escalfament global, la pujada del petroli, protocols com el de Kioto i l’esgotament dels combustibles fòssils estan portant els països a fomentar les fonts d’energia renovables i a fixar-se terminis per a la seua introducció. La legislació exigeix que el mercat europeu de biodièsel per a transport i calefacció arribe als 10.000 milions de litres anuals al 2010. Així i tot, i d’acord amb les dades de la Unió Europea, la capacitat de producció actual és només de 2.400 milions de litres anuals.

Al nostre país, i d’acord amb les dades recopilades per l’Associació de Productors d’Energies Renovables (APPA), la producció de biocarburants a Espanya va arribar al 2006 a 445.577 tones, de les quals el 28% van correspondre a biodièsel (124.577 t). Tot i això, les vendes de biocarburants van créixer al 2006 a un ritme molt inferior al de la producció, i van augmentar només un 19% respecte a l’any anterior, fins arribar a les 241.849 tones, de les quals al voltant del 21% eren de biodièsel (62.909 t). En termes energètics, les vendes nacionals de biodièsel procedents de les plantes espanyoles van representar únicament una quota de mercat del 0,23% del conjunt del gasoil d’automoció consumit a Espanya al 2006, que va sobrepassar els 24 milions de tones equivalents del petroli, tep.

A Espanya hi ha 12 plantes que produeixen biodièsel i n’hi ha desenes que es troben en projecte. Tot i això, només 200 de les més de 8.500 gasolineres que funcionen al nostre país, 125 a Catalunya, ofereixen biodièsel, mentre que a Alemanya i Àustria aquest producte es comercialitza ja en 1.800 gasolineres.

Matèries primeres vegetals

El biodièsel es produeix a partir d’olis vegetals, verges i reciclats. L’oli vegetal verge s’extrau de la llavor conreada deixant enrere la farina de llavor, que es pot usar com a farratge animal. L’oli és refinat abans d’incorporar-lo al procés de producció. Encara que es poden trobar més de tres-cents tipus d’oleaginoses, les més comunes en la producció d’aquest biocarburant són la colza, la planta amb més rendiment d’oli per hectàrea, la soja, el gira-sol i la palma, encara que també es poden utilitzar olis usats, com els de fregir, que és una matèria primera molt barata i a més permet reciclar el que en un altre cas serien residus.

Precisament, les matèries primeres més utilitzades al nostre país per a la fabricació de biodièsel són els olis de fregir usats i l’oli de gira-sol. També s’estan fent proves amb oli de colza i amb Brassica carinata, coneguda com la mostassa etíop.

Problemes per a recollir els residus

A la resta dels països de la Unió Europea la producció de biodièsel se sol obtenir dels olis extrets de plantes oleaginoses, especialment el gira-sol (a Itàlia) i la colza (en països de l’Europa central). Mentre que a Occident s’ha optat majoritàriament pels olis vegetals nets, a la Xina l’oli de cuinar usat és, juntament amb els greixos animals, una de les matèries primeres bàsiques del biodièsel. Segons un informe del World Watch Institute, es calcula que les cuines dels restaurants xinesos generen milions de tones d’oli residual cada any. La seua destinació fins fa uns anys era o bé rebutjar-lo o bé reutilitzar-lo en cuines de menys nivell, fet que ocasionava intoxicacions alimentàries freqüents.

L’oli de fregir usat és una de les alternatives amb més perspectives en la producció de biodièsel. És la matèria primera més barata i amb la seua utilització s’eviten els costos de tractament com a residu. La producció dels olis usats a Espanya se situa entorn de les 750.000 tones/any, segons xifres del 2004. L’informe sobre el marc regulatori dels carburants proposa reciclar oli de fregir en biodièsel. Amb tot, la seua recollida és problemàtica, ja que la Llei 10/98 de Residus estableix la prohibició d’abocar olis usats. La Comissió Europea proposa que el Ministeri de Medi Ambient i els ajuntaments creen un sistema de recollida d’oli fregit, oleïnes i greixos en tres etapes: industrial, hostaleria i domèstica.

