Mites que no alimenten

Els mites alimentaris condicionen la forma de menjar i, de vegades, condueixen a cometre errors que poden afectar la salut
1 Maig de 2016
Img alimentacion listado 1121

Mites que no alimenten

Infinitat de mites alimentaris es colen en les decisions que prenem quan mengem i cuinem. Reuneixen els ingredients següents: els coneix la població en general, no tenen base científica, afirmen el contrari del que és en realitat i poden ser perjudicials per a la salut o, en el millor dels casos, no tenir cap efecte. A continuació, s’enumeren els que més poden perjudicar la dieta.

Llet
/imgs/20160501/alimentacion-huevo-leche.jpg

MITES: “Només els lactants haurien de prendre llet, com la resta dels mamífers”. “La llet sempre ha de ser desnatada, perquè el greix saturat és dolent”. “La llet de soia és millor que la de vaca”.

REALITAT: La llet de vaca conté lactosa i es necessita l’enzim lactasa per a digerir-la. Amb el temps, és possible deixar de fabricar aquest enzim. Si és així, se sabrà perquè la llet resultarà indigesta i s’haurà de substituir per iogurt o formatge fresc.

Tanmateix, si es tolera la llet, no hi ha motiu per deixar de consumir-la. És un aliment molt complet i la principal font de calci en la dieta. El seu contingut d’aigua és del 88% i només un 2% correspon als greixos saturats. Això vol dir que, en qualsevol cas, seria més recomanable restringir els formatges i la mantega, on es concentra més el greix.

La llet de soia no és una font de calci ni de vitamina D, com ho és la de vaca. I aquests nutrients són essencials per a conservar sans els ossos i les dents.

Les recomanacions de lactis més altes (un litre de llet al dia) s’aconsellen durant l’embaràs, la lactància i l’adolescència. Els nens n’han de prendre tres gots al dia i els adults, dos. Un got de llet es pot substituir per dos iogurts i, en aquest cas, el calci s’absorbirà fins i tot millor, per la transformació de la lactosa en àcid làctic.

Ou

MITES: “No s’han de consumir més d’un o dos ous a la setmana”. “L’ou cru alimenta més que les verdures bullides”. “Els ous morens són millors que els blancs”. “Si es té el colesterol elevat, no es poden menjar ous”.

REALITAT: L’ou cru es resisteix a l’acció dels sucs gàstrics. Per contra, quan està coagulat per la calor, s’aprofita gairebé al 100%. A més, el color de la closca de l’ou no afecta el valor nutritiu, però els morens, com que tenen una closca més sòlida i menys permeable, permeten una millor conservació.

D’altra banda, en la literatura mèdica hi ha nombrosos estudis que demostren l’escàs efecte del consum d’ous sobre el colesterol en sang. Per tant, les recomanacions dirigides a disminuir el risc cardiovascular s’han de concentrar més en una reducció del greix en general, que no del colesterol dietètic.

Convé saber que els aliments proteics d’origen animal de la dieta són les carns, els peixos i els ous i que és important buscar un equilibri entre els tres.

Pa
/imgs/20160501/alimentacion-pan.jpg

MITES: “El pa engreixa”. “La molla engreixa més que la crosta”. “En les dietes, només s’admeten biscotes”.

REALITAT: El pa engreixa en proporció a les calories que aporta, que són bastant moderades, com en el cas de les pastes, l’arròs i les patates. Tots aquests aliments són bàsics i també una mica insípids, per això solen requerir un acompanyament. En general, els aliments que acompanyen el pa, la pasta o l’arròs són els que aporten els greixos i, per tant, més calories.

La massa del pa és la mateixa en la molla i en la crosta. Si de cas, la crosta, com que té menys aigua, en igualtat de pes tindrà més calories que la molla. Encara més, en una dieta d’aprimament, el pa fresc saciarà més que el pa torrat, però no s’ha de caure en la temptació d’untar-lo o sucar-lo en salses.

Oli, mantega i margarina
/imgs/20160501/alimentacion-aceite.jpg

MITES: “L’oli d’oliva no engreixa”. “La margarina és millor que la mantega”. “Els fregits contenen massa greix”.

REALITAT: L’oli d’oliva aporta 9 quilocalories per gram, igual que la mantega o el greix de porc. En canvi, és més beneficiós quan circula en sang, a diferència dels greixos d’origen animal.

En general, els olis (líquids), inclosos els greixos del peix, són més cardiosaludables que els greixos (sòlids), com la mantega, el greix visible de la carn, el greix del formatge, etc. Per tant, cal posar una especial atenció als greixos trans presents en aliments manufacturats i/o precuinats. En les etiquetes no posarà “greixos trans”, sinó “greixos hidrogenats”, que són els que s’han d’evitar.

La margarina prové de l’oli de llavors i la mantega és el greix de la llet; una és d’origen vegetal i l’altra, animal. En principi es podria pensar que la margarina és més saludable que la mantega, però no és així. La margarina és oli líquid solidificat, tractat de manera industrial, mitjançant la hidrogenació dels greixos. I els greixos, com tots els aliments, és millor consumir-los en la seva forma natural. La margarina, per tant, no és millor que la mantega.

Pel que fa als fregits, el pollastre fregit conté menys greix que el pollastre a la planxa perquè expulsa el greix quan es fregeix en l’oli. Les patates gratinades en oli no absorbeixen ni un mil·lilitre de l’oli. En canvi, moltes amanides generosament adobades amb oli aporten una gran quantitat de calories.

Aigua

MITES: “Beure aigua durant els àpats engreixa”.

REALITAT: L’aigua no aporta calories, per la qual cosa és impossible que engreixi, es consumeixi quan es consumeixi. I és positiu prendre’n durant els àpats perquè ajuda en la digestió.

Fruites

/imgs/20160501/alimentacion-fruta.jpg

MITES: “La fruita, havent dinat, engreixa”. “La pinya i l’aranja aprimen i són ‘cremagreixos'”. “Els diabètics no poden menjar plàtan”.

REALITAT: Els aliments no engreixen perquè es prenen en un determinat ordre, sinó perquè el valor calòric d’allò ingerit supera les necessitats de l’individu.

Cap base científica no dóna per bo que hi hagi fruites aprimadores i en cap cas és recomanable portar una dieta basada en pinya, aranja o llimona. Així, un plàtan petit aporta la mateixa quantitat de sucre que una poma mitjana. Per tant, no és qüestió de què menjar, sinó de quina quantitat se’n menja.