Dermatitis atòpica: sensibilitat a flor de pell
La prevalença de la dermatitis atòpica ha augmentat les últimes dècades, especialment als països industrialitzats. Les dades la xifren entre el 15% i el 20% en la infància i de l’1% al 3% en l’edat adulta.
Diverses teories expliquen aquest increment, com ara per la contaminació o l’excés d’higiene, sobretot durant els primers anys de vida, tal com explica la doctora Cristina Eguren, dermatòloga de Clínica Eguren i de l’Hospital Universitari Infanta Leonor de Madrid. Així mateix, els experts creuen que l’estil de vida occidental en general -amb humitat, calor i maternitat en edats avançades- és un factor determinant perquè aparegui.
Però, què és una dermatitis atòpica? Es tracta d’una malaltia crònica, pruriginosa i inflamatòria de la pell. Les pàpules, les plaques eczematoses i la picor intensa poden disminuir la qualitat de vida de qui la pateix i també del seu entorn immediat. Es poden produir brots i es relaciona amb un estat de sensibilitat exagerada enfront de diversos agents externs.
Encara que aquesta dermatosi es pot manifestar de diferents maneres, la veritat és que no són variants de dermatitis atòpica. Eguren assegura que “hi ha diferents formes clíniques de manifestació, com la dermatitis atòpica del lactant, de la infància i de l’adult, però són la mateixa malaltia”.
Eguren, membre de l’Associació Espanyola de Dermatologia i Venereologia (AEDV), explica que la dermatitis atòpica té diverses causes:
- Predisposició genètica: es poden heretar gens relacionats amb certes proteïnes de la pell i del sistema immunitari que predisposen a desenvolupar la malaltia. De fet, quan un dels progenitors la pateix, els seus fills tenen entre un 40% i un 50% de probabilitats de sofrir-la; i si els dos es veuen afectats, la probabilitat augmenta fins al 80%.
- Alteració de la funció barrera de la pell: comporta un augment de pèrdua d’aigua.
- Desequilibri immunològic: facilita la inflamació que apareix en la pell.
- Factors precipitants: condicions internes o externes que desencadenen els brots en subjectes predisposats. Entre d’altres, estrès, infeccions, factors irritants (aigua, agents químics…) o sequedat ambiental.
Encara que no té un tractament definitiu, les recomanacions se centren a controlar-ne i alleujar-ne els brots. Els experts recomanen una sèrie de mesures que poden ser de gran utilitat en el control d’aquesta malaltia.
D’una banda, la higiene diària s’ha de fer amb dutxes curtes -evitant els banys, excepte en els nadons- amb aigua no excessivament calenta i amb productes poc agressius, com els sabons de civada, parafina o els sabons sintètics (denominats també syndet, tensoactius o surfactants, que encara que no estan exempts de provocar alguna reacció en les pells molt sensibles, són més suaus i respectuosos que el sabó tradicional). Cal deixar de banda els sabons alcalins i optar pels que no continguin perfum, i evitar fregar la pell quan l’eixuguem: la millor manera és fer-ho amb petits tocs suaus.
A més, és fonamental procurar una hidratació correcta amb olis corporals -que, en el cas dels nadons, es poden aplicar en l’aigua del bany- i amb solucions emol·lients, que hidraten i permeten regenerar l’estructura de la pell, i no oblidar la protecció solar. Mantenir les ungles curtes i netes ajuda a evitar lesions per gratada que es poden infectar.
Quan l’afectat és un nen petit, convé ser previnguts i canviar amb freqüència els bolquers. Quan els rentem la roba -que preferiblement ha de ser de cotó, encara més la que està en contacte amb la pell- el millor és fer servir productes suaus. Si la rentem a mà, cal que ens assegurem d’esbandir-la completament.
En persones molt sensibles, és recomanable mantenir-se allunyat de tot el que pogués desencadenar-ne un brot, ja sigui el contacte amb animals o teixits com la llana, o menjar aliments molt rics en histamina (hormona dilatadora dels vasos sanguinis i capil·lars), com el marisc, les maduixes o les fruites seques, entre d’altres. També els canvis bruscos de temperatura, la calor extrema o l’estrès poden provocar sudoració, que empitjora els seus símptomes. Per això, és recomanable no abrigar-se en excés i optar per roba ampla.
Si la dermatitis no millora amb aquestes cures, empitjora amb el tractament establert o presenta signes d’infecció, com enrogiment, dolor o febre, cal consultar el professional de la salut. S’estan investigant nous fàrmacs que actuen bloquejant determinades molècules de la cascada inflamatòria de la dermatitis atòpica. Aquests medicaments ajudaran a tractar casos severs en els quals les teràpies actuals no permeten controlar bé la patologia.
L’Associació de Familiars i Pacients de Dermatitis Atòpica (ADEA) alerta que aquesta malaltia pot tenir repercussions psicològiques. En un primer moment, la picor incessant produeix irritabilitat i malestar, amb unes ànsies intenses de gratar-se difícils de controlar, més encara en els petits afectats que, a més, es caracteritzen per ser més inquiets que la resta de nens de la mateixa edat. A més, la pruïja només es pot combatre amb pautes d’higiene i hidratació juntament amb el tractament pautat pel dermatòleg. Per això s’aconsella, per sobre de tot, evitar renyar-lo quan es grata i aconseguir canviar aquest mal costum per l’aplicació d’un emol.lient (medicament que estova o relaxa), per exemple.
A més, la gratada provoca lesions i irritació en la pell, que li dóna un aspecte apagat. En els adolescents afectats, el fet de no tenir una pell “perfecta”, sobretot a la cara i a les mans, pot ocasionar baixa autoestima i sentiments de tristesa i ansietat que no s’han de menysprear. Per aquest motiu, en nens més grans, adolescents i adults afectats, el suport de l’entorn proper és imprescindible.