Formació integradora per a capacitats diferents
Un alumne requereix ajuda educativa especial quan les seues dificultats són més grans en relació amb la resta dels seus companys en l’aprenentatge que es determina en el currículum corresponent a la seua edat i necessita, per un període de la seua escolarització o al llarg de tota aquesta, suports determinats i atencions educatives específiques per a compensar aquestes dificultats. També s’inclouen en aquest grup els qui, a causa de la seua alta capacitat intel·lectual, necessiten activitats complementàries per a la seua correcta formació.
Ja siga per discapacitat física, motora, psíquica, per trastorns greus de conducta o sobredotació, i segons dades del Ministeri d’Educació, prop de 140.000 alumnes de nivells anteriors a la universitat amb necessitats educatives especials s’atenen a les aules escolars espanyoles, ja siga en centres d’educació especial específica (21%) o en centres educatius ordinaris (79%). Segons dades del Sistema Estatal d’Indicadors de l’Educació 2006, l’últim publicat per l’Institut Nacional de Qualitat i Avaluació (INCE), la deficiència psíquica és el diagnòstic del percentatge més alt d’alumnes amb necessitats educatives especials, un 60%, seguit d’un percentatge molt més reduït d’alumnes diagnosticats per autisme i trastorns greus de personalitat, el 14%. La resta de diagnòstics no superen el 10%.
Tots els alumnes, siga quina siga la seua condició, han d’integrar-se en el sistema educatiu actual. En el cas dels alumnes amb necessitats educatives especials (NEE), la seua adaptació s’ha de desenvolupar en un context al més normalitzat possible des del moment de la seua detecció, la qual cosa implica disposar de determinats serveis o ajudes pedagògiques, que van des de les més ordinàries fins a les més específiques, i inclouen ajudes temporals i altres prestacions permanents.
El Reial Decret 334/85, de 6 de març, d’ordenació de l’educació especial (EE) reconeix que d’acord amb el principi de normalització, les persones no han de rebre ni utilitzar serveis excepcionals més que en els casos imprescindibles, per la qual cosa l’escolarització ha de tenir lloc en centres ordinaris, i cal adaptar els programes a les capacitats individuals de cada alumne. Per aquesta raó, l’escolarització en unitats o centres d’educació especial només es porta a terme quan les necessitats de l’alumne no es puguen atendre en un centre ordinari, és a dir, quan es tracta d’alumnes amb necessitats educatives permanents associades a condicions personals de discapacitat psíquica, sensorial o motora, trastorns greus del desenvolupament o deficiències múltiples que requerisquen adaptacions significatives específiques.
Amb aquesta finalitat es disposa de diversos centres d’educació especial, institucions públiques o privades, en què es podran escolaritzar, després de la proposta i la decisió dels equips d’orientació educativa i psicopedagògica (EOEP) i d’acord amb la família, els alumnes amb NEE associades a retard mental sever i profund, a plurideficiències i a trastorns de personalitat vinculats a psicosi i autisme.
Límit d'edat
L’escolarització ordinària en els nivells d’ensenyament obligatori dels alumnes amb necessitats educatives especials permanents es du a terme segons les edats establertes amb caràcter general per a aquests trams educatius. La duració mínima de deu anys es pot flexibilitzar d’acord amb les valoracions psicopedagògiques pertinents i es garanteix la planificació necessària perquè l’alumnat que acompleix l’escolaritat obligatòria en un centre ordinari puga seguir-la, en els nivells postobligatoris d’ensenyament, en un centre del mateix caràcter.
En el cas dels centres específics d’educació especial, els alumnes que cursen ensenyaments de l’educació obligatòria podran romandre-hi escolaritzats fins als 20 anys com a màxim. No obstant això, s’autoritza amb caràcter excepcional i després de la conformitat dels pares o tutors legals l’ampliació d’aquest límit d’edat, i s’hi permet l’escolarització fins als 21 anys, tenint en compte les circumstàncies d’especial gravetat que es presenten en l’alumnat afectat per determinats tipus de discapacitat. Acabat aquest cicle poden sol·licitar plaça en centres residencials (ocupacionals o centres per a persones amb discapacitat greument afectats).
- Modalitat d’integració completa. L’educació dels alumnes que requereixen adaptacions poc significatives del currículum es porta a terme en una aula ordinària.
- Modalitat d’integració combinada. Els alumnes que requereixen adaptacions significatives del currículum reben l’educació al centre ordinari, però tenen el suport d’un professor especialista a nivell individual o en grup reduït, fora del context de l’aula ordinària durant un temps que no ha d’excedir del 50-60% de l’horari lectiu, procurant estar el màxim de temps possible a l’aula.
