Cossos estranys: intrusos més que molestos

Cossos estranys: intrusos més que molestos

/imgs/20070501/img.salud.01.jpgEl món que ens envolta està ple de petits objectes. I el cos humà, de cavitats i d’orificis que, accidentalment, estan preparats per a acollir-los. Els ulls, el nas i les orelles, igual com les vies respiratòries, constitueixen les localitzacions més freqüents de cossos estranys, tant en l’adult com en el xiquet. De vegades extreure”ls és fàcil perquè no estan massa introduïts o incrustats, però altres vegades cal anar al servei d’urgències amb la màxima brevetat possible. Mai s’ha de fer maniobres per intentar treure l’objecte perquè es corre el risc d’introduir-lo més, d’incrustar-lo o de provocar danys irreparables. Quan es produeixen aquests accidents, el més recomanable és acudir ràpidament a un servei d’urgències i, només en algun cas, es podrà aplicar algun procediment casolà d’urgència.

Cossos estranys en l’ull

/imgs/20070501/img.salud.02.jpgEl globus ocular i les estructures externes són d’una gran sensibilitat. Qualsevol cos estrany, per petit que siga, origina de seguida molèstia o dolor, llagrimeig, parpelleig i enrogiment. En els adults, els més freqüents són resquills metàl·lics, fragments minúsculs de vidre, en cas d’accidents de trànsit, o granets d’arena que impacten amb més o menys violència i que solen incrustar-se i fins i tot perforar l’ull i introduir-s’hi en l’interior. En els xiquets solen ser granets minúsculs d’arena o terra que generalment no s’arriben a incrustar. El llagrimeig, el parpelleig i els moviments del globus ocular, sempre, això sí, sense fregar-se l’ull, solen arrossegar-los cap a l’exterior, cap a l’angle extern, i la seua extracció acostuma a ser fàcil.

Un cos estrany peculiar són les gotes d’algun producte químic. La llista de productes que hi ha en una llar i que poden danyar l’ull és enorme. Els àcids i els àlcalis són especialment perillosos perquè poden produir danys irreversibles. Per això, l’actuació ha de ser immediata. El primer que cal fer és rentar-los amb aigua, a ser possible tèbia, sense perdre temps. Ja siga davall el raig d’aigua o amb una xeringa, cal rentar l’ull a consciència perquè arrossegue la màxima quantitat de producte i després cobrir-lo amb una gasa estèril i acudir al servei d’urgències per a la revisió i el tractament posterior.

Cossos estranys en les orelles

Els xiquets, jugant, poden introduir-se petits objectes en el conducte auditiu extern (CAE). En aquests casos cal actuar de la manera següent:

• /imgs/20070501/img.salud.03.jpgNo intentar treure’l amb cap instrument perquè hi ha perill d’introduir-lo més i de danyar el timpà i l’orella mitjana
• Inclinar el cap amb l’orella afectada cap avall i sacsejar-la amb suavitat per afavorir que l’objecte caiga per gravetat
• De vegades, si l’objecte està poc introduït, es troba a la vista i és flexible o mal·leable, es pot intentar agafar amb unes pinces de depilació i extreure’l amb molta cura
• Si no és possible extreure’l amb facilitat, cal acudir al servei d’urgències.

Una situació particular es dóna quan hi entra un insecte. En aquests casos convé:

• Col·locar el cap amb l’oïda afectada cap amunt
• Introduir unes gotes d’oli per provocar la mort de l’insecte i que sure en l’orifici
• Tornar el cap en sentit oposat per fer sortir l’oli i que arrossegue l’insecte
• Normalment dóna resultat, però si falla o, tot que l’insecte n’ha sortit persisteix el dolor o la sensació que l’orella està obstruïda o que no se sent bé, cal anar al metge.

Cossos estranys en el nas

Si un cos estrany s’introdueix en el nas, la manera d’actuar és molt semblant a quan s’ha allotjat en l’orella. El que no s’ha de fer és intentar extreure’l amb cap instrument ni inhalant amb força, ja que pot introduir-s’hi encara més. És recomanable respirar per la boca mentre l’objecte està en el nas, i sonar-se tapant la fossa nasal lliure amb suavitat per veure si es pot expulsar. Si no s’aconsegueix, el millor és anar al servei d’urgències.

Cossos estranys en les vies aèries

Aquesta és, sens dubte, la situació més urgent i greu que es pot donar, ja que depenent de la grandària de l’objecte i de la seua ubicació en les vies respiratòries, pot arribar a obstruir-les totalment o parcialment. El cos estrany pot quedar-se allotjat en la tràquea o en els bronquis i produir asfíxia, per la qual cosa és summament urgent alliberar l’obstrucció. En aquests casos cal aplicar a l’afectat, amb caràcter d’urgència, la maniobra de Heimlich, que es fa de la manera següent: cal situar-se darrere de l’afectat, posar-li un puny per sobre del melic, agafar el puny amb l’altra mà envoltant el tòrax i fer un moviment violent empenyent el puny cap amunt i cap endins. D’aquesta forma s’aconsegueix generar dins de les vies respiratòries un corrent d’aire intens i fort, com un tossit artificial, que moltes vegades és suficient per a expulsar el cos estrany. És una maniobra que ha salvat moltes vides. Si no sofreix asfíxia, però es manté el dubte que s’ha introduït un cos estrany en les vies respiratòries, cal acudir al servei d’urgències. Potser l’objecte s’ha allotjat en una altra part de l’arbre respiratori, fet que el converteix en un perill potencial que ha de ser diagnosticat i tractat correctament.

Cossos estranys en les vies digestives

/imgs/20070501/img.salud.04.jpgLa deglució, l’acte d’engolir, pot ser tant voluntària com involuntària. Moltes vegades ens engolim el que tenim a la boca sense adonar-nos-en, fet que en el cas d’un xiclet o d’un caramel no té més importància en l’adult. Però en un xiquet sí que pot constituir un accident. Els xiquets tenen el costum d’emportar-se a la boca tot el que manipulen: pedres minúscules, piles petites, fruits secs amb corfa, gomes d’esborrar, monedes, botons i pinyols de fruites, entre molts altres.

Normalment i, en especial en l’adult, els objectes solen travessar tot l’intestí sense causar problemes, llevat que per la forma o la grandària quede obstruït. Hi ha un mecanisme de defensa del tub digestiu que funciona molt bé: la mobilitat intestinal fa que el cos estrany avance per tot l’intestí i siga expulsat en la defecació sense problemes, fins i tot si es tracta d’objectes punxeguts. Però de vegades, si la grandària és considerable, poden allotjar-se en l’esòfag i bloquejar-lo o, més rarament, en l’intestí i generar un quadre d’obstrucció intestinal que pot arribar a ser greu. Per això, si una persona que s’ha engolit un cos estrany presenta salivació abundant, dolor abdominal, vòmits o qualsevol altre símptoma de malestar, ha d’acudir al metge sens falta.