El cost de producció, el problema principal

Per ara, el biodièsel no pot competir en preu amb el dièsel convencional. Els seus costos de producció ascendeixen al doble que els de la gasolina i el gasoil, i això sense afegir els impostos. Quant a fiscalitat (directriu 2003/30/CE), el biodièsel està exempt de l’Impost d’Hidrocarburs, però la seua comercialització sí que està sotmesa a l’Impost de Vendes Detallistes d’Hidrocarburs (IVMH). Ara bé, aquest inconvenient anirà reduint-se amb el temps. La tecnologia processadora millora i s’abarateix. Avui, a Espanya, una planta extractora de biocombustible a partir de gira-sol costa prop de 2.000 milions de pessetes. Però es calcula que d’ací a deu anys costarà un 30% menys.

La matèria primera també hi ajuda: els preus de les llavors de gira-sol, de colza i de soja baixen cada vegada més. I, comparativament, els preus del gasoil no fan més que pujar. La competència es difumina, però fins llavors, i excepte excepcions comptadíssimes, el preu del biodièsel a les gasolineres és el mateix que el del dièsel tradicional. Així les coses, el litre de biodièsel a Navarra oscil·la entre 0,845 i 0,909 euros, mentre que a Barcelona pot arribar a costar fins a 0,949 euros. A Madrid, el litre de biodièsel no baixa de 0,928 euros i pot arribar a cotitzar-se a 0,932 euros. A les gasolineres valencianes els preus per litre oscil·len entre 0,903 i 0,926 euros, i en algunes biscaïnes i sevillanes es pot trobar des de 0,879 euros.

Les marques d’automòbils no es posen d’acord

Els fabricants d’automòbils no es posen d’acord sobre si aquest tipus de combustible causa problemes en els seus models dièsel. Mentre que algunes marques de cotxes el recomanen expressament, altres adverteixen sobre futurs problemes en el motor. El problema és que els olis vegetals tenen la particularitat de dissoldre la goma i el cautxú, materials utilitzats en la fabricació dels conductes i les juntes del sistema d’alimentació dels vehicles (tubs o maneguins), per la qual cosa amb l’ús prolongat d’un combustible biodièsel 100% es podrien arribar a degradar aquests conductes i produir algun porus o la pèrdua de combustible.

No obstant això, tots els vehicles dièsel fabricats als últims deu anys (el 80% dels que circulen en l’actualitat) poden utilitzar perfectament biodièsel, fins i tot al 100%, sense necessitat de fer cap canvi o ajust als seus motors. De totes maneres, davant de la impossibilitat de controlar si els vehicles que posen gasolina a les estacions de servei estan o no preparats per a la utilització de biodièsel 100%, actualment es comercialitza tant en estat pur (l’anomenat B100) com mesclat amb gasoil en proporcions d’entre el 10% i el 20% (els anomenats B10, B15 o B20).

Els avantatges i els inconvenients del biodièsel

Avantatges enfront d’altres carburants

Mediambientals

Es tracta d’un combustible 100% vegetal i 100% biodegradable. És una energia renovable i inesgotable, no genera residus tòxics ni perillosos.
Disminueix en un 90% l’emissió de CO2, gas causant de l’efecte hivernacle, en el cicle complet del producte gràcies al fet que la planta de què sorgeix l’oli ha depurat diòxid de carboni durant la seua vida útil (el 10% d’emissió neta, no renovable, es correspon amb l’addició de metanol en el procés en planta i amb els consums energètics necessaris en el cicle de vida del producte).
No contribueix a l’efecte hivernacle, ja que el CO2 (diòxid de carboni) que es genera en la combustió ha sigut captat mitjançant la fotosíntesi en el creixement de les plantes necessàries per a la producció, i no incrementa per tant la quantitat de CO2 a l’atmosfera, fenomen que es coneix com a cicle tancat de CO2.
La utilització de biodièsel pur (100%) ofereix avantatges mediambientals importants en relació al gasoil convencional, en especial quant a la reducció de les emissions, que són nul·les en òxids de sofre; un 80% menys en diòxids de carboni; un 65% menys en partícules i un 50% menys en monòxid de carboni i hidrocarburs.
No conté ni benzè ni altres substàncies cancerígenes (hidrocarburs aromàtics policíclics). El biodièsel, com a combustible vegetal, no inclou cap substància nociva, ni perjudicial per a la salut, a diferència dels hidrocarburs, que tenen components aromàtics i benzens (cancerígens). La no-emissió d’aquestes substàncies contaminants disminueix el risc de malalties respiratòries i al·lèrgies.
La producció de biocarburants comporta una alternativa de l’ús del sòl que evita els fenòmens d’erosió i desertificació als quals poden quedar exposades les terres agrícoles que, per raons de mercat, són abandonades pels agricultors.

