Fernando Prieto, doctor en Ecologia i director de l'Observatori de Sostenibilitat

"A Espanya no hi ha voluntat política de mantenir la biodiversitat"

1 mayo de 2016
Img entrevista 2 listado 305

Quin és l’estat de la biodiversitat a Espanya?

Espanya presenta una elevada diversitat, però el seu estat de conservació és dolent. Pateix un procés de destrucció semblant al de la resta del planeta. És especialment preocupant l’estat de les espècies de peixos i el desconeixement d’altres grups com els invertebrats és cridaner. Les abelles es veuen greument afectades per l’ús de pesticides i per diverses plagues. Ni tan sols espècies emblemàtiques com el llop, l’ós o el linx estan protegides adequadament. Ni l’Administració ni les empreses prenen mesures oportunes. Els cinc grans objectius de la Convenció de Biodiversitat 2011-2020 de les Nacions Unides que ha de complir Espanya no es fan o només en part.

Què es pot esperar per als anys vinents?

Que s’agreugin les coses. La principal amenaça són les conseqüències del canvi climàtic, com l’augment de temperatures, més escassetat d’aigua i tempestes de gran intensitat. La llei de costes acabada d’aprovar és un gran perill per als ecosistemes costaners.

Què destacaria de “SOS16”, el nou informe del seu Observatori sobre la biodiversitat a Espanya?

Que els incendis forestals assolen importants superfícies tots els anys. El 2015 es van cremar 103 mil hectàrees, més del doble que el 2014, i en superfície de boscos, el triple. A més, estan amenaçats el 34% dels amfibis, el 32% dels rèptils, el 54% dels peixos continentals, el 20% dels mamífers i el 25% de les aus reproductores. Hi ha una falta de planificació en gran part dels ecosistemes forestals. Moltes superfícies protegides ho són només sobre el paper. De fet, algunes comunitats autònomes tenen molta menys superfície protegida que unes altres, com Galícia.

A què es deu aquesta situació?

Les principals raons són la pèrdua i degradació d’hàbitats, la sobreexplotació de recursos, la pèrdua de variabilitat genètica, la contaminació, la progressió d’espècies invasores, el canvi climàtic i la desertificació. No es prenen decisions basades en la ciència. L’abandonament rural i de la ramaderia extensiva és catastròfic per al manteniment de la biodiversitat. La nova política de conservació ha d’incloure grans cinturons verds al mediterrani o l’atlàntic. Les ciutats han d’incloure la biodiversitat en tots els seus vectors, s’han de dissenyar terrats amb plantes, façanes verdes, làmines d’aigua, nius, etc. I també s’han de fer passos de fauna o el disseny d’infraestructures amb menys impacte sobre determinats ecosistemes amb més diversitat.

Podria destacar algun cas greu?

Sí, uns quants. Els gravíssims abocaments d’Inquinosa a Sabiñanigo, de Fertiberia als marenys de Huelva o d’Ercross a l’embassament de Flix. També les superfícies recorregudes pel foc cada any o l’increment de sòl artificial d’unes 5 hectàrees a l’hora en el moment més alt de la bombolla immobiliària, situacions que no haurien de tornar-se a produir. I hi ha altres temes cridaners, com la cria de linxs amb un gran cost i no implantar mesures perquè no s’atropellin. O caçar llops, el gran enginyer dels ecosistemes que controla cèrvids i senglars. A més, és deplorable l’estat de les aigües continentals, es necessita un gran pla de depuració d’aigües amb filtres verds en tots els petits municipis.

Qui en són els principals responsables?

A Espanya continuen les subvencions perjudicials per a la biodiversitat, com determinades actuacions de la Política Agrària Comuna (PAC). També l’urbanisme o les infraestructures. Bàsicament no hi ha voluntat política de mantenir la biodiversitat.

Aquest mes, se celebra el Dia Mundial de la Biodiversitat. Hi ha algun país especialment actiu en les seves polítiques de conservació?

Segons l’Índex de Rendiment Ambiental de les Universitats de Yale i Columbia, els països més actius d’Europa són Hongria, Eslovàquia, Eslovènia, Polònia i Alemanya. Espanya ocupa el lloc 21. França, per exemple, porta a terme polítiques serioses d’introducció de la biodiversitat a les ciutats; i Kenya i Tanzània tenen polítiques actives de conservació que es rendibilitzen amb safaris.

Des de l’Associació de Fundacions per a la Conservació de la Naturalesa s’assegura que molts milions d’euros d’UE per a protegir la naturalesa i el desenvolupament rural s’han utilitzat per a altres finalitats. Hi està d’acord?

Sí. La PAC s’ha de reformar per incloure de forma troncal tot allò relacionat amb la biodiversitat i el canvi climàtic. La despoblació rural és una greu amenaça per a la biodiversitat i la PAC no ho preveu adequadament. La política de costes o d’infraestructures tampoc ho ha inclòs.

Què hi podem fer els ciutadans?

Dur a terme actuacions diàries que millorin la biodiversitat, com ara prevenir incendis, evitar abocaments d’olis usats o productes tòxics, consumir productes amb el mínim impacte possible, com aliments d’agricultura ecològica, productes naturals, etc., i donar suport a les opcions polítiques que més protegeixen la conservació d’espècies.