L'àlbum de les vacances puja a la Xarxa
Totes les càmeres digitals incorporen programes per a descarregar les fotografies a l’ordinador i organitzar-les de forma personalitzada. En la majoria de casos n’hi ha prou de connectar la càmera al PC mitjançant un cable USB i polsar l’opció de traslladar les fotos. No obstant això, aquests programes no sempre funcionen com caldria i compliquen una tasca que és molt senzilla. Per això és preferible connectar la càmera com un dispositiu d’emmagatzemament massiu d’arxius, és a dir, com si l’ordinador cregués que es tracta d’una simple memòria USB (o “pendrive”) i passar les imatges “a mà”, com si es tractés d’una còpia des d’un CD o un altre disc dur. El millor és que l’ordinador dispose de ranura per a llegir targetes de memòria perquè així l’usuari s’estalviarà la necessitat de connectar cables i les fotos es traslladaran de forma veloç: n’hi ha prou de treure la targeta de la càmera, introduir-la en la ranura de l’ordinador i copiar les imatges des de l’explorador d’arxius.
Els principals sistemes operatius dissenyats per a ordinadors personals incorporen un programa per a organitzar les imatges. També són capaços de detectar que hi ha una càmera connectada i extreure’n les imatges. En el cas de Windows, és el mateix sistema el que les organitza per carpetes classificades segons la data en què es van fer. En Mac OS X, el sistema operatiu dels ordinadors Mac, el programa anomenat iPhoto organitza les imatges descarregades d’una manera molt més visual i detallada. I en Linux les opcions es multipliquen, encara que una de les més esteses és Lphoto.
Una vegada bolcades les imatges a l’ordinador, es procedirà a la classificació. Quan s’obre la foto, és recomanable introduir-hi etiquetes per a agrupar les imatges per temes, encara que també se’ls pot posar títol i escriure’n algun comentari. Iphoto compta amb un sistema molt senzill i visual per a classificar les fotografies. No obstant això, aquest gestor d’imatges només està disponible per al sistema operatiu Mac OS X. Per als usuaris de Windows pot ser una bona alternativa descarregar-se el gestor gratuït d’imatges Picasa, una aplicació excel·lent com a organitzador i buscador d’imatges.
En concret, Picasa identifica totes les imatges que conté l’ordinador i les ofereix de forma visual en un còmode sistema que es maneja amb la roda del ratolí. N’hi ha prou de fer clic en una foto per a obrir-la i enriquir-la amb un títol, descripcions o afegir-la a un nou àlbum. Una opció que, d’altra banda, permet veure les imatges per àrees temàtiques, per dates concretes, en mode diapositiva o comprimir-les per a enviar-les per correu electrònic.
El principal avantatge del compte Flickr és que a través d’aquest es poden pujar fotos il·limitadament per una mica més de quinze euros a l’any, i permet que es vegen totes les fotografies emmagatzemades. Picasa ofereix també una opció gratuïta amb un límit únic d’emmagatzemament de 250 Megabytes (unes 170 fotos). L’opció de pagament es compon de diverses ofertes segons els preus (la més barata ofereix deu Gigabytes anuals per una mica més de dotze euros).
A fi d’utilitzar els serveis de Flickr i de beneficiar-se’n, ja siga a través de la modalitat gratuïta o de pagament, cal acudir a la pàgina del servei i donar-s’hi d’alta amb un nom d’usuari i una contrasenya. A partir de llavors ja es pot iniciar el procés de pujar fotos de l’ordinador de manera senzilla per a classificar-les per temes i titular-les. Això sí: convé descarregar-se una de les eines que el mateix Flickr ofereix, Flickr Uploadr, per a no veure’s obligat a pujar les imatges una per una.
Gaudir del servei d’àlbums web de Picasa significa, a diferència de l’anterior, que l’usuari s’haja instal·lat amb anterioritat el gestor d’imatges d’escriptori a l’ordinador. Ja instal·lat, Picasa ofereix per a cada imatge, o conjunt d’imatges, l’opció de pujar-la al servei web polsant un únic botó. Es poden crear tants àlbums com es desitge, sempre que no es perden de vista les limitacions de grandària en l’opció gratuïta. En els dos serveis es pot indicar si les fotos són privades (només les pot veure l’autor), públiques (qualsevol les pot veure) o si només estan disponibles per a un grup restringit d’amics.
L’opció de guardar les fotografies en un àlbum web reuneix grans avantatges. D’una banda, és possible accedir als àlbums des de qualsevol ordinador a qualsevol lloc del món. D’una altra, es poden mostrar les fotos a familiars i amics amb l’enviament en un correu electrònic de l’adreça de la pàgina web en el servei. D’aquesta manera, es garanteix la fórmula d’obrir-la sense problemes en el seu navegador i veure les imatges.
Ara bé, aquesta mateixa visibilitat dels àlbums implica certs perills en matèria de privacitat. És fonamental definir bé en cada fotografia si es desitja que la veja qualsevol altre usuari (públiques) o els elegits per l’autor únicament. Cal tenir en compte, d’altra banda, que, per defecte, les imatges que es pugen són públiques. Per això, convé demanar permís a les persones que hi apareixen, fins i tot si el que es mostren són només objectes de la seua propietat. No són poques les denúncies que s’han tramitat per aquesta causa.