Econòmiques

Amb l’ús d’olis vegetals es contribueix de manera significativa al subministrament energètic sostenible, fet que permet reduir la dependència del petroli i incrementar la seguretat i la diversitat en els subministraments, a més del desenvolupament socioeconòmic de l’àrea rural (producció d’oleaginoses amb fins energètics).
La tona de CO2 té un cost, i es compra i es ven al mercat europeu de drets d’emissió. El compliment dels objectius espanyols de biocarburants al 2010 evitarà l’emissió a l’atmosfera de sis milions de tones de CO2, i això representarà un estalvi anual de 118 milions d’euros amb els preus actuals de la tona del gas, que s’acosta als 20 euros.
El seu ús pot allargar la vida útil dels motors, ja que té un alt poder lubricant i protegeix el motor pel fet que redueix la fricció, el desgast i els sorolls, a més de les despeses de manteniment.
També és important destacar el poder dissolvent del biodièsel, que fa que no es produïsca carbonissa i manté nets els sistemes de conducció i d’injecció del circuit de combustible dels motors.

Seguretat i transport

El transport del biodièsel és més segur pel fet que és biodegradable. En cas de vessament d’aquest combustible en aigües de rius i mars la contaminació és menor que els combustibles fòssils.
Diverses proves efectuades per la Universitat d’Idaho han demostrat que la seua degradació en una solució aquosa era del 95 % després de 28 dies, període que comparteix amb el sucre. En canvi, en el mateix període de temps, el gasoil només es degrada en un 40%.
No és una mercaderia perillosa, ja que el seu punt d’inflamació es troba per damunt de 110ºC, i la seua manipulació i emmagatzemament són segurs.
Es pot emmagatzemar i manejar de la mateixa forma que qualsevol combustible dièsel convencional.

Inconvenients enfront d'altres carburants

Per ara, al biodièsel troba l’inconvenient principal en el preu. Els seus costos de pugen el doble dels de la gasolina i el gasoil, i això sense afegir-hi els impostos.
Perquè els biocombustibles siguen significatius en el mercat energètic mundial, són necessàries grans superfícies de cultiu, ja que del total de la plantació només s’aconsegueix un 7 % de combustible. En el cas d’Espanya, si s’utilitzés com a sòl cultivable una tercera part del territori, només permetria cobrir la demanda interna de combustible.
La creació de grans extensions de monocultiu obliga a usar grans quantitats de d’herbicides, insecticides, fertilitzants, productes químics més o menys agressius per a controlar les possibles plagues que no beneficien la salut humana (en aquest cas la dels conreadors, perquè ningú no es menjarà la collita) ni la qualitat del sòl. A més, una extensió monocultivada és sempre molt més vulnerable a les plagues que una zona on es facen conreus mixtos amb diverses espècies.
A baixes temperatures es poden començar a solidificar i formar vidres, que poden obstruir els conductes del combustible.
Per les seues propietats solvents, pot reblanir i degradar alguns materials, com ara el cautxú natural i l’escuma de poliuretà. És per això que en el cas de vehicles antics pot ser necessari canviar algunes mànegues i retenidors del motor abans d’usar biodiésel.
La considerable despesa d’aigua és, d’altra banda, l’inconvenient principal que presenta la producció de biodièsel en zones amb dèficit hídric, ja que el mètode convencional requereix entre quatre i cinc tones d’aigua per a produir una tona de biodièsel.