Claus per a escollir els verdaders aliments light / Menú tipus sense lactosa / Colerètic
- Abans de comprar, comparem la diferència real de calories entre dos productes de marques diferents, i fins i tot entre dos productes de la mateixa marca, un de normal i l?equivalent anunciat com a light. No tots els productes light, lleugers, alleugerits, baixos en greix, baixos en sucre o baixos en calories ho són tant com creiem.
- Perquè “apreciés una diferència notable en calories, el producte light hauria de reduir en un 30% el seu valor energètic respecte de l?homònim normal. En algunes patates fregides, melmelades i batuts de llet, per exemple, la diferència de calories no arriba al 15%.
- Molts aliments aporten la meitat de calories, però continuen sent molt energètics. Hi ha productes com ara maioneses, margarines, patés i patates fregides que, tot i que efectivament aporten prou menys calories que els convencionals amb la substitució d’una part per aigua, continuen sent aliments massa grassos i energètics.
- Tenen menys calories els productes que, com les galetes, les melmelades, els refrescos, els sucs, els caramels o els xiclets, han substituït el sucre per edulcorants sense calories com la sacarina, l?aspartam, el ciclamat o l’acesulfam.
- Convé llegir els ingredients dels aliments ?sense sucre? o ?amb fructosa?. Si han afegit fructosa en comptes de sucre o sacarosa, el valor energètic de l’aliment no varia, ja que els dos compostos, fructosa i sacarosa, aporten les mateixes calories.
Les peixateries ja disposen de verat, anomenat també cavalla. Es tracta”un peix blau de la mateixa família que la tonyina i molt fàcil d’identificar pel particular aspecte del seu dors, cobert de primes línies transversals de color blau verdós. El seu cos és allargat i fi, i pel que fa a la grandària, el més comú és trobar-ne peces d?uns 30 centímetres i que pesen entre 250 i 300 grams. Un peix barat
El verat té tots els avantatges de la resta de peixos blaus -tonyina, bonítol, sardines, anxoves, sorell-, i com que sempre està de temporada resulta més econòmic. La seua carn és rica en àcids grassos omega 3, l’aportació del quals és essencial en la prevenció de malalties cardiovasculars, ja que redueix els nivells de colesterol i de triglicèrids en sang, i això disminueix el risc de formació de coàguls o trombes.
L’únic inconvenient que pot associar-se a aquest peix és el contingut en purines, que en l’organisme es transformen en àcid úric, per això no és aconsellable per als qui tenen hiperuricèmia o gota.
És un peix amb prou espines, per això els xiquets se’l menjaran millor en filets. La carn d’aquest peix, saborosa i consistent, es presta a diverses preparacions, com la lasanya o el pastís, que poden agradar més als petits. També es pot afegir als seus plats preferits, com l’ensalada de pasta o l’arròs, i servir com a ingredient de l?entrepà o el sandvitx de desdejunis i berenars. Cuinar-lo és fàcil perquè admet les mateixes tècniques culinàries que les anxoves o les sardines: a la graella, a la planxa, al forn, a la brasa i en papillota. Un consell: té la pell perfectament adherida a la carn, per tant, siga quin siga la preparació, mai s?ha de treure.
Beguda de soja. Suc natural de fruita. Pa de cereals torrat amb oli, tomata i pernil serrà.
Fruita. Infusió. Coques de blat moresc (llegir ingredients).
Llentilles amb carabassa i pebrot.
Pa integral. Fruita.
Un grapat de fruits secs. Fruita.
Sopa de fideus amb verdures en juliana.
Pa integral. Got de beguda de soja amb mel.
cal llegir atentament les etiquetes dels aliments, ja que alguns inclouen lactosa entre els ingredients. Són els que porten:
- Llet de vaca: xocolata amb llet, sugus, productes de pastisseria i rebosteria.
- Components de la llet: sèrum de llet, sòlids lactis.
- Colorant E-101: riboflavina o lactoflavina.
- Acidulants: E-325 (lactat sòdic), E-326 (lactat potàssic), E-327 (lactat càlcic)
- Emulgents: E-480 (estearoil 2-lactilic àcid), E-481 (estearoil-2-lactilat sòdic), E-482 (estearoil-2-lactilat càlcic).
- Colerètic:
/imgs/20070501/img.alimentacion-2.01.jpg Substància que contenen diverses plantes i aliments que augmenta la producció de bilis, la fa més líquida i abundant, per això prevé la formació de càlculs biliars. El fetge segrega bilis que s’emmagatzema a la vesícula biliar. Aquesta substància és imprescindible per a digerir els greixos. Les plantes com el boldo i la dent de lleó, i les verdures com ara carxofes, escarola, endívies o card, són especialment convenients per als qui tenen malestar per disfunció hepàtica o de la vesícula, que es manifesten en forma de digestions lentes, pesadesa i inflor habitual en acabant de dinar, i dolor abdominal freqüent després dels àpats.