Estalvi i jubilació: quant i des de quan
Aquests productes compten amb una fiscalitat privilegiada que permet reduir imposts davant de la pròxima Declaració de la Renda. En qualsevol cas, abans d’acceptar alguna de les cridaneres ofertes, convé pensar quant es necessita per a gaudir d’una bona jubilació i quant es podrà estalviar amb cada instrument. Si bé és veritat que com més risc hi haja, més gran serà la possibilitat d’aconseguir grans guanys, no tots els estalviadors estan disposats a viure amb el cor en un puny. Per a dormir tranquil, convé escollir un producte amb possibilitats de revaloració, però adequat al perfil de risc de cadascú.
Tot sembla indicar que la pensió pública de la Seguretat Social serà en un futur més reduïda perquè l’augment de l’esperança de vida a Espanya reduirà la quantia; en viure més anys, es requerirà més atenció sanitària i, en conseqüència, les despeses augmentaran. Com a mostra, al Deutsche Bank han fet una enquesta entre treballadors actuals que conclou que quan es jubilen, a més de les seues despeses habituals de manutenció i altres necessitats bàsiques, preveuen gastar una mitjana anual de 1.987 euros en viatges, 620 euros en aficions, 533 euros en salut i cura personal, 388 euros en altres activitats d’oci, 288 en esports i 247 euros a aprendre coses noves.
Davant d’aquest panorama, analistes financers han calculat que per a mantenir el nivell de vida després de la jubilació, l’espanyol mitjà necessitaria estalviar uns 100.000 euros. Aquesta quantitat permetria comptar amb una renda mensual de 274 euros per als homes i 245 euros al mes en el cas de les dones (la simulació s’ha efectuat amb una estimació d’IPC del 3% anual i una esperança de vida de 87 anys en l’home i de 90 en la dona).
Aquests càlculs serien vàlids per a una persona amb un sou d’uns 20.000 euros bruts, que és el salari mitjà actual, tenint en compte que la seua pensió pública de jubilació vorejarà l’equivalent als 800 euros actuals, la pensió mitjana que cobren entorn de nou milions de jubilats en aquests moments (en concret se situa en 794,52 euros, segons dades del Ministeri de Treball i Afers Socials).
El més conegut i massiu és el pla de pensions, que compta en aquests moments amb 8,4 milions de comptes de partícips (no són clients reals, ja que alguns d’aquests poden comptar amb diversos plans de pensions) o les anomenades Entitats de Previsió Social Voluntària (EPSV), que són l’equivalent als plans de pensions però que només es comercialitzen al País Basc, en tots dos casos amb grans avantatges fiscals.
Convé diferenciar entre els diversos plans de pensions que s’ofereixen, ja que la hipotètica rendibilitat que es pot aconseguir serà molt distinta. En l’actualitat, les entitats disposen de simuladors que permeten calcular quant es pot estalviar amb un pla de pensions, fent unes aportacions fixes durant, per exemple, 20 anys.
Si tenim en compte que el ciutadà mitjà guanya un sou brut de 20.000 euros i fa una aportació mitjana al seu pla de pensions de 300 euros a l’any, l’estalvi que pot aconseguir en aquest termini de 20 anys va des dels 10.120 euros, si aposta per un pla molt conservador (per exemple de renda fixa a curt termini) fins als 18.000 euros si contracta un pla de pensions de renda variable (que inverteix pràcticament tot el capital en borsa) i el manté durant tot aquest temps.
En el cas de la renda fixa mixta (que inverteix entre un 50 i un 75% en renda fixa i entorn del 25% en renda variable), la rendibilitat anual hipotètica se situa en el 6,48%. Finalment, els productes més rendibles a llarg termini són els plans de pensions de renda variable mixta (que inverteix una mica més del 50% en borsa i la resta en renda fixa) i els de renda variable pura (que destinen gairebé el 100% del capital a la inversió borsària).
El rendiment anual esperat que es pot aconseguir amb aquests productes és del 8,24 i del 10%, respectivament, segons les entitats financeres.
Un càlcul senzill suggereix que per a aconseguir aquests 100.000 euros necessaris i gaudir d’una bona jubilació és necessari començar a estalviar amb un pla de pensions als 35 anys i fer-hi unes aportacions anuals, almenys, de 1.500 euros durant 30 anys. En el millor dels casos (si s’inverteix en un pla de renda variable), es pot aconseguir un capital més rendiments de 271.000 euros.
Si s’aposta per la inversió més discreta i conservadora (renda fixa a curt termini), el capital final als 65 anys arribaria als 100.019 euros. En qualsevol cas, cal tenir en compte que cap d’aquestes categories de plans de pensions garanteix la rendibilitat.
En els últims dotze mesos, per exemple, els plans de pensions de renda variable perden un 13,40%, encara que a tres i cinc anys són la categoria més rendible: guanyen un 8,42 i un 11,11% a l’any en aquest període, respectivament.
A més dels plans de pensions, també es pot preparar la jubilació amb un dels centenars d’assegurances d’estalvi. En particular, hi ha dues modalitats que guanyen interès: els plans de previsió assegurats (PPA) i els plans individuals d’estalvi sistemàtic (PIES). En el cas dels PPA, les entitats estan obligades a garantir un tipus d’interès, amb la qual cosa, en aquest cas, no hi ha possibilitat de perdre capital.
A més, registren la mateixa fiscalitat dels plans de pensions. Els PIES, encara que no hi estan obligats per llei, també solen garantir una rendibilitat mínima i entre els seus avantatges es troba l’opció de no declarar els guanys obtinguts sempre que es mantinga la inversió en el producte durant, almenys, deu anys.
En el supòsit anterior, el d’un estalviador que comence a aportar a un PPA o un PIES amb 45 anys 300 euros anuals, aconseguiria un capital de 9.800 euros (la rendibilitat anual estimada se situa en el 3%). Si aquest mateix ciutadà comença a invertir amb 35 anys i eleva les seues aportacions a 1.500 euros anuals, el capital final acumulat (juntament amb els interessos) no arribaria als 100.000 euros. Igual com ocorre amb els plans de pensions, les rendibilitats són hipotètiques. En tot cas, la gran majoria d’aquests productes ofereixen guanys segurs (els PPA hi estan obligats i els PIES gairebé sempre opten per aquesta fórmula de rendibilitats fixes).
Per a aconseguir una inversió a llarg termini equilibrada és molt convenient adequar el pla de pensions o el PPA a l’edat del partícip. La llei financera permet canviar de pla de pensions a PPA i viceversa sense cap cost. Per això l’ideal és que el partícip comence invertint en un producte de risc, per a concloure els seus anys immediatament anteriors a la jubilació en un PPA o un pla de pensions de risc baix. A més, és important saber que es poden obrir tants plans de pensions o PPA com es vulga.