La tos més tendra

La tos més tendra

/imgs/20080901/salud2-1.jpgEl fil musical més monòton que es pot sentir des del setembre fins al maig en autobusos, trens, avions i llocs de pas és el format per la tos i l’expectoració. Aquests símptomes respiratoris tan freqüents i inofensius en la majoria de vegades són molt habituals entre la població espanyola. Segons l’estudi IBERPOC, elaborat a Espanya per la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR), gairebé un 48% dels espanyols els sofreix en alguna ocasió, de forma freqüent en un 13,5% dels casos i, juntament amb una expectoració, un 10,7%.

/imgs/20080901/salud2-2.jpgAquests símptomes resulten tan familiars que moltes vegades no els concedim importància, per bé que poden ser les primeres manifestacions d’una malaltia respiratòria. Tot i que la tos és un mecanisme de defensa de l’aparell respiratori que permet l’eliminació de secrecions, de vegades és seca i sol estar causada per infecció, inflamació o irritació de les vies respiratòries. En la població adulta, les causes més freqüents de tos i expectoració són els processos infecciosos aguts, com ara refredats i processos crònics, com la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), associada en la majoria dels casos a tabaquisme, o asma.

Però, què ocorre en la infància?

Encara que la fisiologia de l’aparell respiratori infantil és semblant a la de l’adult, les raons que causen la tos no poden extrapolar-se. En els nadons s’aprecia un cert grau d’immaduresa que fa que només el 25% dels nounats siga capaç de tossir. En canvi, al mes de vida ja ho poden fer un 90%. Si bé tots els xiquets tussen de manera ocasional, això no ha de ser motiu de preocupació. Els xiquets poden presentar tos persistent durant uns dies com a conseqüència d’un problema agut, com ara una infecció viral de les vies respiratòries altes, que va cedint a poc a poc. Només en un 10% dels casos es pot allargar més enllà dels 25 dies.

Es parla de tos crònica quan persisteix durant més de quatre setmanes, encara que alguns pneumòlegs i pediatres distingeixen un tipus de tos subaguda que es manté entre tres i vuit setmanes, i que sol estar generada per infeccions virals prolongades i per recaigudes. Entre els xiquets que van a guarderies des de molt petits i hi passen gran part del dia, els processos respiratoris aguts i subaguts són freqüents i repetitius.

Els menors amb tos crònica requereixen d’una valoració acurada per a estudiar la interacció d’altres símptomes i signes de patologia respiratòria específica. Pot estar indicada la radiografia de tòrax i, si l’edat ho permet, d’espirometria. Si no s’associa a cap malaltia es diagnostica tos crònica inespecífica que, de vegades, remet de forma espontània. Si no ho fes pot estar indicat, sempre sota prescripció mèdica, un tractament-assaig amb budesonida (corticoesteroide) durant tres o quatre setmanes.

Si amb aquest tractament no desapareix, la tos pot estar associada a l’asma, la malaltia crònica més freqüent en la infància i l’adolescència. Si bé se’n desconeix la prevalència en menors de 6 anys, entre els 6 i 14 anys és del 10%, i augmenta els últims anys. Si la budesonida no és efectiva, s’ha de fer un estudi complet a fi de trobar la causa específica que l’origina, mitjançant proves diagnòstiques com pHmetria, test de la suor, estudi immunològic, prova de Mantoux o tuberculina, entre d’altres.