Diagnòstic i tractament de la malaltia celíaca

Per una fallada immunològica, quan algunes persones prenen gluten, tenen una inflamació de l'intestí prim i pateixen fallades en l'absorció intestinal i fins i tot malnutrició
1 Maig de 2016
Img alimentacion 4 listado 185

Diagnòstic i tractament de la malaltia celíaca

/imgs/20160501/gluten.jpg

La celiaquia o malaltia celíaca és un mal amb un fort component genètic i en què hi ha implicat el sistema immunitari. Una fallada immunològica genera una inflamació de l’intestí prim quan s’ingereix gluten. Aquesta proteïna és present en tres cereals molt utilitzats en la nostra dieta habitual: l’ordi, el sègol i, sobretot, el blat. També la civada se sol excloure de la dieta de les persones amb malaltia celíaca, ja que el seu consum no és segur en un percentatge de pacients, segons va indicar el 2014 la Societat Britànica de Gastroenterologia. A més, es pot trobar gluten en altres cereals com el kamut, el triticale o l’espelta.

Quan un celíac ingereix gluten, a més de la inflamació intestinal, s’observa una pèrdua de l’estructura de les microvellositats, fallades en l’absorció intestinal i fins i tot malnutrició.

Intolerància?

L’Acadèmia Europea d’Al·lèrgia i Immunologia Clínica i l’Organització Mundial d’Al·lèrgia consideren que la malaltia celíaca no hauria d’anomenar-se “intolerància al gluten” perquè en la patologia hi ha implicat un mecanisme immunològic (hauria de classificar-se com una al·lèrgia). En tot cas, es tracta d’una terminologia que, encara que no es recomana, es fa servir molt en l’àmbit acadèmic.

Sigui com sigui, el metge pot considerar la possibilitat de valorar la implementació d’una dieta sense gluten en pacients amb una condició que s’anomena “sensibilitat al gluten no celíaca”. S’observa en persones que registren una predisposició genètica, encara que la seva base hereditària no és tan marcada com en el cas de la malaltia celíaca, i genera reaccions anormals després d’ingerir aliments amb gluten. Cal conèixer i estudiar millor aquesta condició abans de donar missatges contradictoris i d’establir dietes injustificades. Ho van advertir el 2013 la doctora Victoria María Díaz i els seus col·laboradors en la revista Evidencias en Pediatría.

Senyals d’alarma

El National Institute for Health and Care Excellence (NICE) va publicar el 2009 una rigorosa guia titulada “Reconeixement i valoració de la malaltia celíaca”. El manual recomana que els metges ofereixin al pacient la possibilitat de fer-se un test sanguini, com a primer pas per a detectar la malaltia celíaca, si tenia familiars de primer grau (pares, germans o fills) amb aquesta afecció o si patia alguna de les condicions següents: malaltia tiroïdal autoimmune, dermatitis herpetiforme, síndrome del còlon irritable i diabetis de tipus 1. El test també s’ha de proposar, segons la guia NICE, als qui tinguin algun dels símptomes següents: diarrea crònica o intermitent, retard en el desenvolupament o falta de creixement (en nens), símptomes gastrointestinals persistents o inexplicables, com ara nàusees i vòmits i fatiga prolongada, entre d’altres.

El test sanguini, a més de confirmar-se mitjançant una biòpsia intestinal, l’ha de practicar un metge i un laboratori acreditats. No tenen validesa certes proves disponibles en alguns punts de venda. Els “diagnòstics alternatius”, com els anomena la Societat Britànica de Gastroenterologia, s’han d’evitar, ja que la malaltia celíaca comporta implicacions serioses per a la salut i una exclusió per a tota la vida dels aliments amb gluten.

A més, segons la guia NICE, quan hi ha sospites de malaltia celíaca en nadons, no ha de fer-se el test sanguini, abans que s’hagi incorporat el gluten en la seva dieta.

Tractament

Una vegada que s’ha diagnosticat amb encert la malaltia, l’únic tractament efectiu és seguir una dieta sense gluten per a tota la vida, ja que ara com ara no existeixen fàrmacs, tractaments mèdics o enfocaments alternatius que previnguin el dany que genera el gluten en aquests pacients.

Eliminar el gluten de la dieta no és fàcil. A més, hi ha proves que, després del diagnòstic, molts pacients amb malaltia celíaca no exclouen del tot el gluten de la seva alimentació. Diversos factors influeixen en els lapsus dietètics: l’edat del pacient en el moment del diagnòstic, el coneixement de la malaltia (els professionals sanitaris no sempre valoren si el pacient l’ha entesa bé) i factors psicològics.

Per això, el Col·legi Americà de Gastroenterologia (ACG) va assenyalar el 2013 que les persones amb malaltia celíaca han de derivar-se a un dietista-nutricionista coneixedor de la malaltia. El document de l’ACG, coordinat pel doctor Alberto Rubio-Tapia, va indicar que el dietista-nutricionista ha de fer una avaluació nutricional completa i educar el pacient sobre la dieta lliure de gluten, a partir de les recomanacions de l’Acadèmia de Nutrició i Dietètica d’Estats Units.

L’Organització Mundial de Gastroenterologia, per la seva banda, va publicar també el 2013 una guia sobre la malaltia celíaca. En aquesta, va enumerar les tasques dels dietistes-nutricionistes quan es trobin davant d’un pacient amb aquesta malaltia:

  • Avaluar l’estat nutricional actual de la persona.
  • Identificar la ingesta de macronutrients i micronutrients per a detectar deficiències o excessos.
  • Analitzar els hàbits alimentaris i els possibles factors que afectaran la nova dieta.
  • Proporcionar la informació necessària per a iniciar la dieta sense gluten.
  • Oferir una educació alimentària perquè l’alimentació sigui equilibrada.
  • Controlar i avaluar el compliment de la dieta i reforçar l’assessorament alimentari.

La guia, que es pot consultar en espanyol, recorda que si els pacients no s’adhereixen a la nova dieta, és aconsellable que rebin assessorament psicològic. I, segons la Societat Britànica de Gastroenterologia, els dietistes-nutricionistes, mitjançant escales analògiques visuals i registres dietètics, han de poder valorar l’adherència a la dieta.

Desequilibris

S’estima que la malaltia celíaca està infradiagnosticada (moltes persones no saben que la pateixen), però cada cop hi ha més individus que eliminen tots els aliments amb gluten de la seva vida, aconsellats per un “terapeuta alternatiu” o perquè ho han llegit a Internet, sempre sense consultar un especialista. Això pot desequilibrar la dieta, sobretot en nens.