- Modalitat d’integració transitòria. Els alumnes que necessiten adaptacions molt significatives del currículum requereixen recursos específics orientats a afavorir l’adquisició d’autonomia personal i social suficients que li permeten una major integració escolar, així com l’adquisició d’habilitats i destreses bàsiques per a la seua vida diària. Els alumnes que, per les característiques de la seua deficiència, necessiten atencions i recursos dels quals el sistema ordinari no disposa, podran ser escolaritzats en centres d’educació especial.
- L’alumne ha de ser valorat per l’equip d’orientació educativa i psicopedagògica (EOEP) de la seua zona de residència o per l’equip d’atenció primerenca (EAP), si té menys de cinc anys.
- La proposta d’escolarització de l’equip d’orientació educativa i psicopedagògica o de l’EAP inclou la conformitat de la família i el centre proposat que millor s’adapte a les seues necessitats.
- El servei d’Inspecció Educativa prendrà la decisió sobre la seua escolarització, que es comunicarà al centre i aquest es posarà en contacte amb la família.
Qualificació dels educadors
Als centres ordinaris d’educació primària que escolaritzen alumnes amb necessitats educatives especials en règim d’integració, el professorat és l’habitual, encara que compten amb professors de suport, fisioterapeutes, logopedes i auxiliars tècnics educatius. En el cas dels centres d’educació secundària han de disposar d’un servei o departament d’orientació format per un psicopedagog i professors de suport especialistes en pedagogia terapèutica, en audició i llenguatge, i en els àmbits cientificotecnològic i linguisticosocial. Entre les funcions que han d’acomplir aquests equips destaquen l’atenció a les demandes d’avaluació psicopedagògica dels alumnes que la necessiten, la col·laboració en la prevenció i detecció primerenca de dificultats i problemes de desenvolupament personal i d’aprenentatge que puguen presentar els alumnes, i la col·laboració amb els tutors en el seguiment dels alumnes amb necessitats educatives especials.
Pel que fa als centres d’educació especial, el professorat ha de disposar de la titulació requerida per a la seua funció respectiva: mestres amb l’especialitat d’educació especial i/o audició i llenguatge, a més d’una sèrie d’especialistes: fisioterapeutes, logopedes, auxiliars tècnics educatius, psicòlegs/pedagogs i treballadors socials.
Dins del grup dels xiquets amb necessitats educatives especials hi ha un subgrup que sofreix retards en el desenvolupament dels aprenentatges escolars bàsics -lectura, escriptura i càlcul-. Pateixen, per tant, de trastorns de l’aprenentatge que no afecten només el rendiment escolar i les relacions interpersonals dels menuts, sinó que poden ser motiu de fracàs escolar i abandó acadèmic si no s’efectua el diagnòstic i la intervenció adequats.
Els trastorns d’aprenentatge afecten un de cada deu xiquets en edat escolar, i poden ser detectats a partir dels cinc anys d’edat. Les seues dificultats poden limitar-se a una àrea específica de l’aprenentatge escolar o bé afectar diverses àrees, i el seu principal problema és detectar-les, ja que, a més de no ser apreciables a simple vista, la gravetat i les característiques varien en cada cas. No obstant això, en cap cas s’ha de pensar que aquests xiquets sofreixen d’algun tipus de retard mental, ja que el seu nivell d’intel·ligència, d’agudesa visual i auditiva, de capacitat motora i d’equilibri emocional està en la mitjana, encara que no aconseguisquen tants èxits com altres xiquets amb el mateix coeficient intel·lectual.
Dislèxia. És el trastorn d’aprenentatge més comú i es caracteritza perquè el xiquet pateix problemes per a entendre paraules, oracions o paràgrafs, ja que té dificultats per decodificar les paraules escrites. Per aquesta raó s’aprecien alteracions en la precisió, la velocitat o la comprensió en la lectura. En canvi, no té problemes amb la comprensió oral, perquè quan algú li llegeix el text el comprèn a la perfecció.
- Disgrafia.En els xiquets amb disgrafia s’aprecien dificultats a l’hora de formar correctament les lletres o d’escriure dins d’un espai determinat, per la qual cosa els seus texts poden resultar indesxifrables.
- Disortografia. El xiquet sofreix serioses dificultats per a respectar l’estructura gramatical del llenguatge, s’observen faltes d’ortografia en els texts i en els casos més greus poden aparèixer omissions de síl·labes completes, canvis de lletres o confusió entre aquestes. Aquest tipus d’alteracions se solen associar a problemes de dislèxia.
