Llaunes de beguda: conservar amb seguretat

Aquests envasos són segurs sempre que es mantinguin unes condicions d'emmagatzemament i de manipulació adequades
1 Maig de 2016
Img alimentacion 5 listado

Llaunes de beguda: conservar amb seguretat

/imgs/20160501/alimentacion-latas.jpg

La llauna per a begudes és un dels envasos en evolució constant. Segons l’Associació de Llaunes de Beguda, la primera llauna de cervesa comercial va aparèixer el 1935 de la mà de Krueger, una petita cerveseria de la ciutat nord-americana de Newark. Uns anys més tard, el 1953, van sorgir als EUA els primers refrescos en aquest mateix envàs. A Espanya, la primera llauna de cervesa apareix als anys 60. Des de llavors, els avanços en aquest camp han estat nombrosos: des d’aspectes purament estètics i de disseny fins a uns altres més funcionals i de seguretat.

En l’actualitat, beure un refresc directament de la llauna és una pràctica bastant habitual, sobretot quan som fora de casa i l’únic lloc per a comprar beguda és una màquina expenedora o un lloc ambulant.

Un dels gestos més repetits abans d’obrir-les és netejar-les amb el que es té a mà, com un mocador o un tovalló. Aquesta acció dóna certa tranquil·litat, però genera certs dubtes sobre si és suficient com a mesura d’higiene o si serveix per a eliminar els patògens que podria haver-hi a la superfície.

Material

Les llaunes són envasos metàl·lics utilitzats per a emmagatzemar aliments i begudes. Estan fets sobretot d’alumini i acer laminat resistent a l’oxidació. En el cas de les begudes, aquest tipus d’envàs té certes particularitats que el converteixen en una de les principals opcions d’emmagatzemament: protegeix la beguda de la llum i li confereix estanquitat. A més, es refreda de forma ràpida i és resistent i lleuger.

La majoria de les llaunes de cervesa estan fetes d’alumini, un metall de color blanc platejat, bon conductor de l’electricitat i de la calor, lleuger i que s’oxida amb rapidesa. En la indústria alimentària, a més de les llaunes de beguda, també es fa servir per al paper d’alumini i les conserves, així com per a elaborar olles o safates. Aquest material actua com a barrera protectora en la pèrdua d’aromes dels aliments, els protegeix de la llum, l’oxigen, la contaminació i la humitat.

L’alumini pot ajudar a allargar la vida útil de la beguda sense necessitat de refrigeració. Però els envasos com les llaunes poden ser una via d’entrada d’alumini a través de la dieta. Tanmateix, una laca interior protectora impedeix el contacte del metall amb l’aliment i, per tant, la migració de substàncies.

Seguretat

Les llaunes són segures sempre que es mantinguin unes normes de manipulació apropiades. Solen servir-se en paquets protegits per un embolcall de plàstic retràctil que allunya el producte de la brutícia.

Si es conserven en unes condicions adequades d’emmagatzemament, s’assegura que les llaunes no s’han exposat a agents nocius com ara pols o altres materials. Perquè hi hagués risc per a la salut, la càrrega microbiològica de les llaunes hauria de ser molt alta. De tota manera, per a prevenir, convé fixar-se en alguns aspectes:

  • Abans d’obrir una llauna, s’ha de netejar bé per fora. Passar-hi un mocador no n’eliminaria els possibles microorganismes patògens, però sí que en trauria pols o alguna resta orgànica. El mocador neteja, però no desinfecta.
  • La llauna ha d’estar en bones condicions, no ha d’estar oxidada ni tenir cops o estar inflada.
  • Si la llauna està inflada, pot indicar que hi ha contaminació bacteriana per una esterilització incorrecta o per la presència de porus. En aquests casos, els bacteris creixen i generen gas que infla la llauna.
  • Si presenta cops, pot haver-hi contaminació química a causa de l’òxid de la llauna que entra en contacte amb l’aliment quan es desprèn l’esmalt de l’interior.

En algunes ciutats espanyoles, com Barcelona, les autoritats sanitàries han advertit del risc que comporta adquirir llaunes de begudes procedents de venedors de carrer, ja que poden no complir les condicions higièniques necessàries. Asseguren que, en aquests casos, les llaunes s’emmagatzemen i es manipulen sense tenir en compte cap mesura d’higiene.

Beure cervesa, en got o en ampolla?

/imgs/20160501/alimentacion-cervezas.jpg

La cervesa és una de les begudes alcohòliques que més se serveixen en ampolles de vidre, ja que es tracta d’un material excel·lent per a mantenir les seves qualitats. Un costum molt generalitzat és la de beure directament de l’ampolla. Tanmateix, aquesta és una pràctica poc aconsellada, no solament perquè es perd la meitat del sabor, sinó perquè, a més, i des del punt de vista higiènic, pot comportar riscos.

Igual que les llaunes de refresc, si es conserven en unes condicions adequades d’emmagatzemament es minimitza el risc que s’hagin exposats a agents nocius. Però no sempre es té la garantia que hagi estat així.

Si bé els microorganismes no s’adhereixen amb facilitat a aquest tipus de material, igual que en el metall de les llaunes, abans de beure directament és recomanable rentar la zona que entra en contacte amb els llavis.

Una diferència amb les llaunes i que, potser, les protegeix una mica més de la pols i dels agents externs és el fet que l’ampolla va segellada i aïllada amb una xapa de metall. En la majoria de casos, aquestes xapes tenen un folre de silicona a l’interior, en la part que entra en contacte amb la beguda, que no transmet olors ni sabors.