La comunitat científica mira amb calor als pols
Aquestes són les raons que han portat la comunitat internacional a conèixer amb detall què està passant als pols. Per això, al març va arrancar l’Any Polar Internacional 2007-08, que durant dotze mesos mantindrà en marxa 220 projectes d’investigació, en els quals ja participen prop de 50.000 científics de 63 països. Es tracta d’una iniciativa que només s’havia celebrat tres vegades en 125 anys (els anteriors van ser al 1882, al 1932 i al 1957) i que intenta unir els esforços de nombrosos països per impulsar la investigació a les zones polars, per a la qual cosa es requereix una enorme inversió de temps i de diners, del tot inassumible per a un sol país. La investigació de l’Any Polar abordarà des de l’estudi dels organismes marins que viuen a l’Antàrtida i l’Àrtic a la salut dels pingüins o l’estat dels recursos pesquers. Però també, i amb un èmfasi especial, el canvi climàtic en les dues regions polars, que estan especialment afectades per l’escalfament global.
Es creu que les zones polars poden aportar una informació molt valuosa que ajudarà a predir l’evolució del clima al planeta. El Panell Intergovernamental per al Canvi Climàtic alertava en el seu últim informe que l’augment del nivell del mar en aquest segle podria ser superior als 59 centímetres previstos inicialment. La raó és que no se sap del cert quant de gel es desfarà dels pols. Si la societat ha de preparar-se per a aquesta eventualitat protegint les infraestructures a les ciutats costaneres, és vital preveure fins on pot arribar aquest augment. El desglaç també tindrà conseqüències sobre els ecosistemes marins i sobre els corrents que influeixen en el clima terrestre. Quant de gel es desfarà realment als pols i quan? Aquesta és, sens dubte, la pregunta més apressant que es debatrà en els projectes de l’Any Polar Internacional.
Per respondre a això, s’han dissenyat alguns dels experiments més sorprenents, com les perforacions a les zones més profundes del gel antàrtic per a l’extracció de mostres del gel més antic, el que es va formar fa uns 900.000 anys. Hi ha investigadors que consideren que, amb sort, podrien trobar mostres de gel de fins a un milió i mig d’anys d’antiguitat o més. L’interès d’aquest gel es basa en el fet que va retenir al seu interior bombolles d’aire d’aquell moment, de manera que els investigadors consideren que amb aquestes bombolles i les mostres de gel es poden conèixer centenars de milers d’anys després els nivells de diòxid de carboni existents i reconstruir així la història. D’aquesta forma, coneixent com van tenir lloc aquests cicles de desglaç en el passat, es pot ajudar a preveure millor com respondran en el futur els pols en una situació d’escalfament global.
També hi ha participació espanyola: un equip del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) estudiarà, en el marc d’un projecte internacional, la salut dels pingüins a l’Antàrtida per analitzar com els afecta el canvi climàtic. Un altre grup, també del CSIC, estudiarà els recursos pesquers a l’Àrtic, i l’Institut Nacional de Tecnologia Aeroespacial investigarà l’evolució del forat d’ozó a les zones polars, a fi de preveure el seu comportament a llarg termini. Aquests són només una petita mostra dels projectes i les prioritats de l’Any Polar Internacional, que per a la comunitat científica representa una de les millors oportunitats d’avançar molt en poc de temps.