Tranquil·litat i rutina, el millor remei contra els malsons infantils

Tranquil·litat i rutina, el millor remei contra els malsons infantils

/imgs/20080901/interiormente.jpgAparició de monstres, pànic de quedar-se sols en determinades situacions, obsessió per perdre’s dels pares… Durant la nit, és comú que els més petits sofrisquen terrors nocturns i malsons. Aquest trastorn no es tradueix en problemes específics per al desenvolupament infantil ni en un risc per a la salut, encara que si es mantenen al llarg del temps es recomana consultar el cas amb un professional perquè avalue si hi ha cap problema emocional o físic per a tractar. En concret, les edats més propenses a sofrir aquest tipus d’alteració del son se situen entre els tres anys i els sis, encara que també poden aparèixer més tard, en la preadolescència i l’adolescència, sobretot els malsons.

Els malsons

Són escenes que generen una càrrega emocional negativa, de forma especial en l’últim terç del son, durant la denominada fase REM, una etapa més pròxima al son poc profund, raó per la qual els sons es recorden amb més facilitat.

A causa del contingut angoixós que caracteritza un malson, és normal que apareguen símptomes associats com ara transpiració, respiració agitada, plor i, fins i tot, crits. Una situació que pot alarmar els pares, però que no deixa de ser un episodi passatger que no suposa cap problema. Els petits es desperten amb facilitat i recorden les escenes que han causat els símptomes d’angoixa. Si són capaços de descriure el que han somiat i el que els ha provocat por, voldrà dir que el son no era gaire profund. És llavors quan es pot afirmar que es tracta d’un malson i no d’un terror nocturn.

Els malsons en xiquets poden estar propiciats per una gran varietat de causes, però les més comunes són les següents:

• Inseguretat.
• Preocupació excessiva.
• Presència d’ansietat.
• Ambient familiar tens.
• Malalties o dolor.
• Amenaces de l’entorn.
• Escenes de televisió violentes.
• Alguna experiència negativa.

Els terrors nocturns

Són més comuns en edats preescolars i, al contrari del que ocorre amb els malsons, no són sons que es puguen recordar. Per tant, no es viuen escenes angoixants que el menor tema i puga descriure. Els terrors nocturns es produeixen en les primeres fases del son i estarien provocats per una dificultat en la transició d’etapes de son profund a etapes de son més superficial. Per aquesta raó, el xiquet no podrà reconèixer escenes ni recordar el motiu que l’ha portat a sofrir tal trastorn. Encara més, durant el terror nocturn els xiquets continuen adormits, encara que mantinguen els ulls oberts i criden o sangloten mentre s’alcen o corren per la casa. Els pares solen alarmar-se amb facilitat davant d’aquesta situació, més encara quan observen que el seu fill no és conscient del que passa i no reacciona als seus intents de calmar-lo.

Davant de situacions com aquesta és important no despertar el menor de manera sobtada, sinó esperar que finalitze l’episodi per a acompanyar-lo al llit de forma pausada. Cal ser conscients que en els terrors nocturns no s’han determinat unes causes clares que els justifiquen, com el caràcter, la personalitat del xiquet o l’entorn, a diferència del que ocorre amb els malsons.

Com es poden prevenir

Les mesures per a prevenir qualsevol trastorn del son durant la infància requereixen el seguiment d’unes pautes familiars estables. En aquest sentit, és important crear una situació al més tranquil·la possible abans del son perquè els nivells d’activació siguen més baixos. Als xiquets els agrada tot el que és previsible perquè els aporta seguretat i estabilitat. Per tant, s’hauran de complir uns horaris pautats.

Els pares i les mares han d’acordar una hora adequada per a anar al llit i no s’admetran discussions ni negociacions que generen alteracions innecessàries. Només complint uns dies consecutius l’horari establert el petit ja no piularà i es trobarà a gust. A més, és important crear una rutina prèvia i estable abans de ficar-se al llit per tal d’evitar estímuls que causen en el menor un excés d’activitat, com ara jocs moguts, discussions o pel·lícules violentes. És molt important que els pares tracten de rebaixar 15 o 20 minuts abans que el menut es gite el seu nivell d’activació a través de la rutina instaurada. Acomiadar-se dient bona nit als altres, triar un joguet o nino per a passar la nit, abaixar la llum de l’habitació o passar cinc minuts al seu costat parlant de forma relaxada són pautes senzilles i generals que fomenten la tranquil·litat i afavoreixen un millor descans durant tota la nit.