Discalcúlia. Es tracta d’aquells xiquets amb dificultats per a resoldre problemes i entendre conceptes matemàtics. Aquesta alteració és infreqüent i poc coneguda, la qual cosa sol dificultar que siga detectada per l’entorn del xiquet, que sol presentar, a més, altres alteracions de l’aprenentatge com ara disgrafia o dislèxia.
Indicadors de la presència d'un problema d'aprenentatge
/imgs/20080901/informe2.jpg El xiquet registra problemes per a entendre i seguir les tasques i instruccions.- Li resulta difícil recordar el que se li acaba de dir.
- No domina les destreses bàsiques de lectura, lletreig, escriptura i matemàtiques.
- Li és complicat distingir entre dreta i esquerra (lateralitat) i entre dalt, baix, davant i darrere (direccionalitat)
- Li falta coordinació en caminar, fer esports o portar a terme activitats senzilles, com ara agafar un llapis o lligar-se el cordó de la sabata (coordinació motriu).
- Perd o extravia el material escolar, com ara els llibres i altres articles amb facilitat.
- Té dificultat per a entendre els conceptes espaciotemporals i els confon: “ahir”, “avui”, “demà”,”ara”, “lluny”, “prop”, “abans”, “després”.
- Manifesta irritació o excitació amb facilitat.
Les adaptacions curriculars són les estratègies educatives o modificacions de programa, d’objectius, de continguts, de metodologia, d’activitats, de criteris i de procediments d’avaluació que ajusten el currículum a les necessitats de l’alumnat amb l’objectiu que determinats objectius o continguts siguen més accessibles a un alumne o a un determinat tipus de persones, i fins i tot preveuen eliminar aquells elements del currículum que els siga impossible d’aconseguir per la seua discapacitat. Estan dirigides als alumnes que per diverses raons educatives, socials o culturals, per patir dèficit de qualsevol índole o bé per les seues qualitats excepcionals no poden seguir el procés ordinari d’ensenyament sense modificar en gran manera el currículum de referència.
- Adaptacions curriculars d’accés al currículum. Es tracta de la provisió de recursos espacials, materials, personals o de comunicació que faciliten que alguns alumnes amb necessitats educatives especials puguen desenvolupar el currículum ordinari, o si és procedent, el currículum adaptat.
- D’accés físic. Es limita als recursos espacials, materials i personals, com és l’eliminació de barreres arquitectòniques, la il·luminació i la sonoritat adequades, el mobiliari adaptat, el professorat de suport especialitzat, etc.
- D’accés a la comunicació. Es concentra en materials específics d’ensenyament com ara Braille, lupes, telescopis, ordinadors, gravadores, etc.
- Adaptacions curriculars individualitzades. Són tots aquells ajusts o modificacions que s’efectuen en els diferents elements de la proposta educativa desenvolupada per a un alumne a fi de respondre a les seues necessitats educatives especials i que no poden ser compartits per la resta dels companys.
A causa de les necessitats educatives d’aquests alumnes -assistència a centres privats, transport especial, material educatiu complementari, etc.- la despesa que genera el seu pas per les aules representa tot un repte per a l’economia de moltes de les famílies. Per ajudar a afrontar-les, el Ministeri d’Educació convoca cada any una sèrie d’ajudes específiques destinades a aquest alumnat, que en l’exercici actual s’han incrementat un 6% respecte del curs anterior i han elevat un 27% els límits de renda familiar requerits per a accedir-hi, de forma que s’amplia el nombre de famílies que poden optar a aquestes ajudes.
Dins de les ajudes que es convoquen per al curs 2008-09 es disposa de prestacions directes per als alumnes amb necessitats educatives especials associades a discapacitat o trastorn de conducta, subsidis per necessitats educatives especials associades a discapacitat o trastorn de conducta per a famílies nombroses, i ajudes per a programes específics complementaris a l’educació reglada per a l’alumnat amb necessitats de suport educatiu associades a altes capacitats intel·lectuals. Poden beneficiar-se d’aquestes ajudes els xiquets que hagen complit tres anys i es troben escolaritzats tant en centres específics com en unitats d’educació especial d’un centre ordinari o en centres ordinaris que escolaritzen alumnes que presenten necessitats educatives especials, autoritzats per l’Administració educativa.
Les prestacions a què poden tenir accés les famílies que complisquen els requisits establerts pel Ministeri d’Educació oscil·len des dels 100 euros (200 euros en batxillerat i formació professional) d’ajuda per a l’adquisició de llibres i material escolar fins als 1.760 euros que pot percebre qui necessite allotjar-se en una residència escolar. A més, s’han habilitat ajudes per a afrontar el pagament de la matrícula i les mensualitats escolars (fins a 845 euros), per a transport (fins a 605 euros si és privat i 302 euros si és urbà) o menjador escolar (fins a 563 euros), entre altres conceptes.