La importància d'estimular la memòria

Seguir uns hàbits saludables i fer petits jocs i activitats ajuda a mantenir la memòria en bona forma
1 Maig de 2016
Img salud listado 994

La importància d'estimular la memòria

/imgs/20160501/salud-memoria.jpg

El nivell d’estrès, el consum de substàncies tòxiques, la capacitat de concentració, l’edat, la dieta o l’activitat intel·lectual influeixen a l’hora de tenir una bona o mala memòria. La seva importància rau en el fet que permet a una persona saber qui és, què ha viscut i amb qui s’ha relacionat, aspectes fonamentals per a mantenir una bona qualitat de vida.

Amb tot, tenir una edat avançada no per força s’ha de vincular sempre a sofrir una pèrdua de memòria. El declivi propi de l’envelliment està associat al seu funcionament i no a la memòria en si. Així i tot, un dels factors que donen una sensació més gran de pèrdua d’autonomia a la gent gran és la degeneració de processos cognitius bàsics, com l’atenció, l’aprenentatge i la memòria. Frenar el seu avanç s’ha convertit en un dels aspectes que més preocupen en l’actualitat.

Els enemics

Per a mantenir la memòria en bona forma, és imprescindible seguir uns hàbits de vida saludables. Hi ha certes substàncies i condicions que són vertaders enemics per a la memòria:

  • Alcohol. En dosis altes provoca, a llarg termini, alteracions en el sistema nerviós i causa deteriorament cognitiu, com ara encefalopatia de Wernicke (dany cerebral en el tàlem i l’hipotàlem) i la síndrome de Korsakoff (dany permanent en zones del cervell involucrades amb la memòria), dany cerebral difús i demència alcohòlica.
  • Fumar. Els seus efectes nocius van més enllà de les alteracions cardiopulmonars i s’associen a un risc més alt de deteriorament de la memòria en la mitjana edat, ja que la nicotina afecta el reg sanguini i disminueix la capacitat d’atenció i retenció d’informació.
  • Cànnabis. Provoca alteracions de la memòria a curt termini.
  • Fàrmacs. Sobretot provocats per benzodiacepines (medicaments psicotròpics), que poden actuar sobre la memorització d’informació nova, sobre la memòria semàntica (coneixements de cultura general que es va aprenent al llarg de la vida) o sobre fets autobiogràfics.
  • Estrès. Fins i tot en petites dosis pot afectar la memòria a curt termini de persones joves, amb lapsus i distraccions freqüents.
  • Descans nocturn deficient. El cervell necessita un temps adequat de son i descans per a seleccionar i classificar els records i els coneixements adquirits de la jornada. Si el temps de descans es veu disminuït, aquesta consolidació s’altera.
  • Alimentació inadequada. Les deficiències d’Omega-3 i algunes vitamines, com la B-12, s’associen amb alteracions cognitives. Tenir nivells elevats de colesterol perjudicial també pot provocar un mal reg sanguini en el cervell.

La lluita contra aquesta llista de factors de risc modificables -que depenen de l’estil de vida d’una persona- pot ser que no evitin la pèrdua de memòria, però sí minimitzar-ne el risc i alentir-ne l’aparició.

Entrenar la memòria en 6 passos

/imgs/20160501/salud-numeros.jpg

Alba Ribas, psicòloga i experta en el disseny d’activitats per a la memòria, incideix en la importància d’entrenar-la cada dia. No importa l’edat que es tingui, si bé és fonamental fer-ho especialment a partir dels 65 anys, quan, segons Ribas, el cervell va perdent plasticitat i flexibilitat, aspectes que influeixen en l’emmagatzemament de la memòria. Per tant, per a mantenir la memòria el màxim temps possible, l’especialista aporta sis consells senzills:

  1. Jugar a jocs de taula, d’estratègia o de càlcul mental, o fer passatemps o mots encreuats, ajuda a mantenir la ment en forma, ja que el treball intel·lectual (llegir, escriure, comprendre…) estimula i conserva la memòria. Fins i tot la gent gran es beneficia quan aprèn a fer servir un ordinador per primera vegada, ja que el procés d’aprenentatge -que ha de ser de mínim 15 minuts diaris-, malgrat ser més lent que en la joventut, és molt positiu per a mantenir la ment activa i fer treballar la memòria.
  2. Canviar les rutines evita que el cervell automatitzi processos i alenteixi la seva efectivitat. És tan fàcil com anar canviant les rutes habituals per anar a la feina, veure els fills o els néts o anar al mercat.
  3. Entrenar els dos hemisferis cerebrals. Això s’aconsegueix fent algunes tasques amb la mà no dominant, que poden ser tan senzilles com netejar o fer servir el ratolí. La gent gran es pot canviar el rellotge de canell o canviar algun objecte de lloc per a buscar-lo després.
  4. Socialitzar-se, millor a l’aire lliure i en grup. Una vida activa i sociable és un gran entrenament, ja que permet rebre estímuls de manera constant i jutjar i contrastar la informació sobre temes diferents que provenen d’altres persones. Els centres cívics per a fer activitats en grup, les excursions o els viatges són bones opcions per a la gent gran.
  5. Dormir bé i les hores suficients. El cervell utilitza les hores de son per a emmagatzemar i classificar la informació obtinguda durant el dia. Ajuda a conciliar el son mantenir un horari i unes rutines per a anar al llit i llevar-se, no anar al llit sense sopar o després d’un sopar abundant, evitar les begudes excitants i fer exercici físic. Encara que l’envelliment produeix alteracions en el son, seria convenient dormir al voltant de set hores diàries. A més de dormir, és bo fer pràctiques de relaxació si s’està immers en una època d’estrès, ja que és el principal enemic de la memòria.
  6. Practicar exercici físic tres cops per setmana millora el reg sanguini també del cervell i millora les funcions cognitives: caminar, anar amb bicicleta o nedar són activitats cardiovasculars molt beneficioses, de baix impacte, adaptables a les condicions de cadascun i recomanades per a la gent gran. També les classes de pilates, ioga o gimnàstica de manteniment per a gent gran són una bona tria.