Mals propis dels nens

Moltes de les malalties típiques de la infància afecten les vies respiratòries i s'encomanen a través de les petites gotes de saliva que s'expel·leixen quan tossim o esternudem
1 Maig de 2016
Img bebe listado 163

Mals propis dels nens

/imgs/20160501/salud-nina.jpg

Malalties com la varicel·la o el xarampió es consideren típiques de la infància. Són molt contagioses i els menors les transmeten amb facilitat. Segons l’Associació Espanyola de Pediatria (AEP), el fet que cada vegada més nens acudeixin a centres escolars des de molt petits provoca una “exposició més primerenca i intensa als agents infecciosos”, la qual, “gairebé inevitablement es tradueix en episodis repetits de refredats, gastroenteritis, infeccions de la pell, conjuntivitis, etc., molts dels quals amb febres”.

Els pediatres destaquen que moltes afeccions de les vies respiratòries es transmeten abans que se n’adverteixin els primers símptomes, la qual cosa en dificulta la prevenció. En qualsevol cas, l’AEP assenyala que aquesta època es considera “una etapa més o menys inevitable que caldrà passar i que un nen normal superarà sense grans problemes”.

Aquestes set són les més comunes:

  1. Varicel·la: és molt contagiosa. Segons l’AEP, als països temperats afecta nou de cada deu persones abans dels 20 anys. Quan algú que no l’ha patit conviu a casa amb un malalt, les probabilitats que es contagiï són entre el 80% i el 90%. Es caracteritza per una erupció en forma de grans, butllofes i crostes per tot el cos, que generen molta picor. També provoca febre i, sovint, mal de cap, malestar general, vòmits i pèrdua de gana. El contagi s’origina a través de les gotetes de saliva que s’expulsen per la boca, en particular, amb la tos o amb els esternuts. Sol ser benigna i es cura per si sola al cap d’uns dies (al voltant d’una setmana). El tractament consisteix a alleujar-ne els símptomes. Convé tenir molta cura per a evitar que el nen es lesioni quan es grati, ja que li poden quedar marques o fins i tot contreure alguna infecció de la pell.
  2. Catarro i grip: es poden sofrir moltes vegades al llarg de la vida, en general a l’hivern. Els símptomes principals són congestió, augment de la mucositat, tos i, en el cas de la grip, febre. Es contagien a través de la saliva que s’expel·leix per la boca quan parlem i sobretot quan tossim i esternudem, però també es transmet per mitjà de les mans (quan algú es toca el nas o la boca i després toca una altra persona). Hi ha medicaments per a alleujar-ne els símptomes. Per a impedir-ne el contagi, es recomanen mesures de prevenció, com ara evitar el contacte amb persones malaltes o gots, tovalloles o altres objectes que hagi fet servir algú malalt, rentar-se les mans sovint i ventilar les habitacions i els espais tancats.
  3. Malaltia boca-mà-peu: també la causa un virus i es presenta en forma de brots, grans en la pell que, de vegades, fan que es confongui amb la varicel·la. En canvi, no genera picor, i això fa que els nens la tolerin millor. En els dies previs és normal que el petit experimenti també febre i malestar general. El contagi es produeix, a més de per les gotetes de saliva, a través dels excrements. Per això, és molt important que els adults es rentin les mans amb freqüència, principalment després de canviar-los el bolquer (aquesta malaltia afecta sobretot els petits d’entre un i tres anys). Com que aquesta malaltia la produeixen diversos virus, a diferència de la varicel·la, es pot contreure més d’un cop.
  4. Tos ferina: l’AEP destaca que és una malaltia molt contagiosa i molt perillosa per als nadons, en particular per als menors de quatre mesos. La infecció comença com un refredat amb febre, però empitjora a gran velocitat i pot desembocar en pneumònia, suspensió de la respiració, convulsions i fins i tot la mort. Els pediatres han observat un augment en la quantitat de casos a partir de 2010. El 40% d’ells ha afectat nens de menys d’un any d’edat. La millor manera de prevenir aquesta malaltia és que la mare es vacuni durant l’embaràs, a partir de la setmana 27. Aquesta immunització abastarà els primers mesos de vida del nadó, fins que als dos mesos ja pugui rebre la primera dosi de la seva vacuna. Una altra mesura preventiva és que també es vacunin els altres adults de l’entorn més proper, ja que, sempre segons dades de l’AEP, en el 83% dels casos els petits es contagien d’un adult que conviu amb ells.
  5. /imgs/20160501/salud-nino-enfermo.jpg
    Xarampió: es manifesta per mitjà d’una intensa granellada, que comença per la cara i s’estén a la resta del cos. Altres símptomes són els de un refredat fort i febre. La millor manera de prevenir-ne el contagi és mitjançant la vacunació. La vacuna contra el xarampió s’administra juntament amb la d’altres dues malalties (galteres i rubèola) i es coneix com “triple vírica”; forma part del calendari oficial de vacunació. La seva eficàcia és molt alta: segons l’AEP, “evita la malaltia durant la resta de la vida en més del 90% dels nens amb la primera dosi”.
  6. Escarlatina: els símptomes són angines (faringoamigdalitis aguda) i erupcions en la pell, acompanyades de febre i picor. Afecta sobretot els nens d’entre dos i vuit anys i, en particular, a l’hivern i a la primavera. La via de contagi són les petites gotetes de saliva emeses quan parlem, tossim o esternudem. L’escarlatina es tracta amb antibiòtics, en general, amb penicil·lina.
  7. Megaloeritema: és una malaltia lleu i menys coneguda, però també és molt contagiosa. També s’anomena “eritema infecciós”, cinquena malaltia i fins i tot “malaltia de la bufetada”, perquè brolla una erupció sobretot a les galtes, com si el menor hagués rebut un cop a la cara. A més, provoca febre i malestar general. És benigna, per la qual cosa no requereix tractament i la seva recuperació és ràpida.